lunes, 21 de diciembre de 2009

BON NADAL i tal!!!

PAciència que lo bo ve al final...



Cielos bomberos apaguen este fueeegoooo
Gracietes Noe!!!

viernes, 18 de diciembre de 2009

Als presos de Guantánamo el Sr. Camemberg-President els torturava amb música de Reage against de machine, AC/DC, la Macarena de los del Rios i tal.

Als currantes del centre d'Alcoi el Sr. Sedano ens tortura amb nadaletes a tot volum.

Ja he escoltat rumors a la barra d'un bar que hi ha una llista per apuntar-se i prendre part de la cremà de l'arbre que han plantat enmig de la plaça d'Espanya en senyal de protesta.

No cal dir que he estat preguntant on està la dita llista per apuntar-me.

a belennn men vull anarrrrrr i un xiulet he de commmprarrrr xiu xiu

jueves, 17 de diciembre de 2009

El instinto maternal conquistado me ha

Aiiii que cosa més bonica de xinet!!! jajajajajaja He de dir que l'he descobert a yonkis, que com tots sabeu no és una web on trobes normalment coses tan dolcetes com esta. (bueno depende)

El tio és una maquineta con el dedo, bajo, subo, subo, bajo, subo, dedo, és a dir tocant la guitarreta, veent-lo sembla molt facil fer-ho... A mi em va ser impossible aprendre en el seu moment.

El nano és un crac. Jo ja sóc fan. A més parla anges tan bé con jo. jajajaja

<

martes, 15 de diciembre de 2009

Viva la gente!!

Esta mañana de paseo con la gente me encontré, al lexero, al cartero, al pulisia saludé. I tots en preguntaven el mateix: I les entraes per al Tirisiti quan les podré comprar???



Uuuufffff, ha arribat el moment del post de tots els anys.





Espere que estiga prou clar... espere.

Que tal la neu? Heu disfrutat molt o que??? Que bonico està Alcoi envoltat de muntanyes blanques redéu!! Este matí m'he alsat prontíssim (8.00 h.) i he desdejunat un café mega-espumoso de mi cafetera nueva mentre mirava el Barranc del Cinc, molt bucòlic la veritat, per desgràcia m'he arrimat massa a l'estufa i m'he cremat els camals del pijama. No ma fet massa gràcia eh! M'ha vingut al cap Mujercitas... fijate tú, què coses. L'escena eixa que Joe s'arrima massa a la llar i es crema el vestit i ha d'agagar-se i ballar soletes a la festa del Sr. Laurence.

També m'han vingut al cap Katharine Hepburn i Cary Grant a la Fiera de mi niña quan la pobra perd un tros de vestit i ell, galán como el que más, se li arrima per darrere per tapar el aspencao.

Estic la mar de cinèfila tú! Serà que el fretorro acomvoia a fer sessions interminables de manta, peli i sofà.

The end!

lunes, 14 de diciembre de 2009

Un xiste malo

Le dice un hombre a su mujer:
“Te apuesto lo que sea a que no eres capaz de decirme algo que sea capaz de alegrarme y entristecerme a la vez”
A lo que ella responde:
“De tu grupo de amigos el que la tiene más grande eres tú”.

Paaaaaaammmmmm

jueves, 10 de diciembre de 2009

Viva los bomberos de Zaragoza!!!

Leo hoy en las noticias de yahoo :

La asociación Centro Panafricano ha pedido este jueves a ayuntamientos y centros comerciales que recurran a personas negras para representar al rey Baltasar para no defraudar a los niños, a los que advierte que "el Baltasar pintado no es el auténtico sino un impostor".

Això en Alcoi no passa... perquè ací Baltasar no ha sigut mai negre.

jajajajajajajajjaja. Esta és una de les raons per les que alcoi it's different de collons.

miércoles, 2 de diciembre de 2009

Tanto Gelipollas y tan pocas balas

Corto y pego trosets d'un article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 30 de novembre del 2009.

Sobre la paraula “gilipollas”
Eugeni S. Reig

Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles” –fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana– per a referir-nos a una persona estúpida, curta d’enteniment.
El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
Si volem dir que algú és curt d’enteniment, que té un dèficit d’intel·ligència considerable, diem que és estúpid, imbècil, idiota, neci, estult, cretí. També podem dir, simplement, que és curt. Per a referir-nos a una persona d’una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, alficòs, bacora, badoc, bajoca, balòstia, balou, bamba, bambau, becza, beguinot, benigembla, bequinot, bergerol, bifoi, bresquilla (o ambresquilla), enza, facilitari, fava, infeliç, javaloies, macoca, sanoi, simple. I també bovo, amb v labiodental, així com el derivat bovatxa. I també les expressions mitja me’n queda i mitja me’n queda de la part del peçó.
Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda. Aquell que té igual de tot, que no li importa ni el preocupa res, que manté una actitud d’indiferència respecte a determinades coses que se suposa que li haurien d’interessar, que no vol saber-se res d’exigències morals, polítiques o religioses i que no el preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat, que no té formalitat, que tot s’ho tira a l’esquena, que se’n fot de tot, diem que és un menfot. Si algú, a més de no ser massa intel·ligent, fa la guitza tan com pot, és un caracollons.
(...)
La paraula castellana “gilipollas” ja està documentada a començaments del segle xx però es va generalitzar en el decenni dels 60. Actualment s’usa d’una manera exagerada. Jo recorde que en els anys 50, quan jo era adolescent, s’emprava la variant “gilipolla”, en singular, que és més lògica. “Gilipolla” és una paraula composta de “gili” i “polla”.
(...)
La paraula “polla” tots sabem que significa, tant en castellà com en valencià, 'gallina jove, que encara no pon', però en castellà és també una denominació vulgar del penis, accepció que en valencià no ha tingut mai. En valencià, una polla és, a banda d’una gallina jove, una dona jove, una xicona. Per consegüent, la paraula composta castellana “gilipolla” significa 'estúpid del penis' i equival a expressions com ara “tonto del pijo”, “toto del haba”, “tonto del nabo”, “tonto del carajo”, “tonto del cipote”, etc., (...) Algú em va dir una volta que això de “gilipollas” només ho diuen els que ho són. Jo, per si a un cas, procure no dir-ho mai.

Jo dec de ser molt gilipolles perquè ho dic prou, ma mare sempre madit que só un poc malparlà i que sempre tinc els "collons" en la boca.

jueves, 26 de noviembre de 2009

La Ruta de los Aromas

Ja respire pel nas, pareix que la gripa comença a remitir, no així la mala llet, el bascosisme i els problemes sentimentals que no en deixen dormir.
Este matí mentre baixava cap a la faena amb el piloto automàtic encés, ara que sé que el nostre subconcient treballa molt més que el nostre consient en refie més de fer les coses adormida, anava practicant les respiracions de ioga i les olors anaven ficantseme al nas. I no eren poques. La primera oloreta que he notat ha estat quan he passat per la caseta de jardilers de La Glorieta. Olor a llar, a fusta cremà, hui per sort encara no havien posat les xulles a rostir (menos mal, perquè hi han dies que arribe amb ganes de bocadillo de xulles i m'he de conformar amb un tallat). Després he passat pel C/ Sant Francesc i m'ha vingut olor a free-tanga, d'ahí la idea que he tingut.
Vaig a proposar fer una ruta d'aromes. La llamaré la ruta del Free-tanga, i consistirà en un passeig pels millors bars amb aquesta olor característica. Escomensant pel "Mamella" on podrem fer-nos un bocadillet de llonganissa i tomaqueta i una canya per 2'5 € i endur-nos a casa un dels perfums més característics... el d'oli recalfat. Com a segona opció de la ruta podem passar pel "Permi" i fer-nos una tareta de sangueta en ceba, mentre admirem les cortines del menjador que de tant d'oli pareix que estigues refregides (com la samarreta de Homer)
I de postres, de postres podem quedar-nos un rato de plantó al cantó del Tunel, no hi ha cantó que olga tant bé a tot Alcoi. Ensaimades calentetes, pastelitos de xocolate...
Continuaré obrint els nasos buscant més olors que incloure a la ruta. Se aceptan sugerencias.
Au

martes, 24 de noviembre de 2009

Toc,toc. Quien es? La locura, que viene a tomar café


VES-TE'N A PENDRE PEL CUL
Por que si al pie de los altares
mi nombre se te borró,
te lo juro por mi mare
que no te guardo rencor.
Porque sin ser tu marío
ni tu novio, ni tu amante
soy el que mas te ha querío,
con eso tengo bastante.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Estic fatal. Tengo temblores, con Kevin Bacon, escolofrios, con Matthew McConaughey, que me recorren la espalda, sudores frios y fiebre, com Jonh Travolta. Estoy infectada, con Chris Pine, mi cuerpo segrega mucosas, como el Vengador Toxico 1, 2 y 3, siento que me va a estallar la cabeza y que un Alien va a salir de mi pexo.

Ja li vaig dir al boss que es tancara a casa mentre li durava el costipat. Ací a l'oficina els protocols contra el contagi de la GRIPA ens els pasem pel forro, i ara peguem les consecuències.



viernes, 20 de noviembre de 2009

que harias tu en un atake preventivo de la URSS

Hui és l'aniversari del meu germà. Felicitats Tete! Així que la reunió familiars de tots els dimecres va ser més espectacular i copiosa alimentariament parlant. Al típic bermudet i les bajoques farcides es van sumar dos pastisos d'aniversari, dos!! Cosas de la incomunicación.
Reconec que sóc golosa, supose que en ve de familia, mon pare sempre conta que va conquistar a ma mare portant-li "cubanos" del Moret quan ixia de la faena. Mmmmmm que bo un cubano... merengue, coco i xocolatee. Encara que jo preferisc els cucuruxos de trufa del Tunel o un merengue d'eixos de café, o una media noxe de crema, o palmeritas de xocolate, o marron glacé!!
Aiii se m'està fent la boca aigua.
Ahir vaig arribar a casa i no tenia res dolcet per berenar, deuria d'haver-me preparat en tupperware amb les restes de pastís, però no ho vaig fer, així que en vaig preparar un d'eixos berenars que en preparava ma mare de xicoteta. Tenia tant antojo de xocolate així que en vaig fer un troç de pa en oli i cola-cao. Que pobre, però que booooo!!!
En sembla que hui aniré a buscar mantequilla de colors, mmmmmm, si encara es fa clar. Esto de cumplir años es un retrospected continuo, porte tota la setmana rememorant coses de xoventut, en fin... .
Besos

lunes, 16 de noviembre de 2009

Pijievolució!



Un barrilet


El cuerpo de Cristooo. Que innocent que era aii




Ací ja no era tant inocent... però encara no en depilava les celles.

Ara ja en depile les celles, però no en pentine.



viernes, 13 de noviembre de 2009

Si, eixes coses que tant t'agraden

Me gustan los zombis. Encara no puc entendre com és possible que la gent no sàpiga com matar un. Si estem farts de voreu!! Digo yo vamos. Esta setmana he vist Dead Set, una minisèrie de la BBC (que grandes són!)on els únics supervivents d'un atac zombi a Inglaterra, produït per algo que no queda calr, tot s'ha de dir, són els concursants que queden a la casa del Gran Hermano anglés. Sip, axina és. 5 capítols de vísceras i sangre a cascoporro, no es tallen un duro a l'hora de mostrar com els bitxos devoren els budells dels morts.


M'ha molat que la prota siga una xica, la xica de los cafés, i que siga ella la que porta la iniciativa per intentar sobreviure... encara que ... Totalment recomanable si t'agraden este tipo d'històries i no eres d'estòmac dèbil. Té algun puntillo d'humor, de fet l'argument ja de per si és prou caxondo... que els únic supervivents sigues els de Gran Hermano... pos eso, que els zombis es tornen lokos per entrar a la casa i menjar-se'ls... fans enloquecidos, con sed de sangre i hambre de cerebros, com Jorge Javier Vazquez i la seua tropa.


Quer faria Mercedes Milà? a la sèrie la presentadora era una de les primeres en morir,però si pasara en Espanya estic convençuda de que la Milà seria l'abanderada de la lluita contra els zombis. Només ecoltant-la als pobres no-morts els explotaria el cap, d'això estic segura.

En fin que hui es divendres 13, que poooorrrrr.





lunes, 9 de noviembre de 2009

jueves, 5 de noviembre de 2009

No estaba muertooo que estaba de parrandaaaa

Nonaino nonaiiinooo

Un brasileño dado por muerto aparece en su entierro vivo y borracho
Hi ha una cosa que en rebenta, i és que el tecalt numèric de l'ordinador està al revés de com està al telèfon. El mateix pasa als caixers de Bancaixa i de la CAM, Donde deberia estar el 9 està el 3 i on deuria estar el 7 està l'1. I a mi açò en porta més d'un mal de cap.

GLOBALICEMOS SEÑORES per amor de Déu.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Me lo pido

A falta de 15 dies... Una pista de tot el que vull... jijiji

Juan Darthes (el pare de Patito) que casualment va complir anys la passada setmana i per tant tb es Escorpio... mmmmm



Un xuxi mini-mini-toy



Una cafetera de las buenas por el amor de Diossss




El GI-JOE ninja, però el negre eh!!
Aniré incloent coses.
jijiijiji




viernes, 30 de octubre de 2009

A la fira no vajes si no tens diners

Pues lo dixo... un atre any sense gosset de massapà.

miércoles, 28 de octubre de 2009

Hi ha un bar al que acostume a anar tots els dies per fer-me un "tímit" abans d'entrar a fer faena per les vespraes. El bar en questió sempre ha tingut fama de ser "un bar de xungos". Que voleu que vos diga, a mi m'es igual, el café el fan boníssim i a més acompanyen el tallat amb un cielo, hermosa, wapa, maja o linda... i això ja val l'euro que costa. Val a altres bars et posen una pastilleta de xocolate o una galleteta de conglomerat, però mira a mi m'alimenten més els piropos les coses com són.
Al bar en questió sempre hi ha algun extranger que s'ha perdut buscant un bar on li donen de dinar i ha anat a caure al "bar de xungos". hui m'ha fet molta gràcia vore com explicaba el cambrer els plats del menú. vore un home ballant el ball de los pajaritos mentre diu chiquen, alitas de pollo... Entremeses varios, ham, chesse, mortadela, xoriso. Brochets vegetables. Al final han demanat Paela... con una L.
Jo sempre m'asente darrere de la màquina tragaperres al final de la barra i faig que llig el periòdic mentre escolte les seues converses. Hui, com no, el tema eres els 4 gols que li van clavar ahir al Madrid i els 6 que anaven a clavar-li hui al Barça. És que són madridistes els xungos, que resentios.
Per la meua part espere que l'alcoiano quede bé esta vesprà i elimine al València, encara que això li provoque a mon pare un dilema moral.
Deportivo, deportivo!!!!

martes, 27 de octubre de 2009

Viva Henry! No se puede ser más grande!!!

martes, 20 de octubre de 2009

La novel·la definitiva

Hui he rebut un correu de casa del libro informant-me de les pròximes publicacions... Entre els llibres que en recomanen està este.
«Es una verdad universalmente reconocida que un zombi que tiene cerebro necesita más cerebros».


Así empieza Orgullo y prejuicio y zombis, una versión ampliada de la clásica novela de Jane Austen, sólo que con escalofriantes escenas de zombis que siembran el terror y devoran a seres humanos. Cuando esa misteriosa plaga llega a la apacible población inglesa de Meryton y los difuntos empiezan a resucitar convertidos en temibles muertos vivientes, la intrépida heroína Elizabeth Bennett tendrá que acabar con la amenaza y, al mismo tiempo, evitar que la llegada del altivo y arrogante señor Darcy la distraiga de su empeño. Reescritura en clave de solfa de un clásico fundamental, Orgullo y prejuicio y zombis es una comedia deliciosa, aderezada con civilizadas peleas entre los dos jóvenes enamorados y otras más violentas en el ensangrentado campo de batalla donde Elizabeth libra una guerra sin cuartel contra legiones de zombis que se alimentan de seres humanos. Orgullo y prejuicio y zombis, con sus desengaños amorosos, sus duelos, su canibalismo y sus cadáveres putrefactos, transforma una obra maestra de la literatura mundial en algo que realmente desearemos leer.

He de recordar-vos que queda un mes per al meu aniversari?¿?¿??
jiiijiiij
Besitos febriles

viernes, 16 de octubre de 2009

Hola que tal?

És divendres, són les 22.00 i estic al meu metre quadrat ara decorat amb posters i ordenat, ejem. En una hora un mag traurà peliles d'un sombrero de copa. Crec, ben bé no ho sé, però la funció no és apta per a menor, o això diu ell. La cosa és que acabem de sopar i pot ser que les dos canyes que m'he pres m'hajen pujat un poc al cap.

Demà, dissabte a les 10.30 h. he de tornar a estar ací per a l'entrega de premis de l'associació de Sant Jordi... 45 minuts de passar llista i 150 xiquets (looo meeenos) pujant i baixant les escales de l'escenari per arreplegar una carpeta i una caixa de pintures Alpino de 24. Jo soles he guanyat un concurs escolar, a l'institut, van publicar a la revista un relat i en van donar 10.000 pessetes en llibres i música. Encara tinc el casset de Los Rodriguez, Sin documentos i el Màquina total no se quin número. El Tirant de Bromera, Un món Feliç i Les claus de vidre... Tot s'ha de dir, però haguera preferit les 10.000 peles.

Ay, un cliente...

Algú se'n recorda de Señalin???? M'encantaria saber qui va guanyar amb eixe dibuix... haurà cobrat drets d'autor???? Jo encara veig camisetes per ahi eh!!! Bé a passat mitja hora i no he trobat cap imatge a Google de Señalín, per l'amor de Déu que he provat totes les combinacions i res.

Esto és un llamamiento si te'n recordes de Señalín crea un grupo en Facebook i puja alguna foto a l'internet que se lo merece.

miércoles, 14 de octubre de 2009

SÓN DIES DE NO ESTAR


Nos vemos en los bares.... perquè vindre al teatre lo que se dice vindre... ejem!

domingo, 11 de octubre de 2009

És diumenge, són les 10 del matí i estic, de nou a la taquilla del teatre, hui tenim dos bandes de música. Acabe d'obrir-los la porta i ells tenen pitjor cara que jo... sempre s'ha dit que els músics són molt festerets. Ja m'he fet un café a un dels poquets bars que estan oberts un diumenge a estes hores. No m'ha fet reparo que estiguera ple de iaios casalleros i gargalleros que diuen coses com "voy a saludar a mi sargento" mentre fan un amago de quadrar-se i fer el saludo militar, cosa que l'edat i els carajillos no li permeten. La situació amés de grasiosa m'ha fet un poc d'asco. Deuria de tornar la moda de les escupideres als bars de l'oeste. M'han volgut convidar a un xupito de biri-biri, per escomençar bé el dia, m'han dit. Evidentment no he acceptat, soy una señorita... i a més no m'agrada el biri-biri, tal volta un herberet, però no.

Ara tinc dos hores per davant abans que escomence el sarao, he comprat el periòdic i la Ragazza, imprescindible per soportar llargues hores dins d'aquest metre quadrat. 5,4€, al loro!! casi mil peles. La cosa està posant-se xunga, 3 € un periòdic, vale con suplemento de moda, però 3 €, vale con una cartilla para un mp4, però 3 euros, si, si et regalen una peli, però pagant un euro més... total no diu res nou, però hui té els crucugrames, però 3 €... DEsprés no volen que la gent llisca els periòdics gratuïts.

Hi han manies que sense voler es converteixen en costums, com compra el periòdic els diumenges, sin periodico no es domingo.

Bon dia!

lunes, 28 de septiembre de 2009

Les tormentes en fan por 2.0



Vestit minifaldero negre.... 25 €
Calces moraes calentetes ... 12 €
Bolso moderno............... 30 €
Paraigües .................. (algú se'l va deixar al Teatre)

Pegar-se un òstia enmig de la Plaça de dins i arribar a casa xorrant sang, amb les calces asgarraessss i el vestit minifaldero banyat. NO TÉ PREU!!

Snif, snif.

tot i això no estis disposta a que hui res m'amargue l'humor!!

Les tormentes en fan por

Tanta tormenta... m'atormenta.

Però este matí m'he despertat d'un humor aspecial... Serà que he somiat en la Selecció de Basket vestits de bomerossssss i en esta cançoneta al cap.

viernes, 25 de septiembre de 2009

Les filles de ZP



El titular de hui és que EFE ha censurat la foto de la família Zapatero i els Obama... Segons diuen perquè el president no vol que les seues filles apareguen als mitjans de comunicació. I, que voleu que vos diga... viendo lo que hay ho comprenc. Da xavo les xiquetes, no sé si el look gòtic amb vestits negres i botes militars es deu a un acte de rebeldia de les filles del president o és que realment es vesteixen axina, cosa que justificaria la negativa de ZP a que isquen en fotos. I no m'estic clavant amb la seua forma de vestir eh! Cadascú que porte el que vulga, però vamos a ver... una recepción oficial amb el presi del món que ja era negre abans de ser-ho (és que en va fer molta gràcia aquesta frase) no sé tal volta deurien d'haver-se vestit més "adequadament". Si jo fora filla del presi del govern com a mínim portaria un vestit de Custo. Fins i tot acceptaria que hagueren portat una samarreta de la selecció espanyola de basket, como dándole en los morros a Obama, no se.

Espere les reaccions de hui a les noticies, tal volta el defensor del menor també prenga cartes a l'asunt i tal i com va fer amb Andreita li demane a Josele i a Sonsoles que no deixen que la seua prole es faja pública, i si ho fan, que ho fagen a la moda o algo.

Palabra de pija.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Coses que mai s'obliden

L'altre dia en van vindre al cap unes paraules del mestre de matemàtiques de l'escola. Ho recorde con si fos ahir. Estàvem a l'aula de setè i ens explicava les arrels quadrades. "No vos preocupeu, açò ho oblidareu pronte, perquè ho calculareu amb la calculadora. Certament ara no tinc ni idea de com es calculen, de fet no he hagut de calcular-ne mai. Però recordant-ho en van vindre al cap altres coses que per molt que pasen els anys no oblidaré, eixes coses que t'ensenyes de "carrerilla" que ocupen espai al nostre disc dur i que per molt que alliberes espai no desapareixen.

Mercurio, Venus, Tierra, Marte, Jupiter, Saturno i Plutón. Bé, Plutón ja no. O com A, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, sobre, tras, mediante. Bé en sembla que mediante ja no val tampoc. 16 de novembre de 1979, 11 de setembre de 2001, 12 d'octubre de 1492, 10 de novembre de 1989, 4 de setembre de 2006, 23 de desembre de 2008...

He de parlar seriament amb l'informàtic per a que en formatege el cervell, amb l'edat en semba que he d'escomençar a fer espai i hi han massa coses que vull oblidar.

jueves, 3 de septiembre de 2009

Ostias como panes, ostias con la mano abierta... Ostiones, ostiejas.





Lo ha matao...

lunes, 31 de agosto de 2009

L'any de l'antipàtic

Enguany serà el meu any. Sí senyores enguany els antipàtics estem d'enhorabona, i tot gràcies a un virusillo que algú va deixar escapar d'un laboratori... i no vull senyalar però algo debe saber el simpàtic Donald Rumsfeld.

Enguany ni besos, ni abrasos. M'encanta, perquè no hi ha pitjor martiri que repartir besos. Ja sabeu la tirria que en fa eixa costum de besar-se per dir-se hola. Muac, muac. I ara por la gràsia de las autoridades sanitarias tot este rollo s'acabao. Si hem de canviar de forma de saludar jo estic per implantar el d'Spaceball... Corte de mangas i tiriri tiriri amb els dits
Ay que antipàtica eres... no, no perdona que si lo dicen las autoridades sanitarias...
I sí, en podeu dir hipòcrita. Lo acepto. Perquè les autoritats també recomanen no fumar. Però temps al temps que estic en ello, i si finalment aconseguisc deixar-mo en convertiré en una exfumadora d'eixes insoportables que donen la brasa. Cof, cof (onomatopeia de tosir) tira pa Lorxa amb el cigarro que en molesta el fum. Ai no a la disco no que la gent fuma i m'estorba.
Autoridades sanitarias... vais a crear un monstruo... ja vos arrepentireu ja!

Walt Disney compra Marvel


Aixina comença la noticia:
"Según los términos, en los que Bank of America Merrill Lynch ha servidor de asesor, los accionistas de Marvel recibirán 30 dólares y cerca de 0,745 títulos de Walt Disney por cada acción que tuvieran de la compañía de cómics."
Jo no és que sàpiga massa d'economia... però per 30 pavos... ja en compre jo totes les accions de Marvel i la salve de les mans dels faxes de la disney... en fin frikis vosotros direis.
Me va a encantar vore estos Nadals a Disnay chanel... Navidades con Miki y el Doctor Octopus, o Lobezno i Daysi cantan villancicos.

martes, 25 de agosto de 2009

Torne a la monotontonia sense ganes i en por. Sense ganes perque quan uno perd la i·llusió per les coses que li importaven res pot animar-lo i amb por a no saber enfrontar certes situacions. Sí senores, torne a estar bajo mínimos, i l'ambient general no ajuda massa.

Després d'un mes... 30 dies de va-canses puc dir que llevat del fet de posar-me morena he cumplit amb tota la llista de coses per fer que tenia... i más.

Vaig acabar de vore The Wire, y me confirmo, Mcnulti és un cabrón sense remei... pena que me gusten los cabrones sin remedio tanto.

M'he posat al dia amb Lost i ja estic ansiosa per saber qui collons és Jacob i que li pasa a Locke.

Però el que més he fet ha estat llegir... llegir per no pensar. I he llegit massa. Vaig escomensar amb Vida i Destino i les seues 1114 pàgines, éste era un dels que tenia pendents (una de esas cosas que se hacen por a...) Denso, muy denso, des del meu humil punt de vista clar. Pensava que amb ell tindria prou, però en una setmana el vaig ventilar aixina que en vaig pillar un curtet, Seis tumbas en Munich. Molt xulo, molt curt!! Una tarde. Llegir-lo va ser con vore una peli (pot semblar raro però así es)
Després vaig descobrir que a mes de la tele plana de 38 pulgadas mon tio m'havia deixat en herència varios llibres de Henning Mankell, del que a partir de hui en considere fan, encara que tots els seus llibres siguen igual. Després de tant d'assassi i misteris vaig tirar cap als llibres d'encefalograma plano... de amorios i pulpurina vamos. "Perdona si te llamo amor" i "Las cosas que no nos dijimos". No vaig aguantar molt més l'ambient rosa palo i ara estic amb "el Terror" recomendació de Pedro, encara que en sembla que no el podré acabar... i no perquè no estiga bé, sino perquè té la lletra molt xicoteta i en sembla que després de tot m'han augmentat les diòptries.
Però no tot ha estat tant soso aquest mes eh! Que també he fet altres coses... en sociedad. He recuperat algunes amistats perdudes, encara que també he fet per perdren altres. He fet alguna que altra caminata... pasant prou por quan se m'ha fet de nit de camí, per cert.

Eso si, m'ha faltat alguna que altra partideta al Trivial, i espere que algú es senca aludit ejjejee.

I fin, ja esta bé de donar la brassa.

Au

miércoles, 22 de julio de 2009

Planes...

  1. Acabar amb la 5ª temporada de The Wire. I escomençar amb les 10 de Los Soprano.
  2. Dormir
  3. Netejar els vidres de les finestres
  4. Practicar l'angles amb Psychoville (vos la recomane en cas de que tingau una ment malalta)
  5. Dormir
  6. Pendre el sol a la terrasa de casa
  7. Dormir
  8. Netejar les manises de la cuina
  9. Pendre el sol a la terrasa de casa
  10. Dormir
  11. Llegir-me almenys 2 dels 5 llibres que tinc pendents
  12. Dormir
  13. Exarle valor i fer alguna visiteta
  14. Pendre el sol a la terrasa de casa
  15. Dormir
  16. Passetjar amb Trasto per la via verda dos dies a la setmana com a mínim
  17. Dormir
  18. Irme de cañas o comprar-me unes llandes i beuremeles a la terrasa de casa mentre prenc el sol
  19. Posar-me aftersun
  20. No pensar en tornar al curro

Clonclusión... Voy a ser la Bella Durmiente más morena de la Comarca.

jueves, 16 de julio de 2009

Me voy de vacasiones

Besitos, lacasitos, mojitos i crema protectora factor 50.

Au!

Alarevoiré!

viernes, 10 de julio de 2009


El momentazo

Diez negritos salieron a cenar; Uno se ahogó y entonces quedaron Nueve.



Es celebren 70 anys de la primera edició d'aquesta novel·la d'Agatha Cristie... No m'he pogut resistir a comprar-me la nova edició que han publicat (y con esta ya tengo 3). Sí, són eixes coses que fem els frikis del llibres (se podria desir que casi sóc una gafaspasta) Però pense que éste és un dels llibres que ha d'estar en totes les estanteries... un classico vamos.

Ahir, mentre el rellegia en va vindre al cap la pel·lcula, vaig buscar a la caixa on guarde tots els DVD's, no paga la pena tindre'ls ordenats, perquè no hi ha forma d'ordenar lo innodernable, quan tens al mateix dvd Posesion Infernal I, II i III, Una Conejita en el Campus i un capítol de Redes.

La cosa és que vaig trobar dos dvd's amb la peli... La primera era la bona, bueno per a mi. La filmada en el 45, perquè vamos la super produccion hispano-germana-italo-francesa del 74, és un petardoooo, però petardo infumable. Lo siento però soles salvaria al sexi d'Oliver Reed.

En cap de les dos el final és el final, i canvien mooogolló de coses del llibre (no sé si me mola eso). Ara l'editorial RBA convoca un concurs per a que ens inventem un nou final del llibre... Pedrito presentat, tu que eres un artista. Encara que el premi siga un cutre viatge a London per a dos persones... i dic cutre premi, perquè hui en dia por 10 euros te vas a London (però açò és un pensament meu) Jo no ho faig perquè supose que convertir-los a tos en zombis devoradores de cerebros no seria adequat per a l'època, encara que visto lo visto en la verssió dels 70 on l'acció es desarrolla a Iran... possss que quieres que te diga!!

Para verssiones me quedo con la de Cluedo. Que no salen negritos però que el rollo és el mateix i a més et rius un rato.

FIN

jueves, 2 de julio de 2009

Igual encara no sabeu que s'ha mort Michael Jackson, pues sí, se le acabó la bateria. L'altre dia va ixir el productor de la gira que tenia programada, més de 50 concerts, en cara d'estrenyit proposant la possibilitat de fer una sèrie de concerts homenatge, aprofitant el tinglao que deuen tindre montat ja... El pobre home pensarà: En quin fandango m'he clavat. Que faig ara en 5 milions de camisetes? I el bolo en Torremolinos!!! I parlant de bolos... Yo no digo na Bono, però tus 90.000 incondicionales me saben a poco veent que Kaka en va reunir 50.000 ... i de gratis, al loro!! Que no sé que costaria l'entrada més barata (una amiga va pagar 150 €) però vamos pa pagar la videollamada amb els astronautes... serien de Yoigo.


miércoles, 1 de julio de 2009

... y fueron felises y comieron...

Fusant, fusant m'he trobat en la web d'una fotografa (Dina Goldstein) i m'ha fet gràcia esta serie de fotos. Fallen Princesses.
I és que la vida no és ni de lluny un conte de princeses, ni una peli d'encefalograma plano.



En fa molta gràcia la de la Ventafocs, la que està fent-se cubates a muerte en un bar de l'oeste.
Viva Marisol!

martes, 30 de junio de 2009

Al final una deja de ilusionarse por pereza

He llegit esta frase a un blogg i me la he copiao.



Este matí m'he mosquejat un rato (raro eh!) Però es que m'han enviat un d'eixos correus amb un power point. I no m'he disgustat pel fet que el correu tinguera adjunt un pps, no. Normalment no obric este tipo de mails (ja sabeu), esta clar que des d'avui ja no en vull rebre cap. Si he mirat el mail en questió és perquè l'assunt era golós... Porno para mujeres.... que fuerte! Otia que wai, que manera d'escomensar la semana tan amena... Mmmmm.

A la primera diapositiva ja advertien que el que anava a vore era lo más de lo más... mmmm. Després l'autor/a de la presentació s'astaca 15 fotos de tartes i pastissos






Això no es fa eh! Con eso no se juega i damunt... l'ultima foto era d'una dona grosa, grosa que no cabia a la cadira... A mi no m'ha fet gens de gràcia... i no ho dic per la foto de la dona gorda (que m'ha semblat d'un mal gust exagerat) ho dic perquè... Jo el que volia era porno!!!!





Esta és la cara en la que m'ha quedat després de les 800 pàgines de l'últim llibre de Milenium. Otra injusticia...

Encara que no ho parega... estic d'humor... creo

viernes, 26 de junio de 2009

Per on anava?



Una de les situacions en que més mal en trobe és quan estas amb algú i no parla. Ara mateix som tres persones a l'oficina i encara no ha obert ningú la boca, ni tan sols per badallar, no siga cosa que un altre pense que vols dir alguna cosa i inicie una conversa. El meu problema, si és que se li pot dir problema... lo que a mi me pasa, és que en costa matindrem sense dir res, amb el que això suposa... contar un xiste malo, parlar del temps o qualsevol dir qualsevol altra bobada. Supose que eixa és una de les excuses per fumar... Estas fumant, en silenci, el cigarro t'acompanya. Què no veus que estic fumant? No en parles. Però fumar mata... y como la mente funciona por asociaciones... El Silenci, Mata.
Per sort a algú se li ha encés una bombilla i ha posat les noticies de Radio Alcoi, deu ser que el cervell escomeça a funcionar-li a les 5 de la vesprà. No sé si és una sort o una desgràcia, personalment preferia que el meu cervell es mantinguera en barbexo una estoneta més, o una temporada. S'agraix escoltar una veu, una veu que no et parla a tu, bueno si et parla a tu perquè l'escoltes, però no directament (barbexo). Tal volta ningú diu res per no mirar a la persona amb la que parla. El que no volem és vorens!!
Radio Alcoy continua al seu rollo... Adoquins cap ací, adoquins, cap allà. Yo no digo ná, pero a buenas horas mangas verdes. Com ha veïna del centre sols puc dir que és una gran, gran putada, que els comerciants tenen tota la raó del món, que per l'amor de Déu facen el Carrer Sant Josep peatonal abans que un camió o furgoneta marranque el braç o un cotxe en xafe per anar per la vorera (si és que se li pot dirt vorera) i remate dient que me acojo a lo suscrito per un tal "Pelletes" als comentaris de l'Información sobre una nova noticia sobre el "pinxe canario"(**) de l'Hotel de la Font Roja:
Sedano...recordes l'any 1873 que varen fer amb Pelletes...la sobirania
resideix al poble...no als teus ous.
No he pogut resistir-ho i he obert la boca... per cantar una cançò que ens cantava sempre el pare de una amiga: Una safa i una nòria... Safanòria; Una taula i una I... Taulaí.


(**) Lo de "pinxe canario" és per no dir una nova noticia sobre el puto tema de los cojones de l'Hotel de la Font Roja.

La reina de les revistes

En dies con aquestos portar un ventall al bolso no em pareix d'agüeles... de fet opine que està muy bien pensao. De la mateixa manera que a l'hivern no ens podem deixar a casa el "cacao" per als llavis, a l'estiu no ens pot faltar el ventall... bueno i el cacao tambe, nunca sabes cuando vas a necesitar hidratarte los labios i un paquet de clinnex, i pastilles per al mal de cap, i un raspall de dents, i un tanga, i un tampó, ni una bolseta amb maquillatge. Lo que viene a ser el kit de supervivència femenino.
L'altre dia vaig anar als xinos i en vaig comprar 3 ventalls, negre, verd i roig... pa combinar vamos. I per 1,80 oiga!! I és que si no eres moderna a l'estiu és perquè no vols. No hi ha revista que no regale complementos de moda, l'Elle et regala este més las sandalias de la temporada comprant la revista, 3,95 €. Jo ja las tengo, en morant i en marrón, sí m'he comprat la revista dos voltes, evidentment per tindre les sandalies de la temporada, no perque siga super fan de Pau Rubio (;p) ni perquè m'interesen els continguts de la revista. Aiii el mundo de las revistas femeninas... D'açò ja he parlat en anteriores capítulos, quan era més jove i radical... ara només sóc vanguardista, però continuen fent-me molta ràbia. Confese que ja no les compre ni per passar l'estona a la picina o a la taquilla, ara preferisc mirar la gent que passa, que és més barat i sin cortes publicitarios. Mira, eixa és una de les poques coses bones de eixes revistes, a banda dels complements que regalen, les mostres de colonia i crema que et trobes cada 15 pàgines. Mmmmm me gusta como huele este hombre.
Ai se me ha cortao la lexe, disculpeu però m'acaben de telefonar preguntant per quan escomença el Tirisiti i del susto se m'ha tallat la inspiració, me descolocao, ya no sé por donde iba. Prometo retomar el post en poder.
Ai mare en la calor que fa pensar en el Tirisiti... que voleu amargar-me el moreno????

martes, 23 de junio de 2009

Dejese de penas y empieze el año cojonudamente!!




jueves, 18 de junio de 2009

Ja el tinc!! Este matí he sigut matinera.



Me muero de ganas de llegar a casa y meterme en la cama con él!!


En otro orden de cosas. Este matí el centre està plagat d'estudiants de l'E.S.O. folios i bolígraf en mano, fent una enquesta a la gent del carrer. A mi m'ha parat una a les portes del Centre Cultural i m'ha preguntat: Perdone, tiene un momento para contestar unas preguntas? Ja arribava tard a la faena, aixina que el fet de contestar una enquesta i ajudar a la xica m'oferia una escusa perfecta.

M'ha preguntat si vivia al centre, quants metres tenia ma casa, si vivia soles, si treballava o estava aturada, si parlava valencià... Quan estavem a punt de concloure l'enquesta, he notat com una mà m'agarrava per la cintura i una veu de dona en preguntava: "Com ho dus? Has fet ja moltes enquestes?" Girant-me per saber qui en parlava he dit: "No, si me la estan fent a mi ara..." Al que la mestra m'ha contestat: "Aii, disculpa, pensava que eres una de les alumnes".

Per entendre la situació, he d'explicar que la enquestadora en questió media 1'70, vestia com els escaparates de Berska i anava més maquillada que l'Amy Winthouse.

Desde luego, si esto sigue así... moriré joven dejando un cadaver bonico del tó!

lunes, 15 de junio de 2009

El més important és que parlen d'una, siga bé o mal.

Després d'una setmana estant de Mostra... estic rebentà. I lo d'estar ho dic en el més estricte sentit de la paraula, perquè quatre dies amb un somriure als llavis és molt, molt cansat. Ara arriba l'hora de la veritat... Haurà valgut per alguna cosa tota la faena feta? Segons els forums... pareix que no. El boss en diu que no he de fer cas del que diu o no diu la gent. Però costa moltíssim, més que aguantar el somriure 4 dies, escoltar o llegir opinions de gent que, en primer lloc no sap del que parla i en segon lloc sols obrin la boca per fer mal i crear polèmica. I el pitjor és no poder defendre la faena feta o pegar-li dos bascollaes (que és el que realment m'apetiria fer)
Fa dies que estic somiant que estic afonica i no puc parlar, als somnis sempre en trobe a situacions que m'obliguen a defendrem d'alguna cosa i no ho puc fer per que no puc parlar. De veritat que és una situació molt, molt fotuda, i més sabent el que m'agrada xarrar i discutir.
Serien somnis predictorios??? Aspere que no, perquè també vaig somiar que en pegàven la patà!!
En fin el dia después és un rollo!

jueves, 4 de junio de 2009

Tengo una debilidad, ¡ay qué calamidad!,mi vida es un disgusto.

De veres que pensava que lo habia soñao... Però no, Los Imperdibles estan casi casi ací. Lo de Imperdibles és una traducció lliure de 'The Expendables' (abans que li posen un només xungo el pose jo) L'última rallada mental d'Stallone, que escriu, dirigeix i protagonitza aquesta peli de super acción. Amb un repartiment espetacular... riete tu de las pelis de Woody Allen, ja firmava jo per tindre un paperet en aquesta peli... Encara que en tocara ser la camarera que mori als primers 3 minuts de la cinta. Ja fa temps que vaig llegir que se tramaba algo, però es que viendo lo que va a ser, ai Dios... Va a ser orgásmico!!
Mickey Rourke, Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Sylvester Stallone i al looorooo el excelentísimo gobernador de California Arnold Schwarzenegger. Veent el percal es preguntareu.... me falta alguien... Po si, falta Jean-Claude Van Damme. Però pel que pareix quan Stallone li va pegar un toc al movil per explicar-li el rollo tan sols li va dir, tu tranqui Jean-Claude, que et faras un fart de pegar òsties i guanyaras una pasta gansa... Al que Van Damme va preguntar... però com és el meu personatge (com si el tio es currara els seus personatges en plan Stanislavski) total que el tio gamba va denegar participar-hi... Que bobo. El que no sé és si li van proposar un paperet a Steven Seagal, no se un cameo por respeto a los mayores o algo es mereix digo jo. Supose que Stallone pensaria... Si comence a repartir paperets a viejas glorias no guanyarem pa grecian 2000.
Pel que fa a l'argument... si de verdad importa en una peli com aquesta:
Un grupo de mercenarios asume una misión para derrocar a un dictador en América
del Sur. Irán a la isla caribeña de Corzo, una pequeña y poco desarrollada
nación cerca de Cuba, para aplicarse violentamente contra el dictador y sus
tropas.

Pa que més no?

SIX WARRIORS

THE LEGEND OF CINEMA

COME BACK







Ai se me ponen los pelillos de puntaaa!!!

miércoles, 3 de junio de 2009

suuuperdiscotropiicaaallll



Puestos a sudar... que sea bailando no?
jijijjijiiiijij

La puri, que m'acave d'enterar que esta cançò va ser candidata a Eurovisión 2009!!! I vam enviar açò??

Ai dios enserio que me'n vaig a Vladivostoc

lunes, 1 de junio de 2009

Oda a mi osito de peluxe

Ooooooodddaaaaaaaaaaaa


Perquè no t'enfades en mi quan t'aparte del meu costaet quan fa calor.
Perquè aguantes que et tire a terra a mitja nit quan somie amb algu altre.
Perquè no et queixes quan t'abrase fort les nits de tormenta.
Perquè portes en mi 26 anys i encara no ha ixit de tu una mala paraula o gest.
Per tot això i més hui i sempre dormiré en tu.


miércoles, 27 de mayo de 2009

Hoy me falta algo... que tonteria más grande, pero me falta algo.

Tinc les mans foradaes... como Jesucristo

No vaig a poder comprar-me l'alcoiano i fitxar a Crstiano Ronaldo, ni podré presentar-me amb una llista independent a l'alcaldia, ni llogar l'illa de Tagomago per a celebrar que sóc millonaria amb tot el món... Però m'he autoregalat la wii feet (a vore si em pose buenorra fent aerobic) i pense canviar-me les cortines del menjador. Algo és algo. Ahirt vaig anar a la tenda de videojocs del monstre comercial, no havia entrat mai... de fet en sembla que fa més de 3 mesos que no pase ni per davant del monstre, no sé si perquè mai en ve de camí 0 per evitar la tentació d'entrar i comprar... jo sí puc escriure les memòries d'una compradora compulsiva.
La cosa és que vaig entrar en la idea de pillar la wii i pirar-me a casa ràpid per poder jugar un rato, però en van tindre casi una hora allí ensenyant-me trastos, que si fes-te el segur per si li pasa algo a la consola, que si comprat el protector que a més et regala una bolsa de transport, que si et compres un mando et regalem un joc... No sé si va ser la calor que feia, l'ansia que tenia per jugar o que sóc més bé bobeta... Però al final vaig ixir d'allí amb la tarjeta de soci, que en va costar 3 euros!! i per a la que vaig haver de emplenar un formulari amb preguntes tan importants com: Per quina rao et compres la consola? Penses jugar soles o amb algú? Eres solter/a? Eres susceptible als jocs violents? Tan sols faltava que preguntaren si he tingut alguna enfermentat de transmissió sexual ho si he estat a Mèxic durant els darres mesos. I per molt que li preguntara al xaval: realment tot açò és necessari per poder llogar de volta en quant un joc o algo? El colmo del colmo va ser quan en va demanar que em posara davant de l'ordinador per tal de fer-me una foto... Una foto? Sí, una foto per si pasa alguna cosa, per saber qui eres tu... Una foto... No en vaig poder resistir a posar els ull tresullats i dir-li ara si vols te la firme.
Vaig ixir de la tenda mirant el terra evitant la tentacióp d'entrar i comprar-me un bolso o unes sabates o un modelito o algo... però la parada del bus estava lluny i vaig haver de travessar l'Alameda... con el peligro que ello conlleva. Carregada amb dos bolses gegants que m'obligaven a alçar els muscles per a no anar arrastrant-les per terra (este és un problema que els frabricants de bolses haurien de tindre en conter per als que medim menys 1'65) i pegant-me trompaes amb una d'elles a la cama, resultado de ello la super blaura que m'ha ixit en la cama esquerra, vaig evitar saludar 3 persones pel pont de Sant Roc, però no vaig poder escapar-me de parar i fer la xarraeta amb un company de facultat que ara es polisia a Banyeres davant d'una tenda on els manikis en dien "hoooolaaaaaa, mira que modelito llevooo". Calma, en vaig resistir a entrar, vaig mirar els manikis i els vaig dir... hoy no... mañaaaanaaaa. Entre altres coses perquè m'haguera estat impossible llevar-me la roba que tenia pegada al cos. Redéu que calor, que suera, que asco!
Me'n vaig a viure a Vladivostok.

viernes, 15 de mayo de 2009

Martyrs... redéu quin martiri!!!

Bueno... he sobrevivido. No és per a tant la peli eh! Se puede ver, això sí no li la recomanaria a la meua amiga Macu. He de dir que se me va fer moooollllttt llarga, massa.
La història està wai. Una xiqueta que ha estat torturada escapa i 15 anys despres es venja dels seus maltractadors... Fins ací, una peli norrrrmalll. La cosa va empijorant quan apareix una tipa flaca en plan fantasma de peli japonesa, por lo visto se ha puesto de moda que els "fantasmes" baixen escales fent el pino puente i amb els osos des cos descojuntaos... la diferència és que a esta peli no era de color blau (no sé si pillareu açò , però es que en les pelis orientals sempre són de color blavet). En aquest cas són més tirando a marrón.
I ara sentin-ho molt un pequeño spam. Yo haguera tallat la cinta quan la xina es mori, ahi ja intuïa un final... però no... la cosa sigue... i supose que és per açò per lo que la peli ha agradant tant que tampoc entenc perquè li tiren tantes flors, perquè si penses que és una peli les òsties i la sang estan ya super vistes al cine, supose que serà per fer-la un poc més atractiva o algo. La cosa és que hui en dia poca cosa impressiona al cine... (és una opinión personal). Deu minuts després de la mort de la xina... se descubre el pastel... vull dir s'enten la peli... entens la relació entre el que estas veent i el títol. cosa important per una banda perquè de vegades el títol de les pelis no té res a vore, vale que amb la traducció es perd però eso no vale como escusa. en eixe moment penses, otro posible final... però no, la cosa sigue... I sigue podriem dir que a peor.
Entenc que haja resultat tan forta a certa gent i més sabent que el video de Rock Dj de Robbie Williams va ser censurat... però ja vos dic que no és per a tant.
En conclusión, la gent està molt loka, la peli no està mal, eso si es fa eterna, si l'heu de vore, pixeu abans. I feu-ho en VO que total los xillidos son iguales en todos los idiomas.
Au.

jueves, 14 de mayo de 2009

el calor me mata, la lluvia me pervierte

Algu ha caigut en que Iñaki Gabilondo s'ha posat ulleres... perfi?¿

Iñaki m'alegre que sigues un dels meus fans.

;)

Després de la lokura barcelonista d'ahir, potenciada eso sí perqué a la Sexta posaven un capítol repetit de Bones (tot s'ha de dir) Per avui tinc preparada una sessió de cine. No sabia si decidir-me per la típica comèdia romàntica, Un conejo sin orejas, o una de tios buenos, Revolver, lo de tios buenos ho dic per Jason Statham que además sale con pelo!!! Però m'he decidit per pasar-ho ben mal i vore Martires, que segons he llegit va fer ixir de la sala a més d'uno en el festival de Sitges per les imatges d'extrema violència... Però hoy me siento especialmente receptiva a las imagenes violentas... Serà el calor. Diuen que és més dura que Saw (en voz bajita os digo que a mi Saw no en va impressionar gens) A més fa moltíssim temps que la busque i ara que per fi i després d'un any l'he trobada no me la puc perdre.

Xiqueta jo no sé com t'agraden eixes pel·lícules... pos jo tampoc papa, però és una de les moltes ventajes de viure soles.

Espere poder contar-vos demà que en va agradar molt. Eso sí, si no penje cap post preocuparse que una de dos, o m'he quedat plaff en la banyera, o dos... he tenido tantas pesadillas que m'he tingut que quedar dormint.

lunes, 11 de mayo de 2009

Parecidos razonables

No sé, no sé, però quan he vist el cartell de l'ultima peli de Jonhy Deep m'ha vingut al cap el de Camino a la Perdisión. Com quan vaig llegir la nova secció de Tomàs Gisbert al periòdic, "Las Fresquitas de Tomàs Gisbert" que en va recordar a "Pantaleón y las Visitadoras", las fresquitas de tomas... la mente funciona por asociaciones.

Aquest passat dissabte en van tornar a mencionar al periòdic. Mola, que he de dir. Però en la meua defensa he de dir que quan Gisbert tenia el programa a radio Alcoi, jo encara no habia pres la comunió...

martes, 5 de mayo de 2009

Canvi climàtic ja!

Es temps ja de posar-se xancles?? Sr. Corteningles es ya verano? Es per saber si puc guardar la roba d'hivern que este matí me l'he trobada aixina. Desesperaica.


jueves, 30 de abril de 2009

Dibujos "animados"

M'encanta com dibuixa este home. El vaig descobri al blogg Recogedor (lo tengo en favoritos) fa molt, molt de temps. Hui haciendo limpieza a l'ordinador m'he trobat alguns dibuixos i vinyetes que tenia guardades.





En fan molta gràcia les xiques que dibuixa... curvas, ojos grandes.



Crec que vaig a fer-me una camiseta per a este estiu.





Si vos mola podeu trobar moltes més coses ací. També té coses més series, però a mi me mola el caxondeo.



Fa molta risaaaa.

FIN.

Per cert feliç dia dels currantes per a tot aquell que no curre. Snif, Snif

viernes, 17 de abril de 2009

Ja baixen

Ai que vagoneta estoy!! Una altra vespraeta de divendres a l'oficina... Per sort ens han desactivat el filtro d'internet i ja podem entrar a pagines warres... Que noooooo, que jo no soy de esas, que jo entre a casa del libro... a fieltro maniaaa... a l'imdb... de lo más intelectual vamos. La cosa és que ara podem entrar a les típiques webs xorra que posen fotos xorra i vidrios xorra. Porte ja un rato navegant i plorant de la risa, faig algun que altre paronet per asomar-me a la finestra i controlar que la dona de l'esglesia Santa Maria col·loca correctament el llençol amb la creu de Sant Jordi. Ara els balcons del centro están de lo más adornaos. Si no tenen llençolet tenen cartell de Se vende o se Alquila, haure de contar a vore que hi ha més.
La meua cosina enguany no posa la bandera pirata perque els veïns li van llamar l'atenció el passat any, veges tu la bobà, si jo puc posar un Spiderman al balcó en Nadal en comptes d'un Papa Noel... però bé. La plaça de dins ja no pareix la plaça de dins has de sortejar les barres per poder entrar a fer-te un café i si demanes un café en gel et posen un plis-plai... "ai la maniaaaa". Pel que pareix un dels meus veïns es fester a muerte... i parlant de muerte ahir vaig dinar a la filà Judios, com sempre suuuper bé i molt bedn atesos per Joanet, esta vegada no vaig caure nio en va apareixer a la butxaca de l'abric un rei mago amb gamell i tot de l Betlem (eso és otra historia) la cosa és que de postres vaig demanar una cosa que es dia : "Muerte por xocolate" evidentment dec ser inmune al xocolate perquè morir lo que es diu morir... pos no. 3 m'haguera menjat!
Per on anava? Si, el meu veí filaero. És que posa marxes mores a tope, al principi en feia gràcia imaginar-me'l pel corredor de sa casa amb els braços ben alçats mirant el sostre i saludant les teranyinyes, però és que escoltar al dia més de 4 vegades Juanjo... pos cansa, casi tanto como el Xipi Xipi. Vale pitjor seria Caravana, però... la cosa és que porte una setmana xiulant marxes. A mi el que més en mola és vore les bandes passar, serà per que els músics són la festa, i sobretot en fixe en els percussionistes.... I ahora los tambores, de xicoteta volia tocar els bombos. tam tam tatatatam... no he vist cap xica que els toque... serà que tampoc ens deixen?¿?¿
En fin que per fi són les 6 i he quedat per estrenar la terrasa del Dayli amb la primera... bueno miento, amb una de tantes mentiretes de l'any i un colpet de pastor!!

jueves, 16 de abril de 2009

Vinga va, que estem en festes

No volia posar res relacionat amb les festes però este matí m'he enrecordat d'este vidio i l'he tornat a vore, i m'he tornat a partir el cucu.

Estaba buscant la versió de l'himne de festes que van fer el passat any El niño de Jaén però no l'he trobada, asina que vos pose la versió d'enguany d'Esclats.

I aprofite per posar una versió xullliiiisimaaaaa de Serra de Mariola per cor de veus blanques que m'he trobat. No se'n adonareu però falta un músic... que no ens va fer cas i es va escapar a fumar... i no el vam deixar sentar-se per tocar... Bonegó!!!

Visca Sant Jordi mata dragons!!!

I ja prou d'alcoiania.

jueves, 2 de abril de 2009

Ríanse ustedes de la wikipedia. Acabe d'escoltar a la ràdia que ha mort Mari Trini. He entrat a la wiki i ja estaba publicada la data de la seua mort...

Hi ha gent que s'aborrix més que jo...

http://www.youtube.com/watch?v=fOc_dETrWcM&feature=related

Me gustas más que los xicles de melon!!

Vos sonarà esta cançó d'un anunci de la tele. Fa dies que la busque i per fí l'he trobada... ja tinc el disc i m'agrada mooolltttttt.

GIRLS POWER o algo!!




Lights Out
Shoot up the station
TV's dead where's there to run
Watch everybody come undone
Lights out
We'll make it easy
We'll make it fun
Won't let them see now, how they had won
Still I wait another round

Darling
Don't got to worry you're locked in tight
Darling
Don't got to worry turn out the light

Wiped out
No concentration
They got us basking in a storm
I watch it as it loses form
Wiped out
They could see me; that's what I want
A casualty, but I am upfront
And I know what it's about

Darling
Don't got to worry you're locked in tight
Darling
Don't got to worry turn out the light

I'm still a shaking my head
The one you can't account for
I keep just one step ahead
There's no place to run

Darling
Don't got to worry you're locked in tight
Darling
Don't got to worry turn out the light

(i esta és una de tantes que et dedique)
Hi ha una escena a Los Otros que mai he entés. Quan Nicole paseja per la boira i es troba al seu home "desaparegut". Ella li pregunta... "Como estas?" i ell respon... "Bien, a veces sangro".

No entenia que és el que realment volia dir-li amb eixes paraules... a veces sangro. Òstia hui l'he entesa, i la compartics totalment, que fort.

I parlant de frases de pelis i sang m'ha vingut una altra al cap, la del malo de 007 en Casino Royale... no es nada siniestro es una disfunción del lagrimal. Que grande!!

martes, 31 de marzo de 2009

La asamblea de majaras...

De veritat que no sé de què s'estranyeu...


Fa dies que estan montant el Castell...

viernes, 27 de marzo de 2009

Pensamiento és un nom d'una planta

  • A voltes pense que molaria ser com Johnny Mnemonic, però soles en lo de tindre un port usb al cap... tu sabes lo que nos ahorrariamos escribiendo!!! soles s'hauria de pensar, i de ahi a l'ordenador... Et podries descarregar música i pasar-te-la al cabolo aixina als caraokes no costaria tant llegir les lletrees de les cançons... també ajudaria que les teles no foren de 14 polsaes i no es permetera pujar a l'escenari a cantar amb un grau d'alcohol superior a cero coma algo. Com no conduisc no tinc ni idea de quant alcohol és molt i quant és poc
  • Si jo fuera presidenta... ma mare seria ministra d'economía... se iban a enterar de como se sale de una crisis.
  • Una de dos, o li esciuen el telepronter en Times New Roman 72 o Iñaki Gabilondo deuria de plantejar-se posar-se ulleres.
  • Pensaba que a Cristian el de Pasa Palabra se le habia ido la pinsa rodant l'anunci de los tallarines i per no repetir l'escena el dire la va donar com bona pensant... quien se va a dar cuen si van a estar mirando los tallarines... Tallarines con parmesano rellano... que jo pensaba ... parmesano rellano... relleno, rallado ... qè ha pasao? I no! el parmesano rellano existe!! Què coses.
  • Des de "AF.P.V.Q.P.G.P.F.A.A.T.G.D.C." "l'Associació de Frikis Que Poden Vore Qualsevol Pel·licula Gore Però els Fa Asco l'Anunci de la Tortilla Gigante de Carrefour" Demanem que facen el favor de no gastar animals per fer els anuncis.
Què voleu? És divendres, són les 6 i mitja i hace tarde de mentireta en la Plaça de Dins.

El Diumenge a les 3 seran les 2

Ara resulta que en torna agradar Astrud...



Encara que continue quedant-me en estes dos:





I és que últimament estic dedicant-li prou temps a ordenar els cds que tinc a casa... ai que ver lo que guarda una, i que mal guardao!!! La major part els tinc rallats de d'eixar-los per ahi tirats, pero he trobat joyitas de ayer y hoy.



Me gusta más que deyunar olerteeeeee... aiii ya no recordaba al niño gusanoo, gusanooooooo.

Petons!

jueves, 26 de marzo de 2009

Mmmmmm Viva la Siesta!!!


miércoles, 25 de marzo de 2009

Evidentment aquest diumenge no vaig poder ixir a comprar el periòdic. Ara molaria dir: "no soporto levantarme y no poder leer las noticias del día tomando un café y fumando el primer cigarrillo del día" en plan novela de treintañera triunfadora a lo Helen Fielding. Però les coses com són, encara no tinc 30 i puc permitir-me confesar que compre el periòdic el diumenge pels crusigrames. Vale que de paso li pegue una miraeta, sempre començant per darrere, porque lo de delante ya me lo se.

He de dir que per herència paterna compre El PAis. De xicoteta col·leccionava les portades de Pequeño País, que era la revistilla que llegia els diumenges al mas mentre esperava que arribaren els meus cosins per anar-nos d'aventura o banyar-nos als malecons.... Aiii és que escomença a fer bon temps.

Ara, mon pare llig El Mundo... ho sé, podria ser pitjor.... de fet és pitjor perquè en va confesar que comprava El País perquè ixia la llista de la loteria del dissabte... però com que ara ja no en compra... Crec que el que no vol, dient-me eixa escusa, és que el bonegue com vaig fer quan va confesar que escoltava la COPE. Eso sí, l he dit que de ahí no pase.
Tot siga dit, en va bé que compre El Mundo per que cada setmana tinc una nova pel·licula per vore i de gratis.

Aquesta setmana, donat que vaig estar vegetant fins les 8 de la nit... m'he quedat sense crusigrama blanco de El Pais. Què pots pensar... pos vaya tontà, pues sí. Però ací una se las daba de lista perquè era capaç de fer el crusigrama blanco a soles i en un ratet, bueno, ha veces más. Aquesta setmana m'he hagut de conformar amb el crusigrama de El Mundo. I m'he tornat loka... no és que fora lista, és que yja m'havia acostumat a les definicions de El Pais i "El hermano de Moisés, primer sumo sacerdote de los hebreos" i "El cuarto hijo de Abraham, que habitó en el sudeste d ePalestina y dio origen a un pueblo bíblico" m'han pillat en bragues.

Està clar que el to periodístic i el color polític d'un i altre periòdic és molt diferent... però tiene que llegar la sangre a los crusigramas?¿?¿?¿?

Destaque especialment la 14 vertical:

"Por sus engaños a los dioses, fue condenado en los infiernos a subir una
roca por una pendiente eternamente"
Te cagas... A ningú que li pase, encara que a més d'uno li nugaba la "roca de la vergüenza" a l'esquena i el comdemnava a pujar la costera del Gurugú!
P.S. El germà de Moisés és Aaron i el quart fill de Abraham Madián...
Au cacaus

lunes, 23 de marzo de 2009

Fraseologia findesemanera

Si jo entre a casa i en trobe al meu home olent les meues bragues no sé que pensaria... que és un obseso.

Ho que està posant la llavadora no? Perquè vamos... jo la roba que tire a terra és per a la llavadora, no com tu que mai se sap... Hi ha que anar al loro!


Pues a mi no en va molar molt la roba eh. En vaig comprar una jaqueta eso si.


Un Brugal con cola, però m'ho poses en copa.
En copa és més car
Perquè?
Perquè la copa és més cara si es trenca
Ja... i si me traigo el vaso de casa és més barat?
No pots entrar al lokal en gots de fora
(eso es lo que te crees tu) i si en tornes a omplir este got que sí es d'ací?
Vaig a posar-te'l per pesà!

Dj, Dj queremos caspa, caspa!!

3:45 h. Hamburguesa i a casa?

Que ron en poses per 4 €?
Bacardi
Una birra

4:30 h. Hamburguesa i a casa?

Si en deixes 20 cèntims ens fem una birra.

Jo sóc Tarsan tu eres Jane?
A estes hores sóc més bé xita
Què?
Res que te vayas a otra parte con tu liana.
Diana? Jo Tarsan

5:45 h. Jo diria que la xurreria obri a les 7 eh!

viernes, 13 de marzo de 2009

Solución!!

D={(x,y)∈R 2 / -1-x ≤ y ≤ 1-x }

miércoles, 4 de marzo de 2009

Eixa moda que s'ha escampat entre els adolescents de anar pel carrer amb la música del mòbil a tope... a mi no me mola naaa. Hui he pillat el bus perquè està ploent i el viatge ha sio eterno, debatiéndome entre el xunta xunta que venia de detrás i la COPE que sonava delante. No sé que era pitjor, el bus pareixia la guerra de los coros però sin Marta Sanxez, ni Mikel Erentxun ni coros ni ná! Xunta-Xunta Vs La COPE.
A mi esta moda en recorda als garrulos que anaven en el super loro al hombro escoltant música i fent el briquindans als pasos de peatons. S'escomensa aixina i s'acava escoltant carrusel deportivo en el transistor apegat a l'orella... bé a aquestes altures del s. XXI amb el mòvil apegat a l'orrella... bueno amb el pinganillo del blutuz. Mare de Déu que vellea fareu!!
FIN

viernes, 27 de febrero de 2009

Cagarro

Acabe de descobrir que aquest finde s'acaba el més i que en toca currar dissabte i diumenge... y yo no lo sabia.

Para rematar un finde perfecto. Ara si que no isc de casa.





miércoles, 25 de febrero de 2009

Yo también tengo un musical

Hoooyyyy nooo meee puuueeedddoooo leevantarrr!!!! los roncitos de ayer me dejaron faaatttaaaallllll. Toooda la noxe sin mimiiirrrr, bebiendo y fumando y pensando en tiiiiiiii.
Hoy no me levanto estoy que no andooooooo, hoy me quedo en casa guardando en la camaaaaaaa
Quiero estar borraxa otra ves, otra ves, otra veeessss. pam, pam,pam por que si estoy borraxaaaaaaa me reireee asiiiiiiiii asiiiiiiiiii asiiiiiiii!!!
Saca el Brugal y la fanta ya y pasameeee una pajiitaaaaa y unos cacahuetes o un trozo de pan que estoy desmayadiiitaaaa.
Si yo tuviera una colaaaa, si yo tuviera una colaaa, si yo tuviera una colaaaa a un plis plai te invitaria.

viernes, 20 de febrero de 2009

Viernes Viernesssss

Quin dia més soooosoooooo, serà que és divendres i estic més que bascosa. Fa uns dies que estic fusant en el mòvil... m'he enseñao a editar videos (més o menos vamos) ... he fet una prova a ver que os parese


Arriba, arriba, arribaaaaaa el gallinerooooooo

Disculpeu per la música, però pense que és la més adequada ajajajajjaaja

miércoles, 18 de febrero de 2009

No sóc tan lista com penseu. De vegades hi han coses aparentment simples que sóc incapaç de fer... o millor dit en costen un web, encara que les acabe fent millor o peor.

Porte temps ralladíssima en els correus electrònics que envie des del correu de la faena... l'Outlook i jo no es que s'aclarim massa... reconec que de vegades no faig cas del que en diu, pase de les finestretes amb avisos i tal. La cosa és que últimament les imatges que inserte als correus desapareixen por el siberespacio i el boss ja m'ha donat 3 cops d'atenció... aci en pica, ací en cou, ací em menge la mona i ací et trenque l'ou.

Este matí decidida a ser una esperta en l'enviament de correus electrònics, cosa per la qual vaig ser contratada en un principi... és lo que tiene la comunicación, m'he clavat o ficat depen de si eres valencià del nord o del sud a milions de foros i webs on expliquen com incloure una o dos o tres imatges als e-mails. M'ha fet gràcia que a la major part dels expertos dels foros info-geeks escomesaben les seues clases magistrals amb les paraules: "Realmente es muy sencillo y solo te llevará 5 minutos"... Vamoraver.... 5 minutos... però 5 minutos como en tiempo real o en tiempo windows???? Perquè no és el mateix. Però vamos que deu ser tiempo windows perquè m'ha costat casi casi 2 hores encertar com ho havia de fer.

Por eso mismo digo... que no sóc tan lista com penseu... Lo que tampoc vol dir que siga boba eh!

ara torne

lunes, 16 de febrero de 2009

Pablito clavo un clavito

Vale, cansinos. Com a membre de la comunitat friki... jo també celebre The Big Culo Day.



Però que conste que no estoy de humor

viernes, 13 de febrero de 2009

Mmmmmmmmmmmmmmmmmm

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

...Sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss...

;)