Me voy de vacasiones

Besitos, lacasitos, mojitos i crema protectora factor 50.

Au!

Alarevoiré!

Diez negritos salieron a cenar; Uno se ahogó y entonces quedaron Nueve.

Es celebren 70 anys de la primera edició d'aquesta novel·la d'Agatha Cristie... No m'he pogut resistir a comprar-me la nova edició que han publicat (y con esta ya tengo 3). Sí, són eixes coses que fem els frikis del llibres (se podria desir que casi sóc una gafaspasta) Però pense que éste és un dels llibres que ha d'estar en totes les estanteries... un classico vamos.

Ahir, mentre el rellegia en va vindre al cap la pel·lcula, vaig buscar a la caixa on guarde tots els DVD's, no paga la pena tindre'ls ordenats, perquè no hi ha forma d'ordenar lo innodernable, quan tens al mateix dvd Posesion Infernal I, II i III, Una Conejita en el Campus i un capítol de Redes.

La cosa és que vaig trobar dos dvd's amb la peli... La primera era la bona, bueno per a mi. La filmada en el 45, perquè vamos la super produccion hispano-germana-italo-francesa del 74, és un petardoooo, però petardo infumable. Lo siento però soles salvaria al sexi d'Oliver Reed.

En cap de les dos el final és el final, i canvien mooogolló de coses del llibre (no sé si me mola eso). Ara l'editorial RBA convoca un concurs per a que ens inventem un nou final del llibre... Pedrito presentat, tu que eres un artista. Encara que el premi siga un cutre viatge a London per a dos persones... i dic cutre premi, perquè hui en dia por 10 euros te vas a London (però açò és un pensament meu) Jo no ho faig perquè supose que convertir-los a tos en zombis devoradores de cerebros no seria adequat per a l'època, encara que visto lo visto en la verssió dels 70 on l'acció es desarrolla a Iran... possss que quieres que te diga!!

Para verssiones me quedo con la de Cluedo. Que no salen negritos però que el rollo és el mateix i a més et rius un rato.

FIN

Igual encara no sabeu que s'ha mort Michael Jackson, pues sí, se le acabó la bateria. L'altre dia va ixir el productor de la gira que tenia programada, més de 50 concerts, en cara d'estrenyit proposant la possibilitat de fer una sèrie de concerts homenatge, aprofitant el tinglao que deuen tindre montat ja... El pobre home pensarà: En quin fandango m'he clavat. Que faig ara en 5 milions de camisetes? I el bolo en Torremolinos!!! I parlant de bolos... Yo no digo na Bono, però tus 90.000 incondicionales me saben a poco veent que Kaka en va reunir 50.000 ... i de gratis, al loro!! Que no sé que costaria l'entrada més barata (una amiga va pagar 150 €) però vamos pa pagar la videollamada amb els astronautes... serien de Yoigo.

... y fueron felises y comieron...

Fusant, fusant m'he trobat en la web d'una fotografa (Dina Goldstein) i m'ha fet gràcia esta serie de fotos. Fallen Princesses.
I és que la vida no és ni de lluny un conte de princeses, ni una peli d'encefalograma plano.

En fa molta gràcia la de la Ventafocs, la que està fent-se cubates a muerte en un bar de l'oeste.

Viva Marisol!

Al final una deja de ilusionarse por pereza

He llegit esta frase a un blogg i me la he copiao.

Este matí m'he mosquejat un rato (raro eh!) Però es que m'han enviat un d'eixos correus amb un power point. I no m'he disgustat pel fet que el correu tinguera adjunt un pps, no. Normalment no obric este tipo de mails (ja sabeu), esta clar que des d'avui ja no en vull rebre cap. Si he mirat el mail en questió és perquè l'assunt era golós... Porno para mujeres.... que fuerte! Otia que wai, que manera d'escomensar la semana tan amena... Mmmmm.

A la primera diapositiva ja advertien que el que anava a vore era lo más de lo más... mmmm. Després l'autor/a de la presentació s'astaca 15 fotos de tartes i pastissos

Això no es fa eh! Con eso no se juega i damunt... l'ultima foto era d'una dona grosa, grosa que no cabia a la cadira... A mi no m'ha fet gens de gràcia... i no ho dic per la foto de la dona gorda (que m'ha semblat d'un mal gust exagerat) ho dic perquè... Jo el que volia era porno!!!!

Esta és la cara en la que m'ha quedat després de les 800 pàgines de l'últim llibre de Milenium. Otra injusticia...

Encara que no ho parega... estic d'humor... creo

Per on anava?

Una de les situacions en que més mal en trobe és quan estas amb algú i no parla. Ara mateix som tres persones a l'oficina i encara no ha obert ningú la boca, ni tan sols per badallar, no siga cosa que un altre pense que vols dir alguna cosa i inicie una conversa. El meu problema, si és que se li pot dir problema... lo que a mi me pasa, és que en costa matindrem sense dir res, amb el que això suposa... contar un xiste malo, parlar del temps o qualsevol dir qualsevol altra bobada. Supose que eixa és una de les excuses per fumar... Estas fumant, en silenci, el cigarro t'acompanya. Què no veus que estic fumant? No en parles. Però fumar mata... y como la mente funciona por asociaciones... El Silenci, Mata.

Per sort a algú se li ha encés una bombilla i ha posat les noticies de Radio Alcoi, deu ser que el cervell escomeça a funcionar-li a les 5 de la vesprà. No sé si és una sort o una desgràcia, personalment preferia que el meu cervell es mantinguera en barbexo una estoneta més, o una temporada. S'agraix escoltar una veu, una veu que no et parla a tu, bueno si et parla a tu perquè l'escoltes, però no directament (barbexo). Tal volta ningú diu res per no mirar a la persona amb la que parla. El que no volem és vorens!!

Radio Alcoy continua al seu rollo... Adoquins cap ací, adoquins, cap allà. Yo no digo ná, pero a buenas horas mangas verdes. Com ha veïna del centre sols puc dir que és una gran, gran putada, que els comerciants tenen tota la raó del món, que per l'amor de Déu facen el Carrer Sant Josep peatonal abans que un camió o furgoneta marranque el braç o un cotxe en xafe per anar per la vorera (si és que se li pot dirt vorera) i remate dient que me acojo a lo suscrito per un tal "Pelletes" als comentaris de l'Información sobre una nova noticia sobre el "pinxe canario"(**) de l'Hotel de la Font Roja:

Sedano...recordes l'any 1873 que varen fer amb Pelletes...la sobirania
resideix al poble...no als teus ous.

No he pogut resistir-ho i he obert la boca... per cantar una cançò que ens cantava sempre el pare de una amiga: Una safa i una nòria... Safanòria; Una taula i una I... Taulaí.

(**) Lo de "pinxe canario" és per no dir una nova noticia sobre el puto tema de los cojones de l'Hotel de la Font Roja.