jueves, 3 de febrero de 2011

Hugo Pratt Vs Guido Crepax

Fa temps vaig trobar una colecció de mobles decorats amb dibuixos de Valentina, i me'ls vaig copiar en plan baratillo.



Evidentment no és el mateix però realment en va quedar prou xulo.




Este matí he trobat una nova edició d'una dissenyadora italiana que li ha dedicat tota una col·lecció al sexi de Corto Maltes.


Mes info ací

No digau que no són la parella perfecta.
Ara que recupere la meua independència, i titc 107 metres per a decorar estic convençuda que un lloguet guardaré per al meu marinero preferit.
...precisamente porque no te pareces a ninguna...












jueves, 16 de diciembre de 2010

Tirisiti, globo, PUM!

Quan George W. Bush buscava armes de destrucció massiva, no va buscar on devia... Hauria d'haver vingut al Betlem de Tirisiti en plena campanya escolar.



Des de que el passat 29 de novembre vam escomençar les representacions del Tirisiti, no amb massa bon peu, han passat al voltant de 8.000 espectadors, la major part d'ells xiquets d'entre 0'5 i 12 anys i tots amb els seus virus, locals i foranis, estornuts, mocs pejant... I tot i que el personal del teatre està acostumat a aquest tipus de guerra bactereològica que any rere any es produeix al mes de desembre, hem patit ja alguna que altra baixa a les nostres files i més d'un ha caigut i intenta passar-ho amb Frenadol, Lizipaía i altres "mejunjes".

Però tot se'ls perdona a aquest menuts portadors de virus letals que intenten obrir una bretxa a les portes de vidre colpejant-la i com que veuen que a colps no poden obrir-la ho intenten llepant-la, pot ser la seua saliva és radiactiva i aconseguiran desfer-la. Quan finalment s'obrin les muralles et miren i pegunten quin és el teu nom - per això de no parlar amb desconeguts supose, si saben el teu nom ja et coneixen - i pregunten:

-Este és el poble de les peladilles?
-Sí
-Pues ma mare diu que sóc una peladilla ensucrà!

Quan s'obri el teló i la llum els il·lumina, els plors desapareixen les llàgrimes es sequen i els somriurers es dibuixen a les sues cares. Durant 30 minuts les armes de destrucció massiva están desactivades, hibernant, esperant el senyal ... Tirisiti, globo, PUM!

lunes, 8 de noviembre de 2010

Des del meu llitet

Sigo convaleciente del "pequeño" accidente sufrido hace unos dias. Aprofite estos dies per posar-me al dia amb tot el que tinc a mitjes... Sobre tot llegint encara que en costa prou.
Ahir a El Pais Vargas Llosa (que me cae mal) va publicar un article titolat los Avatares de la Marihuana. Ara en cau un poc menys mal, compartisc al 89 % tot el que diu i soibretot la coda final:
"La libertad del individuo no puede significar el derecho de poder hacer solo cosas buenas y saludables, sino, también, cosas que no lo sean, a condición, claro está, de que esas cosas no dañen o perjudiquen a los demás. Esa política, que se aplica al consumo de tabaco y alcohol, debería también regir el consumo de drogas. Es peligrosísimo que el Estado empiece a decidir lo que es bueno y saludable y malo y dañino, porque esas decisiones significan una intromisión en la libertad individual, principio fundamental de una sociedad democrática. Por ese camino se puede llegar insensiblemente a la desaparición de la soberanía individual y a una forma encubierta de dictadura. Y las dictaduras, ya lo sabemos, son infinitamente más mortíferas para los ciudadanos que los peores estupefacientes."
I per a rematar el dia la primera va emitir V de Vendeta sense talls publicitaris que grandeee i que pixeraaa.
Seguiré en contacto
Besitos i lacasitooosss

jueves, 23 de septiembre de 2010

Amor de madre I

Mi Rovito

que anda moviendo el rabito

Mi Rovito

eres el perro más bonito.

I que m'haja tingut la criatura desperta mitja nit perquè no paraba de plorar, pobresito mio que li fa mal l'orelleta (d'ahi els movimetns de cap, no és que estiga posseït). Qui m'anava a dir a mi, con lo poco cariñosa que soy que estimaria tant una coseta peluda. Ay!

viernes, 10 de septiembre de 2010

Tal sols he tardat 19 dies per posar-me al dia al treball després de les vacances. No està mal veent la quantitat de coses que debia fer. Ara, la veritat no paga la pena massa contar-vos tot el que vaig fer a l'agost. No vos parlaré dels viatges que he fet, ni de la gent amb la que m'he reencontrat o la que he perdut. De fet, ho pense i llevat d'això, no tinc molta més cosa que contar.

El que sí puc contar és que ja tinc enllestida la campanya del Betlem de Tirisiti i que m'he adonat, enguany més que mai, que als mestres els has d'explicar les coses com als xiquets.


Mestra: Bon dia, eres Míriam?¿
Jo: Si, de moment si
Mestra: es que vaig tocar l'altre dia per a reservar una funció de Tirisiti i en vas dir que m'enviaries una carta el 6/7 d'octubre per a reservar.
Jo: si, efectivament.
Mestra: pues no hem rebut res.
Jo: O_o clar
Mestra: eh no està tan clar, hui és dia 10
Jo: Si però de quin mes?
Mestra: Eh de setembre
Jo: I jo que et vaig dir?
Mestra: ... ay ... tens raó. Bé adéu

I esta és la seguida que porte des del dia 1 de setembre.

lunes, 23 de agosto de 2010

Miri retorna... com l'all i oli

IE, QUE JA HE TORNAT... I MÉS MORENETA QUE MAI!!!!

viernes, 23 de julio de 2010