Fresquitas mañanas

jueves, 3 de octubre de 2013

Recepta Ancodonyat

Tinc un cosí que es diu Miguel que  té un fill al que a casa li diuen “Miguelón”, per què era un xiquet molt gran des de ben menut. Tinc bons amics que es diuen Miguel  o  Miquel. M’encanten els miguelitos de Roda, m’alegre cada vegada que la parella de la meva companya de treball li porta una caixa (por pura demostración de amor) i la comparteix amb nosaltres. De fet, ara que ho pense, conec un Miguelito… que serà d’ell?¿ Tindrà facebook?¿

Com que visc a dos cantonades, tinc el privilegi d’escoltar les campanes de la Capella de Sant Miquel, que només toquen una vegada a l’any. Perquè  està  tancada 360 dies a l’any des del fatídic accident.

 I què dir de l’encodonyat?

De genollons, genollons, collía, collía, de genollons, genollons collía codonys; de genollades, codonyades i amb els dits codonys collits.

Eixe postre típic que ha anat fent-se un raconet a la cuina. Què bo està amb formatge de qualsevol tipus, o escampat a una llesqueta de pa torraet… o sòl, un trocet tallat furtivament, con nocturnidad i alevosia a la despensa... Una pujada de sucre ràpida, dolça... directa al cervell.

I que bé va fer-lo per a lliurar-se dels braons de massera. Res de Thermomix o comprar-lo industrial. Primer cal pelar el codony… amb eixa pell duríssima “asmussaora”. I el sabor aspre. Asmussaora… que da tiricia... eixa sensació de sdxsxsxsxsxss en les dents. A mi per sort no m’esmussa res, és un dels poders que tinc.

Després de pelar-lo, bollir-lo i passar-lo pel passa purés, i afegir el sucre corresponent cal tornar a posar a bollir i pegar-li voltes i voltes i voltes amb el cullerot de fusta mentre les bombolles del bull t’esguiten i et deixen xicotetes marques de cremat als braços…

La recepta és de bades.

Pense que ja sobren arguments, però aprofite l’avinentesa per fer-me un poc d’autobombo. No puc deixar de nomenar l’obra d’Antonio López, amb la que tinc una connexió especial. El Sol del Membrillo, reflectida a la película de Víctor Erice.

Dit tot açò... i en la meva humil opinió
he de dir que...

JA ESTÀ BÉ DE L’ESTIUET DE SANT MIQUEL
y / o / u
EL VERANILLO DEL MEMBRILLO!!


Necessite aclarir-me. Sabates? Sandalies? Calcetins? Cotó? Punt? Ensaladilla? Puxero?

jueves, 8 de marzo de 2012

I si ho reprenem on ho vam deixar?

I si ho reprenem on ho vam deixar?

5 anys després i la cosa està igual tu!


75 raons per canviar-me per una moto:


1. Sóc cafeinòmana.
2. De xicoteta era catòlica, apostòlica i romana per inèrcia....ara sóc agnòstica.
3. Ma casa està en un perfecte ordre que segons ma mare és un perfecte desordre.
4. M’agrada cuinar.
5. Sóc especialista en deixar les coses a mitges.
6. Tinc la boca molt gran, la qual cosa fa que clave la pata en moltíssima facilitat.
7. Persones que em produeixen mal de panxa: Sedano, el tio del tiempo de Antena 3, Pilar la de Saber y Ganar.
8. Tinc una facilitat brutal per a enganxar-me a les sèries de televisió.
9. Sempre m’han tret “apodos”, alguns més encertats que altres.
10. La tortilla de creïlles i ceba me sale que te cagas.
11. No m’agrada portar paraigües.
12. Tinc tres nebots que són guapos, guapos, guapos... I no es pareixen a mi.
13. No soporte que em toquen la panxa.
14. M’agraden els meus muscles (hombros en castenallo).
15. Sóc destra, encara que esquerrana de pensament.
16. M’agrada estar soles.
17. No m’agrada estar “soles”.
18. De xicoteta volia ser cantant de jazz...
19. De major vull ser xicoteta.
20. Fume com un carreter.
21. M’encanta el formatge.
22. Odie les mandarines.
23. M’agrada anar al cine i estar soles en la sala.
24. Tinc una llibreta plena de frases de pel•licules.
25. Em cau bé Matias Prats.
26. Calce un 39 la qual cosa no està mal visto lo visto.
27. M’agrada el negre, com a color i com a metàfora.
28. No m’agrada la calor, gens.
29. Visc en una Brainstorming continua, lo qual suposa tindre tot el dia mal de cap.
30. Odie a Mr. Bean.
31. Les meues idees no són massa normal, la qual cosa les fa ser molt originals.
32. Gin tonic, la millor elecció.
33. M’agrada portar ulleres perquè em senten bé.
34. Encara no m’agraden els bebes.
35. Em posa nerviosa que gent que no conec en done conversa a les parades del bus.
36. No em mola la gent extremadament simpàtica, em fan por.
37. Parle soles pel carrer i a voltes cante i tot!!
38. M’agrada xarrar, molt, massa??
39. Si per mi fora no faria mai el llit, ho odie!
40. Però m’agrada escurar els plats.
41. I tirar aigua en les paelles calentes.
42. No tinc un lloc preferit.
43. Ni un llibre.
44. Ni una cançò.
45. A voltes somie que sóc una altra persona... i m’encanta.
46. Plore, molt, massa.
47. Moltes voltes quan isc de casa pense que m’he deixat la llum encesa o el gas obert i no em quede tranquil•la fins que torne a entrar per a comprovar-ho.
48. M’agrada molt fer regals originals a la gent.
49. Escric tot el que em passa pel cap, tot.
50. Ho xarre tot, però se guardar un secret.
51. Mai he passat pel tunel de llavat dins d’un cotxe, la qual cosa m’encantaria fer.
52. M’agrada la sensació de baixar pels tunels de Batoi i passar por.
53. La persona en la que més parle sóc jo, i no m’agrada, sempre acabe discutint.
54. Sóc incapaç de traure’m el carnet de conduir.
55. El meu record són 5 llibres en 3 dies.
56. Si puguera m’encantaria cosir-li la boca al meu jefe.
57. Odie la falsedat de la gent, les mentires piadoses i la llàstima.
58. M’agrada que els meus amics em diguen Miri.
59. No soporte que gent que no conec es prenga la confiança de dir-me Miri.
60. No he vist Titanic, ni pense vore-la.
61. M’agraden els llibres sensibleros que conten la vida y milagros de treintañeras perdedoras que acaben convertin-se en triunfadores. Són pura ficció.
62. Quan em pose nerviosa em mossegue els llavis.
63. Tinc 32 anys i no sé maquillar-me.
64. No m’agrada massa parlar per telèfon, però no puc viure sense el mòvil.
65. Sóc friki i m’encanta.
66. M’agrada fer fotos xorra.
67. Tinc tres cicatrius visibles.
68. Tinc 74 pigues en la cama dreta. Des de els dits del peu fins la cadera.
69. M’agrada vore les pelis clavà en el llit en els auriculars a les orelles i a todo volumen. Es mi dolbisouraun.
70. Sempre demane als amics que em porten pedres dels seus viatges amb l’esperança que algun dia podré tornar-les al seu lloc. Sé que no ho faré mai i ara tinc una caixa de sabates plena de pedres.
71. Odie l’expressió: “La esperanza es lo ultimo que se pierde”.
72. Mai he perdut les claus.
73. Una vegada em vaig menjar un danone caducat i no em va passar res.
74. Sóc suuper pereosa. Però em posa nyervit la gent parsi.
75. M’agradaria ser la campeona del món del escondite.

jueves, 3 de febrero de 2011

Hugo Pratt Vs Guido Crepax

Fa temps vaig trobar una colecció de mobles decorats amb dibuixos de Valentina, i me'ls vaig copiar en plan baratillo.



Evidentment no és el mateix però realment en va quedar prou xulo.




Este matí he trobat una nova edició d'una dissenyadora italiana que li ha dedicat tota una col·lecció al sexi de Corto Maltes.


Mes info ací

No digau que no són la parella perfecta.
Ara que recupere la meua independència, i titc 107 metres per a decorar estic convençuda que un lloguet guardaré per al meu marinero preferit.
...precisamente porque no te pareces a ninguna...












jueves, 16 de diciembre de 2010

Tirisiti, globo, PUM!

Quan George W. Bush buscava armes de destrucció massiva, no va buscar on devia... Hauria d'haver vingut al Betlem de Tirisiti en plena campanya escolar.



Des de que el passat 29 de novembre vam escomençar les representacions del Tirisiti, no amb massa bon peu, han passat al voltant de 8.000 espectadors, la major part d'ells xiquets d'entre 0'5 i 12 anys i tots amb els seus virus, locals i foranis, estornuts, mocs pejant... I tot i que el personal del teatre està acostumat a aquest tipus de guerra bactereològica que any rere any es produeix al mes de desembre, hem patit ja alguna que altra baixa a les nostres files i més d'un ha caigut i intenta passar-ho amb Frenadol, Lizipaía i altres "mejunjes".

Però tot se'ls perdona a aquest menuts portadors de virus letals que intenten obrir una bretxa a les portes de vidre colpejant-la i com que veuen que a colps no poden obrir-la ho intenten llepant-la, pot ser la seua saliva és radiactiva i aconseguiran desfer-la. Quan finalment s'obrin les muralles et miren i pegunten quin és el teu nom - per això de no parlar amb desconeguts supose, si saben el teu nom ja et coneixen - i pregunten:

-Este és el poble de les peladilles?
-Sí
-Pues ma mare diu que sóc una peladilla ensucrà!

Quan s'obri el teló i la llum els il·lumina, els plors desapareixen les llàgrimes es sequen i els somriurers es dibuixen a les sues cares. Durant 30 minuts les armes de destrucció massiva están desactivades, hibernant, esperant el senyal ... Tirisiti, globo, PUM!

lunes, 8 de noviembre de 2010

Des del meu llitet

Sigo convaleciente del "pequeño" accidente sufrido hace unos dias. Aprofite estos dies per posar-me al dia amb tot el que tinc a mitjes... Sobre tot llegint encara que en costa prou.
Ahir a El Pais Vargas Llosa (que me cae mal) va publicar un article titolat los Avatares de la Marihuana. Ara en cau un poc menys mal, compartisc al 89 % tot el que diu i soibretot la coda final:
"La libertad del individuo no puede significar el derecho de poder hacer solo cosas buenas y saludables, sino, también, cosas que no lo sean, a condición, claro está, de que esas cosas no dañen o perjudiquen a los demás. Esa política, que se aplica al consumo de tabaco y alcohol, debería también regir el consumo de drogas. Es peligrosísimo que el Estado empiece a decidir lo que es bueno y saludable y malo y dañino, porque esas decisiones significan una intromisión en la libertad individual, principio fundamental de una sociedad democrática. Por ese camino se puede llegar insensiblemente a la desaparición de la soberanía individual y a una forma encubierta de dictadura. Y las dictaduras, ya lo sabemos, son infinitamente más mortíferas para los ciudadanos que los peores estupefacientes."
I per a rematar el dia la primera va emitir V de Vendeta sense talls publicitaris que grandeee i que pixeraaa.
Seguiré en contacto
Besitos i lacasitooosss

jueves, 23 de septiembre de 2010

Amor de madre I

Mi Rovito

que anda moviendo el rabito

Mi Rovito

eres el perro más bonito.

video

I que m'haja tingut la criatura desperta mitja nit perquè no paraba de plorar, pobresito mio que li fa mal l'orelleta (d'ahi els movimetns de cap, no és que estiga posseït). Qui m'anava a dir a mi, con lo poco cariñosa que soy que estimaria tant una coseta peluda. Ay!