Tanta tormenta... m'atormenta.
Però este matí m'he despertat d'un humor aspecial... Serà que he somiat en la Selecció de Basket vestits de bomerossssss i en esta cançoneta al cap.
lunes, 28 de septiembre de 2009
viernes, 25 de septiembre de 2009
Les filles de ZP

El titular de hui és que EFE ha censurat la foto de la família Zapatero i els Obama... Segons diuen perquè el president no vol que les seues filles apareguen als mitjans de comunicació. I, que voleu que vos diga... viendo lo que hay ho comprenc. Da xavo les xiquetes, no sé si el look gòtic amb vestits negres i botes militars es deu a un acte de rebeldia de les filles del president o és que realment es vesteixen axina, cosa que justificaria la negativa de ZP a que isquen en fotos. I no m'estic clavant amb la seua forma de vestir eh! Cadascú que porte el que vulga, però vamos a ver... una recepción oficial amb el presi del món que ja era negre abans de ser-ho (és que en va fer molta gràcia aquesta frase) no sé tal volta deurien d'haver-se vestit més "adequadament". Si jo fora filla del presi del govern com a mínim portaria un vestit de Custo. Fins i tot acceptaria que hagueren portat una samarreta de la selecció espanyola de basket, como dándole en los morros a Obama, no se.
Espere les reaccions de hui a les noticies, tal volta el defensor del menor també prenga cartes a l'asunt i tal i com va fer amb Andreita li demane a Josele i a Sonsoles que no deixen que la seua prole es faja pública, i si ho fan, que ho fagen a la moda o algo.
Palabra de pija.
miércoles, 16 de septiembre de 2009
Coses que mai s'obliden
L'altre dia en van vindre al cap unes paraules del mestre de matemàtiques de l'escola. Ho recorde con si fos ahir. Estàvem a l'aula de setè i ens explicava les arrels quadrades. "No vos preocupeu, açò ho oblidareu pronte, perquè ho calculareu amb la calculadora. Certament ara no tinc ni idea de com es calculen, de fet no he hagut de calcular-ne mai. Però recordant-ho en van vindre al cap altres coses que per molt que pasen els anys no oblidaré, eixes coses que t'ensenyes de "carrerilla" que ocupen espai al nostre disc dur i que per molt que alliberes espai no desapareixen.
Mercurio, Venus, Tierra, Marte, Jupiter, Saturno i Plutón. Bé, Plutón ja no. O com A, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, sobre, tras, mediante. Bé en sembla que mediante ja no val tampoc. 16 de novembre de 1979, 11 de setembre de 2001, 12 d'octubre de 1492, 10 de novembre de 1989, 4 de setembre de 2006, 23 de desembre de 2008...
He de parlar seriament amb l'informàtic per a que en formatege el cervell, amb l'edat en semba que he d'escomençar a fer espai i hi han massa coses que vull oblidar.
Mercurio, Venus, Tierra, Marte, Jupiter, Saturno i Plutón. Bé, Plutón ja no. O com A, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, sobre, tras, mediante. Bé en sembla que mediante ja no val tampoc. 16 de novembre de 1979, 11 de setembre de 2001, 12 d'octubre de 1492, 10 de novembre de 1989, 4 de setembre de 2006, 23 de desembre de 2008...
He de parlar seriament amb l'informàtic per a que en formatege el cervell, amb l'edat en semba que he d'escomençar a fer espai i hi han massa coses que vull oblidar.
jueves, 3 de septiembre de 2009
lunes, 31 de agosto de 2009
L'any de l'antipàtic
Enguany serà el meu any. Sí senyores enguany els antipàtics estem d'enhorabona, i tot gràcies a un virusillo que algú va deixar escapar d'un laboratori... i no vull senyalar però algo debe saber el simpàtic Donald Rumsfeld.
Enguany ni besos, ni abrasos. M'encanta, perquè no hi ha pitjor martiri que repartir besos. Ja sabeu la tirria que en fa eixa costum de besar-se per dir-se hola. Muac, muac. I ara por la gràsia de las autoridades sanitarias tot este rollo s'acabao. Si hem de canviar de forma de saludar jo estic per implantar el d'Spaceball... Corte de mangas i tiriri tiriri amb els dits
Ay que antipàtica eres... no, no perdona que si lo dicen las autoridades sanitarias...
I sí, en podeu dir hipòcrita. Lo acepto. Perquè les autoritats també recomanen no fumar. Però temps al temps que estic en ello, i si finalment aconseguisc deixar-mo en convertiré en una exfumadora d'eixes insoportables que donen la brasa. Cof, cof (onomatopeia de tosir) tira pa Lorxa amb el cigarro que en molesta el fum. Ai no a la disco no que la gent fuma i m'estorba.
Autoridades sanitarias... vais a crear un monstruo... ja vos arrepentireu ja!
Walt Disney compra Marvel

Aixina comença la noticia:
"Según los términos, en los que Bank of America Merrill Lynch ha servidor de asesor, los accionistas de Marvel recibirán 30 dólares y cerca de 0,745 títulos de Walt Disney por cada acción que tuvieran de la compañía de cómics."
Jo no és que sàpiga massa d'economia... però per 30 pavos... ja en compre jo totes les accions de Marvel i la salve de les mans dels faxes de la disney... en fin frikis vosotros direis.
Me va a encantar vore estos Nadals a Disnay chanel... Navidades con Miki y el Doctor Octopus, o Lobezno i Daysi cantan villancicos.
martes, 25 de agosto de 2009
Torne a la monotontonia sense ganes i en por. Sense ganes perque quan uno perd la i·llusió per les coses que li importaven res pot animar-lo i amb por a no saber enfrontar certes situacions. Sí senores, torne a estar bajo mínimos, i l'ambient general no ajuda massa.
Després d'un mes... 30 dies de va-canses puc dir que llevat del fet de posar-me morena he cumplit amb tota la llista de coses per fer que tenia... i más.
Vaig acabar de vore The Wire, y me confirmo, Mcnulti és un cabrón sense remei... pena que me gusten los cabrones sin remedio tanto.
M'he posat al dia amb Lost i ja estic ansiosa per saber qui collons és Jacob i que li pasa a Locke.
Però el que més he fet ha estat llegir... llegir per no pensar. I he llegit massa. Vaig escomensar amb Vida i Destino i les seues 1114 pàgines, éste era un dels que tenia pendents (una de esas cosas que se hacen por a...) Denso, muy denso, des del meu humil punt de vista clar. Pensava que amb ell tindria prou, però en una setmana el vaig ventilar aixina que en vaig pillar un curtet, Seis tumbas en Munich. Molt xulo, molt curt!! Una tarde. Llegir-lo va ser con vore una peli (pot semblar raro però así es)
Després vaig descobrir que a mes de la tele plana de 38 pulgadas mon tio m'havia deixat en herència varios llibres de Henning Mankell, del que a partir de hui en considere fan, encara que tots els seus llibres siguen igual. Després de tant d'assassi i misteris vaig tirar cap als llibres d'encefalograma plano... de amorios i pulpurina vamos. "Perdona si te llamo amor" i "Las cosas que no nos dijimos". No vaig aguantar molt més l'ambient rosa palo i ara estic amb "el Terror" recomendació de Pedro, encara que en sembla que no el podré acabar... i no perquè no estiga bé, sino perquè té la lletra molt xicoteta i en sembla que després de tot m'han augmentat les diòptries.
Eso si, m'ha faltat alguna que altra partideta al Trivial, i espere que algú es senca aludit ejjejee.
I fin, ja esta bé de donar la brassa.
Au
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

