miércoles, 24 de marzo de 2010

El pardal del meu veí

Este post podria titolar-se també La cotorra de mi vecina, però lo del pardal en mola més. No sé vosaltres però jo ja tinc la sang alterà.
No el tinc localitzat, però algún veí del carrer Maulets té una cotorra. No sé si ja vos ho havia contat alguna vegada, però és igual, me repito. Està molt bé tindre animals de companyia, jo tinc moltes ganes de tindren un. Et fan sentir que no estas soles, et fan arrumacos de gratis i tal. Pel que pareix el veí necessita també que li donen conversa.
Alegra molt ixir de casa de matí, amb els ulls encara tancats i el piloto automàtic encés per caminar cap a la faena, i escoltar un "xiu-xiu wapa" cual obrero subido en un andamio, encara que el xiu-xiu el vinga d'un pardal. Las cosas como son. Fins i tot m'he acostumat al sorollet extrany que fa que pareix que imite el rellotge de lost (clac clac clac) Però la novetat dels darrers dies no sé joo. No sé si viurà a la mateixa casa o que, la cosa és que hi ha una finca, moderna, que cada vegada que s'obri la porta una veu diu: "Puerta abierta, por favor cierrela al entrar". Clar deuen d'obrir-la tant que el pardal s'ha aprés la frase i per si fora poc cada vegada que la porta s'obri la cotorra està una estona: "puerta abierta, puerta abierta, puerta abierta" molt ameno.
Tot i això, estic en contra del maltrato animal i a favor de los trajes de luces con descargas eléctricas.

miércoles, 17 de marzo de 2010

Carta a Mario Santacreu

Benvolgut regidor de festes

Son palabras sinceras y verdaderas las que te voy a desir. Eres un moniato. Ja et val, podries haver esperat uns dies, 3 o 4, per dir-li a la brigada que montara el castell de festes. Val que ja estiguen ahí... de fet les festes sempre estan ahí. Però justament ara, a les portes d'un pont, un pont que hi ha gent que espera como agua de mayo o mentireta d'abril. No podries esperar al dilluns, no.

Espere que este finde no s'acomplisca la llegenda, que més que cuento xino és un fet comprobat, i no ploga per l'amor de Déu... per Alcoi i per Sant Jordi, que tot l'hivern amb coll alt es nota i una ha d'escomensar a pendre el solet.

Sé a quina filà ixes...

jueves, 11 de marzo de 2010

Papá, papá quiero ir al Sirco... Quien quiera verte que venga a casa

Hui deu ser festa i no m'he enterat. He mirat el calendari laboral 2010 i no apareix l'11 de març com a festa. Deu ser que ací ens agrada tant i les tenim tan propet que la gent s'ha despertat hui amb més ganes que mai d'anar fent ambient al carrer. I no ho dic pels parats que tots els dimarts i dijous queden a les 10 del matí a la porta de l'ajuntament demanant que algú s'asome al balcó i els faja un poc de cas... més que siga el vedel. Més d'un dia he estat tentada de baixar i donar-li l'enhorabona al crac de la trompeta que es deixa els pulmons i alguna cosa més cada setmana, encara que millor m'espere a que arriben els dels tambors.
Des de ben matí (mmm les 9 i mitja aprox.) les portes del Más y Más no paren d'obrir-se i tancar-se, vinga el carro. Hui s'acabarà el gel, els gots de plàstic, i el vodka barato. Hui són Paelles a la Politècnica... un año más... hormones a tope i iaies escandalitzades. Un sirco más, i parlant de circo anit en vaig endur a casa un cartell per a la meua colecció de cartells. Este finde està ací el Circo Jamaica... amb la seua estrella el Canguro Rojo Boxeador, penjaré el poster junt al del Circo Alaska con los lunnis, el Wonderland y el Gran circo Italianao con sus tigres blancos.

lunes, 8 de marzo de 2010

"Por ti, vota la mujer"


Sempre m'ha agradat esta cançò i hui pega no?




Fiero soldado con falda soy.
En pos del derecho del voto voy.
Que adoro al hombre no hay ni que decir
pero todos juntos son inaguantables.

Hoy las cadenas hay que romper ...


viernes, 5 de marzo de 2010

En sembla que ja he parlat en més d'una ocasió de la meua incapacitat a l'hora de vore les imatges amagades a les llamines en 3D, eixes del ojo màgico. Aixina que vos deixe una d'eixes imatges que han posat hui al Pais a vore si trobeu vosaltres la imatge oculta, perquè jo porte un rato llarg i no veo na.