jueves, 3 de octubre de 2013

Recepta Ancodonyat

Tinc un cosí que es diu Miguel que  té un fill al que a casa li diuen “Miguelón”, per què era un xiquet molt gran des de ben menut. Tinc bons amics que es diuen Miguel  o  Miquel. M’encanten els miguelitos de Roda, m’alegre cada vegada que la parella de la meva companya de treball li porta una caixa (por pura demostración de amor) i la comparteix amb nosaltres. De fet, ara que ho pense, conec un Miguelito… que serà d’ell?¿ Tindrà facebook?¿

Com que visc a dos cantonades, tinc el privilegi d’escoltar les campanes de la Capella de Sant Miquel, que només toquen una vegada a l’any. Perquè  està  tancada 360 dies a l’any des del fatídic accident.

 I què dir de l’encodonyat?

De genollons, genollons, collía, collía, de genollons, genollons collía codonys; de genollades, codonyades i amb els dits codonys collits.

Eixe postre típic que ha anat fent-se un raconet a la cuina. Què bo està amb formatge de qualsevol tipus, o escampat a una llesqueta de pa torraet… o sòl, un trocet tallat furtivament, con nocturnidad i alevosia a la despensa... Una pujada de sucre ràpida, dolça... directa al cervell.

I que bé va fer-lo per a lliurar-se dels braons de massera. Res de Thermomix o comprar-lo industrial. Primer cal pelar el codony… amb eixa pell duríssima “asmussaora”. I el sabor aspre. Asmussaora… que da tiricia... eixa sensació de sdxsxsxsxsxss en les dents. A mi per sort no m’esmussa res, és un dels poders que tinc.

Després de pelar-lo, bollir-lo i passar-lo pel passa purés, i afegir el sucre corresponent cal tornar a posar a bollir i pegar-li voltes i voltes i voltes amb el cullerot de fusta mentre les bombolles del bull t’esguiten i et deixen xicotetes marques de cremat als braços…

La recepta és de bades.

Pense que ja sobren arguments, però aprofite l’avinentesa per fer-me un poc d’autobombo. No puc deixar de nomenar l’obra d’Antonio López, amb la que tinc una connexió especial. El Sol del Membrillo, reflectida a la película de Víctor Erice.

Dit tot açò... i en la meva humil opinió
he de dir que...

JA ESTÀ BÉ DE L’ESTIUET DE SANT MIQUEL
y / o / u
EL VERANILLO DEL MEMBRILLO!!


Necessite aclarir-me. Sabates? Sandalies? Calcetins? Cotó? Punt? Ensaladilla? Puxero?

2 replicantes:

Plissken dijo...

Hacía tiempo que no me pasaba por aquí. Si ese Miguelito es nuestro querido amigo común sigue vivo y pervirtiendo a la juventud manchega de diferentes pueblos de Albacete con montajes trash de Grease y cosas parecidas... Y el muy jodío ni tiene FB ni lo quiere, jejejeje. Un abrazo muy grande, chiqueta!

Mirims dijo...

Aii Miguelito ejejejej que tio!!
No esperaba menos de él montajes trash de Grease jejejejejej

No es el único jodio que conocemos que no tiene fb ni lo quiere
QUE PETARDOS!