jueves, 27 de mayo de 2010

Ja tocaba

Este matí m'he trobat amb açò. Com que estan arreglant l'esglèsia que hi ha al Cami 42, "Los Pobres" que diuen, he tingut que creuar i anar per la vorera impar. S'ha de vore que diferent es veu tot des de l'altra vorera. Algú s'havia fijat en eixa esglèsia abans de que li col·locaren els andamis o andamitxs ?¿?¿(com diu ma mare)


Total que estan deixant-ho tot molt bonico (pffffffff). A lo que iba, com sempre vaig per l'altra part no m'havia adonat de en què s'ha convertit l'antic caixer automàtic de la CAM a la Glorieta.

JUMANJI

En un primer moment he pensat que eren de mentida però no, són floretes de veritat. Han invaït tot l'espai i asomen per l'aparador buscant el solet. M'ha fet gràcia, mira per on, fa poc vaig estar llegint un article sobre la iniciativa d'uns "terroristes urbanos" que es dedicaben a fer apareixer jardils a solars d'algunes ciutats. I en va vindre al cap, la mente funciona por asociaciones, el final de la peli "El cuchitril de Joe" quan converteixen el solar en un jarrbí urbà super xulo en un water penjant de la pared.


Ací podrien fer el mateix, fa poc els veïns del Partidor reclamaven que als solars se'ls doanra ús, ells pensaven en aparcaments, jo pense en jardilets.



Cada loco con su tema y yo con mi botella de vino.

(grasies per esta frase Luis)

viernes, 30 de abril de 2010

Dedicado a Plissken


Quien hubiera dicho que se pondria de moda meterse el dedo en el culo y hacerse el muerto.


Hi ha gent pa tot. Podeu vore més fotos ací en la web oficial. fins i tot tenen un grup al face.


I l'article here


(Pedro nos robaron la idea como la de vender braguitas ...)




miércoles, 21 de abril de 2010

Tocam Juanjo

Pos ja estem en festes eh! I ho sé no perquè porten una setmana i mitja fent especials d'Amagatalls de la Festa a Radio Alcoi en directe des de "La Cancha" amb un colpet de Pastor i Paco Asnar cantant el menú del dia del restaurant.
Ho sé perquè des de dilluns Alcoi pareix el poble dels barbuts, mires on mires sempre trobaras unes patilles jamoneres en plan Curro Jimenez, una barba, ben retallaeta eso si, o un casco amb un volum superior al de qualsevol altre dia de l'any. I no sols per això misteriosament i durant els darrers dies moltíssims balcons del centre han obert les seues portes per deixar entrar un poc d'aire als pisets i deixar ixir l'ambientillo creat despres d'estar 360 dies tancats a clau i canto (què ràbia en fa això).
I per crear un poc d'ambientillo unes marxes mores... que a mi en recorden a Ben-Hur i a los 10 mandamientos... serà pel rollo exodo (volem volem volem xamar café)

martes, 20 de abril de 2010

L'esquadra d'enmig i el cabo peine








Encara no sé si són niña-niño però a que són moniiiisssiiimmmmmm. I uno és per a mi!! Iuju!

Ja m'ajudareu a elegir nom... encara que Sant Sordi va prenent possicions.
Besitos festerets i agulletes en les solapes
Míri

miércoles, 7 de abril de 2010

No me pongas ojillos

Què pensarieu si arribareu a l'oficina i el vostre jefe vos mirara aixina o aixina.

...

...

...

Pues así estoy yo

miércoles, 24 de marzo de 2010

El pardal del meu veí

Este post podria titolar-se també La cotorra de mi vecina, però lo del pardal en mola més. No sé vosaltres però jo ja tinc la sang alterà.
No el tinc localitzat, però algún veí del carrer Maulets té una cotorra. No sé si ja vos ho havia contat alguna vegada, però és igual, me repito. Està molt bé tindre animals de companyia, jo tinc moltes ganes de tindren un. Et fan sentir que no estas soles, et fan arrumacos de gratis i tal. Pel que pareix el veí necessita també que li donen conversa.
Alegra molt ixir de casa de matí, amb els ulls encara tancats i el piloto automàtic encés per caminar cap a la faena, i escoltar un "xiu-xiu wapa" cual obrero subido en un andamio, encara que el xiu-xiu el vinga d'un pardal. Las cosas como son. Fins i tot m'he acostumat al sorollet extrany que fa que pareix que imite el rellotge de lost (clac clac clac) Però la novetat dels darrers dies no sé joo. No sé si viurà a la mateixa casa o que, la cosa és que hi ha una finca, moderna, que cada vegada que s'obri la porta una veu diu: "Puerta abierta, por favor cierrela al entrar". Clar deuen d'obrir-la tant que el pardal s'ha aprés la frase i per si fora poc cada vegada que la porta s'obri la cotorra està una estona: "puerta abierta, puerta abierta, puerta abierta" molt ameno.
Tot i això, estic en contra del maltrato animal i a favor de los trajes de luces con descargas eléctricas.

miércoles, 17 de marzo de 2010

Carta a Mario Santacreu

Benvolgut regidor de festes

Son palabras sinceras y verdaderas las que te voy a desir. Eres un moniato. Ja et val, podries haver esperat uns dies, 3 o 4, per dir-li a la brigada que montara el castell de festes. Val que ja estiguen ahí... de fet les festes sempre estan ahí. Però justament ara, a les portes d'un pont, un pont que hi ha gent que espera como agua de mayo o mentireta d'abril. No podries esperar al dilluns, no.

Espere que este finde no s'acomplisca la llegenda, que més que cuento xino és un fet comprobat, i no ploga per l'amor de Déu... per Alcoi i per Sant Jordi, que tot l'hivern amb coll alt es nota i una ha d'escomensar a pendre el solet.

Sé a quina filà ixes...