jueves, 28 de enero de 2010

Lo de pasarse el dia a l'hospital no mola gens. Les olors, al calor que fa dins (que és un poc exagerà), el moviment de gents cap ací i cap allà. Ahir en vaig passar un rato observant, portava un llibre, però no conseguia concentrar-me en ell, estàven passant massa coses al meu voltat. Ara un zelador (si, si és amb Z com Mazinguer) amb una llitera, ara una infermera amb un montó d'expedients... ara uno de verd, ara uno de lila, ara uno de blau, ara uno de blanc.
Mentre esperava que passara el temps i mon pare isquera del quiròfan faig vore passar 6 parturientes, 6!! Que entraven amb les sues panxotes i ixien amb els seus monstruitos dins d'incuvadores. Vaig flipar molt amb la quantitat de dones que vaig vire pasar cap al paritori i els quiròfans. Ho comentava amb una xica que també esperava que sa mare isquera d'una operació... Ella dia que "debe de haber algun cambio de luna" perquè no era normal tant de part. Hui m'he enterat de la vertadera causa de l'elevat número de parts.
Segons el Periódico de Catalunya i Pedro Piqueras: "El 2-6 del Bernabéu y el golazo de Iniesta en Stamford Bridge han provocado un aluvión de partos esta semana en Barcelona fruto de la euforia entre los culés". En Barcelona i en Alcoi. Ni canvi de lluna ni gallinas en ácido acètico. Visca el Barça i visca Guardiola!!!
A banda d'això, l'operació bé, gràcies a tots els que us heu preocupat. Després de 4 hores el Sr. Rodolfo va ixir de lo més content, supose que l'anestèsia va influir en això. Vaig poder vore-lo nomès ixir i estava de caxondeo amb les infermeres.
Metge: Que vol que fem en l'òs que li hem tre?
Mi padre, què ligue: Xe, que llàstima que la meua dona fera ahir puxero.
Metge: jajajajaa
Mi padre, que ligue: Me'l puc endur? Posa'l a un tupper que tinc dos gossets!
Metge: jajajajaja. Bé l'enviarem al banc d'ossos.
Sí, ve de família.

lunes, 18 de enero de 2010

Enguany Eurovisión serà més petarda que mai.

JUJAAAAA

Heroinaaa del amor Maria Rafolllssss.

Quan anava a l'escola era del coro, molava perquè et pelaves les classes per assarjar les cançons de misa. La fundadora de l'escola era Maria Rafols i li cantavem una cançò que era aixina:

Heroina del amooorrr Maria Rafolsss, heroinaaa del amooorrr.... ara no recorde més de la cançò. La cosa és que el dissabte en vaig convertir en una heroina.


He de dir abans que res que el fet de traure forces per fer el que vaig fer va ser a causa de les sangries que prepara el cambrer enrollao de la Tasca Sonora, que tot siga dit, es mereix un grup de frams al Facebook.


No sé si algú en va vore dissabte, si ho vau fer senc moltíssim si vaig dir alguna animalà... feua molt de tempos que no ixia amb les meues amigues, i ja se saps vulgues o no vulgues 2 dones i pato...mercat! En fin que a les 7 del matí amb un poc de mal de peus i cansadíssima de menejar el cul al bus i al bar nou on no et deixen entrar si eres menor de 25 anys (cau de separats i granjeros buscando esposa) vaig decidir esperar-me a la parada del bus del carrer Santa Rosa. El que no sabia era que el movibus ja no passava i que l'urbano encara estava a la cotxera. Total que allí estava jo amb l'Mp3 sentaeta a un racó de la parada quan vaig vore por el rabillo del ojo, un xaval que venia cap a la parada i s'esperava darrere. Pa mi que va pensar, si hi ha una esperant és que el bus passa fijo (casi tan pobre desgraciao com jo). De sobte van apareixer dos garrulillos, i dic garrulillos perquè eren dos xavalins de no més de 18 anys, que van escomençar a amprenyar al xaval. que si dame el movil pa que llame, que menuda cara de gilipollas tienes.


Jo obserbava des de la parada del bus com l'espentaven i l'agarraven del coll. quan vaig vore que li caia la primera patada a la panxa vaig pensar, he de fer alguna cosa. em pareixia molt heavi tocar al 112, perquè en el temp que tardaria la poli en arribar al xaval ja l'havien fet un senllaç. Aixina que, en vaig envalentonar, en vaig llevar una sabata i li la vaig tirar al temps que xillava: Deixeu ja al pobre xaval!!!


Vaig tindre sort i la sabata els va arribar als peus. Deurien de pensar que no els estava veent ningú, perquè no en van dir res i se'n van anar. Mentre arreplegava la sabata li vaig preguntar al xavalin si estava bé, ell, com agarrant-se l'estòmac, en va dir que sí i se'n va anar amb un gràcies.


Ara ho pense i la veritat no sé com vaig estar tan valenta, pa partir-me la cara, vamos.


Vuestra amiga y vecina Miiiiriiimmssss

jueves, 14 de enero de 2010

Què passa amb els gallegos??? Perquè a la tele no els subtitulen quan ixen parlant en gallec?? Perquè no traduixen els noms al castellà com fan amb el català? I no en digau que per què el gallec és més fàcil d'entendre que a mi esto me huele a xamusquina.

Aprofite per escriure en un descans, en el recreo vamos, he baixat per un cafe (que la ventolera casi en tira) i continue fent guardia a l'oficina, lo de ser l'única que enten la centraleta del telèfono es lo que tiene. total, que ací estic llegint el TBO i m'he quedat loca amb la foto d'Adrian Miró a sa casa. Tela el barroquismo casero. Que seran tot obres d'art de grans artistes... però el negret pujant-se a la parra!!! Vaya telaaaa.

viernes, 8 de enero de 2010

Enguany si!

Enguany si he tingut regals de reis!!! Kalegria tu! després de dos anys sense cap ni un. Realment me'ls he guanyat perquè m'he portat extremadament requetebé. Llàstima que no he tingut l'única cosa que vaig demanar a la carta que vaig tirar a la burreta. De fet no volia escriure-la, tots els anys demane la mateixa cosa i no me la porten mai, aixina que enguany vaig pensar que no escriuria cap carta. Però la meteorologia va jugar a favor meu i fa fer que ploguera el justet pert a que un dels bous de la carrossa de l'ambaixador s'esvarara i estiguera parat més de mitja hora davant del Teatre, temps suficient per buscar una carta, escriure el meu dessig i ficar-la a la bústia de la burreta.
Pel que fa als regal que sí m'han portat, estic la mar d'enganxà amb el puzzle de 1500 peces i amb la màquina de cosir. Per fí me l'han portat!!! I ahir ja en vaig apanyar els camals dels pantalons del pijama que també m'han portat. La resta de regals són íntims i personals... ja sàbeu roba interior amb puntilletes.
Amb el que no contava era amb els virus... els meus i els que té el meu ordinador, que deuen ser molt contagiosos, perquè he anat a la ferreteria i casolitat quan estaven fent-me l'albaran se'ls ha esconyat el aparato i m'han tingut una bona estona mirant estanteries amb poms de porta, barres per a cortines i ferramentes varies.
A la tele no avisaven que la GripA tenia com a efecte anar bufat tot el dia, perquè aixina és com sembla que vaja jo. Vaig pedal toot el dia, se me trablaba la llengua al parlar, estic marejà i tan sols pasen pel meu cap idees de borratxo, com posar-me a netejar l'almacen de l'oficina o netejar les tecles del teclat. Ara escric des de l'ordinador del boss i acava d'arribar aixina que he d'abandonar la conexió. a més en cau la moquita tantísim que necessite mocame ja!!!
La qual cosa en recorda una vegada a la facultat fent un exàmen que vaig haver de mocar-me amb un full perquè no tenia mocadors... Que asco
en fin
Ja etem ací again.

lunes, 4 de enero de 2010

Benvolguts rei d'orient

Enguany m'he portat molt bé, de veritat, he estat molt bona, m'he enfadat el justet i m'he mossegat moltissm la llengua, he intentat no queixar-me massa, encara que està costant-me una miqueta però poc a poc. Sols vos demane justicia i que el proper any deixe d'obsesionar-me i pegar-li voltes a les coses i les persones. I si no és massa demanar que en pegueu l'ultim espentonet per decidir-me a tindre un gosset.
Espere que haver-me portat bé valga la pena o hauré de tornar a portar-me mal i enviar-vos a uns romanesos.