jueves, 3 de octubre de 2013

Recepta Ancodonyat

Tinc un cosí que es diu Miguel que  té un fill al que a casa li diuen “Miguelón”, per què era un xiquet molt gran des de ben menut. Tinc bons amics que es diuen Miguel  o  Miquel. M’encanten els miguelitos de Roda, m’alegre cada vegada que la parella de la meva companya de treball li porta una caixa (por pura demostración de amor) i la comparteix amb nosaltres. De fet, ara que ho pense, conec un Miguelito… que serà d’ell?¿ Tindrà facebook?¿

Com que visc a dos cantonades, tinc el privilegi d’escoltar les campanes de la Capella de Sant Miquel, que només toquen una vegada a l’any. Perquè  està  tancada 360 dies a l’any des del fatídic accident.

 I què dir de l’encodonyat?

De genollons, genollons, collía, collía, de genollons, genollons collía codonys; de genollades, codonyades i amb els dits codonys collits.

Eixe postre típic que ha anat fent-se un raconet a la cuina. Què bo està amb formatge de qualsevol tipus, o escampat a una llesqueta de pa torraet… o sòl, un trocet tallat furtivament, con nocturnidad i alevosia a la despensa... Una pujada de sucre ràpida, dolça... directa al cervell.

I que bé va fer-lo per a lliurar-se dels braons de massera. Res de Thermomix o comprar-lo industrial. Primer cal pelar el codony… amb eixa pell duríssima “asmussaora”. I el sabor aspre. Asmussaora… que da tiricia... eixa sensació de sdxsxsxsxsxss en les dents. A mi per sort no m’esmussa res, és un dels poders que tinc.

Després de pelar-lo, bollir-lo i passar-lo pel passa purés, i afegir el sucre corresponent cal tornar a posar a bollir i pegar-li voltes i voltes i voltes amb el cullerot de fusta mentre les bombolles del bull t’esguiten i et deixen xicotetes marques de cremat als braços…

La recepta és de bades.

Pense que ja sobren arguments, però aprofite l’avinentesa per fer-me un poc d’autobombo. No puc deixar de nomenar l’obra d’Antonio López, amb la que tinc una connexió especial. El Sol del Membrillo, reflectida a la película de Víctor Erice.

Dit tot açò... i en la meva humil opinió
he de dir que...

JA ESTÀ BÉ DE L’ESTIUET DE SANT MIQUEL
y / o / u
EL VERANILLO DEL MEMBRILLO!!


Necessite aclarir-me. Sabates? Sandalies? Calcetins? Cotó? Punt? Ensaladilla? Puxero?