De genollons, genollons, collía, collía, de genollons, genollons collía codonys; de genollades, codonyades i amb els dits codonys collits.
jueves, 3 de octubre de 2013
Recepta Ancodonyat
jueves, 8 de marzo de 2012
5 anys després i la cosa està igual tu!
75 raons per canviar-me per una moto:
1. Sóc cafeinòmana.
2. De xicoteta era catòlica, apostòlica i romana per inèrcia....ara sóc agnòstica.
3. Ma casa està en un perfecte ordre que segons ma mare és un perfecte desordre.
4. M’agrada cuinar.
5. Sóc especialista en deixar les coses a mitges.
6. Tinc la boca molt gran, la qual cosa fa que clave la pata en moltíssima facilitat.
7. Persones que em produeixen mal de panxa: Sedano, el tio del tiempo de Antena 3, Pilar la de Saber y Ganar.
8. Tinc una facilitat brutal per a enganxar-me a les sèries de televisió.
9. Sempre m’han tret “apodos”, alguns més encertats que altres.
10. La tortilla de creïlles i ceba me sale que te cagas.
11. No m’agrada portar paraigües.
12. Tinc tres nebots que són guapos, guapos, guapos... I no es pareixen a mi.
13. No soporte que em toquen la panxa.
14. M’agraden els meus muscles (hombros en castenallo).
15. Sóc destra, encara que esquerrana de pensament.
16. M’agrada estar soles.
17. No m’agrada estar “soles”.
18. De xicoteta volia ser cantant de jazz...
19. De major vull ser xicoteta.
20. Fume com un carreter.
21. M’encanta el formatge.
22. Odie les mandarines.
23. M’agrada anar al cine i estar soles en la sala.
24. Tinc una llibreta plena de frases de pel•licules.
25. Em cau bé Matias Prats.
26. Calce un 39 la qual cosa no està mal visto lo visto.
27. M’agrada el negre, com a color i com a metàfora.
28. No m’agrada la calor, gens.
29. Visc en una Brainstorming continua, lo qual suposa tindre tot el dia mal de cap.
30. Odie a Mr. Bean.
31. Les meues idees no són massa normal, la qual cosa les fa ser molt originals.
32. Gin tonic, la millor elecció.
33. M’agrada portar ulleres perquè em senten bé.
34. Encara no m’agraden els bebes.
35. Em posa nerviosa que gent que no conec en done conversa a les parades del bus.
36. No em mola la gent extremadament simpàtica, em fan por.
37. Parle soles pel carrer i a voltes cante i tot!!
38. M’agrada xarrar, molt, massa??
39. Si per mi fora no faria mai el llit, ho odie!
40. Però m’agrada escurar els plats.
41. I tirar aigua en les paelles calentes.
42. No tinc un lloc preferit.
43. Ni un llibre.
44. Ni una cançò.
45. A voltes somie que sóc una altra persona... i m’encanta.
46. Plore, molt, massa.
47. Moltes voltes quan isc de casa pense que m’he deixat la llum encesa o el gas obert i no em quede tranquil•la fins que torne a entrar per a comprovar-ho.
48. M’agrada molt fer regals originals a la gent.
49. Escric tot el que em passa pel cap, tot.
50. Ho xarre tot, però se guardar un secret.
51. Mai he passat pel tunel de llavat dins d’un cotxe, la qual cosa m’encantaria fer.
52. M’agrada la sensació de baixar pels tunels de Batoi i passar por.
53. La persona en la que més parle sóc jo, i no m’agrada, sempre acabe discutint.
54. Sóc incapaç de traure’m el carnet de conduir.
55. El meu record són 5 llibres en 3 dies.
56. Si puguera m’encantaria cosir-li la boca al meu jefe.
57. Odie la falsedat de la gent, les mentires piadoses i la llàstima.
58. M’agrada que els meus amics em diguen Miri.
59. No soporte que gent que no conec es prenga la confiança de dir-me Miri.
60. No he vist Titanic, ni pense vore-la.
61. M’agraden els llibres sensibleros que conten la vida y milagros de treintañeras perdedoras que acaben convertin-se en triunfadores. Són pura ficció.
62. Quan em pose nerviosa em mossegue els llavis.
63. Tinc 32 anys i no sé maquillar-me.
64. No m’agrada massa parlar per telèfon, però no puc viure sense el mòvil.
65. Sóc friki i m’encanta.
66. M’agrada fer fotos xorra.
67. Tinc tres cicatrius visibles.
68. Tinc 74 pigues en la cama dreta. Des de els dits del peu fins la cadera.
69. M’agrada vore les pelis clavà en el llit en els auriculars a les orelles i a todo volumen. Es mi dolbisouraun.
70. Sempre demane als amics que em porten pedres dels seus viatges amb l’esperança que algun dia podré tornar-les al seu lloc. Sé que no ho faré mai i ara tinc una caixa de sabates plena de pedres.
71. Odie l’expressió: “La esperanza es lo ultimo que se pierde”.
72. Mai he perdut les claus.
73. Una vegada em vaig menjar un danone caducat i no em va passar res.
74. Sóc suuper pereosa. Però em posa nyervit la gent parsi.
75. M’agradaria ser la campeona del món del escondite.
jueves, 3 de febrero de 2011
Hugo Pratt Vs Guido Crepax


Este matí he trobat una nova edició d'una dissenyadora italiana que li ha dedicat tota una col·lecció al sexi de Corto Maltes.

jueves, 16 de diciembre de 2010
Tirisiti, globo, PUM!
Des de que el passat 29 de novembre vam escomençar les representacions del Tirisiti, no amb massa bon peu, han passat al voltant de 8.000 espectadors, la major part d'ells xiquets d'entre 0'5 i 12 anys i tots amb els seus virus, locals i foranis, estornuts, mocs pejant... I tot i que el personal del teatre està acostumat a aquest tipus de guerra bactereològica que any rere any es produeix al mes de desembre, hem patit ja alguna que altra baixa a les nostres files i més d'un ha caigut i intenta passar-ho amb Frenadol, Lizipaía i altres "mejunjes".
Però tot se'ls perdona a aquest menuts portadors de virus letals que intenten obrir una bretxa a les portes de vidre colpejant-la i com que veuen que a colps no poden obrir-la ho intenten llepant-la, pot ser la seua saliva és radiactiva i aconseguiran desfer-la. Quan finalment s'obrin les muralles et miren i pegunten quin és el teu nom - per això de no parlar amb desconeguts supose, si saben el teu nom ja et coneixen - i pregunten:
-Este és el poble de les peladilles?
-Sí
-Pues ma mare diu que sóc una peladilla ensucrà!
Quan s'obri el teló i la llum els il·lumina, els plors desapareixen les llàgrimes es sequen i els somriurers es dibuixen a les sues cares. Durant 30 minuts les armes de destrucció massiva están desactivades, hibernant, esperant el senyal ... Tirisiti, globo, PUM!
lunes, 8 de noviembre de 2010
Des del meu llitet
jueves, 23 de septiembre de 2010
Amor de madre I
Mi Rovito
que anda moviendo el rabito
Mi Rovito
eres el perro más bonito.
I que m'haja tingut la criatura desperta mitja nit perquè no paraba de plorar, pobresito mio que li fa mal l'orelleta (d'ahi els movimetns de cap, no és que estiga posseït). Qui m'anava a dir a mi, con lo poco cariñosa que soy que estimaria tant una coseta peluda. Ay!
viernes, 10 de septiembre de 2010
Tal sols he tardat 19 dies per posar-me al dia al treball després de les vacances. No està mal veent la quantitat de coses que debia fer. Ara, la veritat no paga la pena massa contar-vos tot el que vaig fer a l'agost. No vos parlaré dels viatges que he fet, ni de la gent amb la que m'he reencontrat o la que he perdut. De fet, ho pense i llevat d'això, no tinc molta més cosa que contar.
El que sí puc contar és que ja tinc enllestida la campanya del Betlem de Tirisiti i que m'he adonat, enguany més que mai, que als mestres els has d'explicar les coses com als xiquets.
Mestra: Bon dia, eres Míriam?¿
Jo: Si, de moment si
Mestra: es que vaig tocar l'altre dia per a reservar una funció de Tirisiti i en vas dir que m'enviaries una carta el 6/7 d'octubre per a reservar.
Jo: si, efectivament.
Mestra: pues no hem rebut res.
Jo: O_o clar
Mestra: eh no està tan clar, hui és dia 10
Jo: Si però de quin mes?
Mestra: Eh de setembre
Jo: I jo que et vaig dir?
Mestra: ... ay ... tens raó. Bé adéu
I esta és la seguida que porte des del dia 1 de setembre.
lunes, 23 de agosto de 2010
viernes, 23 de julio de 2010
viernes, 9 de julio de 2010
A petició del public
Estic sense mòvil i ordinador... lo que viene a ser incomunicada. Però he pogut mirar els missatges que s'iunteresen pel meu xic. El pixò de Rovi Xulito Truxtum. El perro que más bebe i mea del mundo.
Wapo és un rato... como su dueña, i majo, pa queee. Un sol vamos, un sol que mossega sabates i furta la roba interior de la seua ama quan està duxant-se.
Ale besitos i lacasitos!!
Ens veem pronte (espere)
miércoles, 16 de junio de 2010
... llegados a este punto
- He estat abduïda una temporada per uns essers verds que parlaven romanès. Volien investigar amb mi, però es van vore obligats a soltar-me després de que els fera el cap com un bombó amb les meus xarraes.
- El metge m'ha recomanat no escriure amb els dits envenats perquè els nyervits que he patit als darrers mesos m'han provocat una addicció brutal a menjar-me les ungles dels dits de les mans i dels peus (el ioga és el que té, que et fa ser molt flexible)
- He estat mare i m'he pillat la baixa maternal i paternal... por lo de madre soltera
- No he pogut ixir de casa perquè en vaig deixar les claus posades al pany per dins (?¿??¿?)
- El meu cervell ha estat l'escenari de la darrera guerra civil entre les dos neurones que tinc.. han quedat en taules.
Seria super interesant que alguna d'aquestes coses fora certa i no que haja estat la pereaaaa la culpable del frascaso de mi matrimonio con el mundo blogger. En realitat he estat molt ocupada amb la preparació de la Monstrua de Teatre que per sort ja ha passat i durant la que he pogut vore lo bé que actuen certes persones, tant dalt com baix de les taules de l'escenari. (con sorna i ironia)
Les estonetes que en deixava el treball les he dedicat a rallar-me i a fer caixes de trastos... Sí senyores i senyors en torne a mudar. I van 4! 4 mudanses en 4 anys. No està gens malament la proporció. Després de pegar-li moltes, moltes, moltes voltes me'n torne a la casa de Sant Josep, ma casa, deixe el pis de lloguer per estalviar-me uns dinerets i torne a compartir casa amb els pares durant uns mesos, por prescricción mèdica, a vore si en recupere del transtorno i comense a menjar i descansar com les persones normals.
El fet de tindre dos habitacions buides al pis de lloguer sumat als meus principis de diògenes donen com a resultat els viatges a l'ecoparque i a caritas diocesanas a portar bolses de roba i joguines... he de dir que he plorat al donar les meues Barbies i jocs de taula. Però ara tinc un nou joguet, per fí Mr. Rovinson ha vingut a viure amb mi. Tot i que els primers dies no van ser massa fàcils. El primer que va fer quan va entrar a casa va ser cagar-se dins de les meves sabates de tacó. Per sort no eren uns Manolos... són de Zara, però això no lleva que el bonegara, cosa que en va fer plorar... Estic super plorona ultimament. Ara el perseguisc per tota la casa amb un periòdic i el motxo, al que per cert li té un amor extrany.
Vaig escomensar a plorar amb el final de Lost i encara no he parat. El gos, perquè Mr. Rovinson és un gos, en mira raro i plora en mi. Ell gemega i a mi m'ixen mars dels ulls. Lo que viene a ser trabajo en equipo.
Ara en sembla que arriba l'estiu, o això diuen, porte dies buscant algun llibre interessant per llegir o una serie per seguir. De moment m'he comprat "El poder del perro" (res a vore amb Cesar Millán) que m'ha recomanat un bon amic, i estic amb Treme i Carnival. però seguisc admitint suggerències.
Espere tornar aviat a trobar-li el punt còmic a la vida i contar-vos coses més amenes... en mi linea.
Besitos i Lacasitos
jueves, 27 de mayo de 2010
Ja tocaba
Total que estan deixant-ho tot molt bonico (pffffffff). A lo que iba, com sempre vaig per l'altra part no m'havia adonat de en què s'ha convertit l'antic caixer automàtic de la CAM a la Glorieta.
En un primer moment he pensat que eren de mentida però no, són floretes de veritat. Han invaït tot l'espai i asomen per l'aparador buscant el solet. M'ha fet gràcia, mira per on, fa poc vaig estar llegint un article sobre la iniciativa d'uns "terroristes urbanos" que es dedicaben a fer apareixer jardils a solars d'algunes ciutats. I en va vindre al cap, la mente funciona por asociaciones, el final de la peli "El cuchitril de Joe" quan converteixen el solar en un jarrbí urbà super xulo en un water penjant de la pared.
Ací podrien fer el mateix, fa poc els veïns del Partidor reclamaven que als solars se'ls doanra ús, ells pensaven en aparcaments, jo pense en jardilets.
viernes, 30 de abril de 2010
Dedicado a Plissken

Hi ha gent pa tot. Podeu vore més fotos ací en la web oficial. fins i tot tenen un grup al face.miércoles, 21 de abril de 2010
Tocam Juanjo
martes, 20 de abril de 2010
miércoles, 7 de abril de 2010
No me pongas ojillos
...
...
...
Pues así estoy yo
miércoles, 24 de marzo de 2010
El pardal del meu veí
miércoles, 17 de marzo de 2010
Carta a Mario Santacreu
Son palabras sinceras y verdaderas las que te voy a desir. Eres un moniato. Ja et val, podries haver esperat uns dies, 3 o 4, per dir-li a la brigada que montara el castell de festes. Val que ja estiguen ahí... de fet les festes sempre estan ahí. Però justament ara, a les portes d'un pont, un pont que hi ha gent que espera como agua de mayo o mentireta d'abril. No podries esperar al dilluns, no.
Espere que este finde no s'acomplisca la llegenda, que més que cuento xino és un fet comprobat, i no ploga per l'amor de Déu... per Alcoi i per Sant Jordi, que tot l'hivern amb coll alt es nota i una ha d'escomensar a pendre el solet.
Sé a quina filà ixes...
Mes info 



