miércoles, 31 de diciembre de 2008
miércoles, 17 de diciembre de 2008
Tengo un blog
Jo tinc un blog des de febrer de 2005. Però realment l'origen de Fresquitas Mañanas és molt més anterior. Esto empezó como un caxondeo fruit del desfici provocat pel fet de viure en Sant Vincent’s Hell, al principi Fresquitas Mañanas eren correus perculeros que enviava als compis de la biblioteca (alguno de los cuales, masoka, encara en llig). He estat fent neteja a l'ordinador i he trobat un dels primer mail que vaig enviar a data de 16 d'agost de 2004.
Benvolguts amics, amigues, germanes, i companys en general. Supose que no meu trobat a faltar molt durant aquests últims dies. He estat de vacances una setmaneta (alguns de vosaltres les hau patit en mi), no he tingut la sort de passetjar per Venecia o pels Pirineus, però he anat a Barxell i la Plaça de dins que más o menos e lo mismo.
Hui dilluns toca culs m'he reincorporat a la faena junt a molts altres companys, per cert més morenos que jo!! Hui es dia de vore fotos de la penya en la platja tumbaeta en la amaqueta, que fills de ... pa què, pa què! Seràn cabritos t'ansenyen les fotos dels seus super viatges, mira (dedo en alto) saps que t'he de dir que pase de voret sentat a una terrasa d'Estocolmo fen-te una serveseta, que jo també me la he fet en l'Escenari i és lo mesmo (encara que Dioni no es parega molt a la camarera típica sueca). I que em dona igual que et ploguera 3 dies a Santiago de Compostela i que no pugueres vore el Botafumeniro, per què jo de botafumeiros en veig tooooots els dies en ma casa i els caps de setmana en veig no un, ni dos, no no, 3 xaval com a mínim, mecagon la maar.
Mira eh! En quin estat de nyervits (jejje m'encanta escriure esta paraula aixina que la repetiré que queda, no se, queda como de madre no? o ta mare no repetis les frases quan es posa nerviosa??? Que rara es tas mare tio!) en quin estat de nyervits m'han posat este matí que m'he tingut que pendre tres cafés, i no pa calmar-me, noooo, pa fugir de la penya con albums de fotos. Els pasillos de la faena pereixen hui l'anunci eixe de la tele que una tia pa haver de sopar ha de pegar dos-mil volantins i rebolteretes pel corredor de sa casa (per cert pedaso de corredor) sortegant cuiners xungos, total pa menjar-se una cosa redona que pareix carn de joguet, però bé jo ahí ja no em clave. Pos això tio la penya està molt loca quan torna de vacances i molt però que molt flipà!
Ai po si, aixina he començat el matí amb un cafenet i un filter fin, després m'he posat a llegir l'horòscop del periòdic, i cual a sido mi sorpresa quan he llegit el seguent:
Escorpio
Necesitas ese descanso a nivel físico y mental que te mereces. Seguramente has pasado una semana muy dura y hoy lo notes.
Po si tio, ha sigut una setmana super dura - he pensat i tot seguit m'he demanat un dia lliure pa descansar i tal, sabeu o que? jejejje. Per què tio damunt ahir quan vaig arribar a Sanvincent's hell, per cert que el autobusero em va pegar un puro que te cagas per què em vaig adormir. La cosa va anar aixina: Jo estava somiant que estava sopant a un bar en mogolló de gent i de repent arribava una rubia, somni raro? sí molt, però mira... total que de repent em senc una veuota (palabro) que xillava: "A ver la que se bajaba en San Vicente!!!" la puri tio quin bot vaig pegar. Total que entre al forn que tinc per casa, desfaig la maleta i tal, obric la nevera pa beure aigua i mix un murciegalo de dins tio!. Enserio que vaig sentir hasta la musiqueta de les pelis de vaqueros: Tirurituriiiiiiiii pararaa... hi havia una ambresquilla que es va posar a plorar quan en va vore dient: "Por favor ajudame tengo miedoooo llevo dos dias a oscuras i solita aquí dentro". Total que me la vaig menjar i vaig acabar amb el seu patiment.
Per on anava?? Ah vale. Res que al final aborrida per culpa de Van Helsin (pel·lícula que analitzaré pròximament) em vaig gitar en algo que pereixia un llit de faquir, perquè tio no sé que collons em passava que no podia estar queta, com si em punxaren l'esquena. Quan ja portava 1985 ovelles contaes i estava a les portes del sueño eterno... tu eres la flor que tengo tatuada en mi corazón.... (per a qui no ho sàpiga és la meua música del mòbil) la puri ja m'havia deixat les ungles de la ma dreta al texo del bus, i ara m'havia deixat les de la esquerra al de casa. Total que a la una i mitja del matí de un diumenge estava preguntant en la radio algo de bonsais i la xica del programa em cridava Rosa Mari de Cocentaina. Açò no ho vaig somiar és molt real, como la vida misma, encara que per a mi va ser un poc... raro, bé no va ser tan raro va ser un altra d'eixes coses que em pasen. Mira els guionistes de la meua vida són uns caxondos que li hem de fer??
Ale pos no se si enviar-vos a cagar o què. (Esto último es fruto de los cambios de humor pre-mentruales, no em feu cas eh!!)
Molts B7s de la Miri d'Espanya desde Sant Vincent's Hell.
Que mona era eh!
jueves, 11 de diciembre de 2008
De major vull ser Eduard Puset
"su nivel de fluctuaciones asimétricas es alto"
En va fer molta gràcia esta entrevista que li va fer Usun.
Fa dies que vull escriure, però no sé que li pasa a l'ordinador que no en deixa entrar al explorer i obrir el blog... asi que supose que no sabreu de mi en un temps....
Ale!
Salut
jueves, 4 de diciembre de 2008
Regale gossets
Vos deixe unes fotillos. Encara no sé si són mascles o femelles, tienen la cosita tan pequeña que no se distinguir-los.
Simpàtica Miri
I per que hui estic simpàtica...
jueves, 27 de noviembre de 2008
Pa toda la peña de Caramanxel
Caramanxeeelll los hinhumanoosss el que se meta con nosotros lo mataaamoosss, por el orgulloo por lo coloooreeesss....
SOLIDARIDAD OBRERA
Anava jo al bus, calenteta, a salvo de la nieve... que pel que pareix vivim a Siberia! Bé, la cosa és que jo anava calenteta al bus perquè li vaig furtar el millor seient a una iaia, el seient que està damunt del motor i es el més calentet.
Al carrer hi havien dos "operaris monisipals" ataviados con ese uniforme característic i fosforito. Uno era calvo i no podia muntar més els muscles, que és una cosa que fem quan tenim fred i no entenc perquè no fa entrar en caloreta... la questió és que l'altre operari que tenia una melena canosa que ondeaba al viento i una panxa de murciano que pareixia que estiguera prenyat de bessonà portaba una gorra del Barça, pero de quan el grana del Barça era grana i no un rojillo extraño.
La cosa que en va cridar l'atenció va ser que l'operari gros veient que a d'ell no li fiea falta i en canvi al seu company sí... li va posar la gorra mentre li pegava una palmaeta a l'esquena.
Eso es solidaridad obrera.
miércoles, 26 de noviembre de 2008
IDEA 1
Ahir en vaig baixar una peli que en va agradar moltíssim, més del que esperva. Imagen megaxaxi, audio… nemonic32… amigo me ha encantao ver la peli contigo y con tu novia, muy simpatica… bebe muxo no? Lo digo porque se pasó la peli con la pajita. Però no vaig a tindreu en conter perque m’ha molat molt i a més, m’has donat una idea.
Hay que montar una wep on la gent es Puga descarregar pelis (fins ací és fàcil), però on s’ha de poder elegir amb quin tipo d’acompanyant es vol vore la peli. Que de sobte s’escolte que ha dit?... o aaaa este es el quew antes està en el bar i li diu no se que no?… pues no lo entiendo. Comentarios en eixe plan o inclus més rolleros: este actor salia en la película esa coreana que te dije que no hablaban… ves la diferencia entre filmarlo así o en dogma le quita realismo, ffffffffff. O lo peor grrrrrrrrrrrr aaarrrggggg rrrrrr mmmmm grrrrr.
No sé… és una idea.
martes, 25 de noviembre de 2008
Per la finestra entra un rajet de sol que no arriba ni a calfar-me els dits dels peus... y eso que decian que iba a nevar. El tio del tiempo de Antena 3 no té ni idea.
Hui m'agradaria que fora 28 de desembre aixina cada vegada que sonara el telèfon podria contestar: Guardia Civil de Murcia digame... o Pastamania... Sé que tan sols queden dies, però estic ja prou cansada de repetir la mateixa cançoneta: No, la campanya per a tots els públics escomença el 20 de desembre... en servicam... No este no és el Calderón és el de d'enfront.
En fin Pilarin, que com tots els anys per estes dates estic insoportable, bascosa i enfadada con el mundo... No se me tenga en cuenta.
I com sé que vos interesa...
Fdo. La Señora de la casa de madera
jueves, 20 de noviembre de 2008
Hay flores de hielo en tu cuarto
Hoy prometia ser un buen dia, malauradament, acabarà sent un dia com qualsevol altre... negre.
martes, 18 de noviembre de 2008
Continue sent unas eñorita, juas!
La idea de la congelación ja fa temps que en ronda pel cap, de fet pense que qualsevol dia d'estos en quedaré pajarito en ma casa... Aaiii quanta llum entra pels ventanls de ta casa.. si, si, llum i xelor!! Ahir estaba apegant els puzzles que he fet (ara ma pegat per ahi) i tenia les mans, a banda de plenes de pegamento de barra, congelaesss, podriamos decir que casi azules. No sé si el fred va influir, (de segur que no, però a algo le tengo que exar la culpa que no sea a mi torpeza) però vaig fer una ascapà de peces brutal. Mira que era sencillo, se pone pegamente en la cartolina, se presiona sobre el puzzle y le das la vuelta... Alehop! Una cosa, no compreu pegamento de los xinos.
En fin Pilarin que ya soy mayor!!! Vos deixe un video de mis sobrinitos jejeje (los otros)
martes, 11 de noviembre de 2008
lunes, 10 de noviembre de 2008
viernes, 7 de noviembre de 2008
Bon finde a tooottsss
Ai es que este Panxo sí que molaa jajajajaja no con el teu Noe jajajajajaja.
jueves, 6 de noviembre de 2008
¿Por qué duelen tanto los golpes en el codo?
Para darle un énfasis mas directo a esta pregunta se dice que el dolor que produce un golpe en la parte del codo más cercana al cuerpo se le llama dolor viudo porque, según las malas lenguas, el sufrimiento es grande, pero dura poco.
El que los golpes en esta región duelan tanto se debe a que por debajo de la protuberancia del externo inferior del húmero pada, casi desprotegido, el nervio cubital. Para localizar el punto exacto, apoye el codo derecho sobre una mesa; por encima y a la izquierda de la punta del codo notará un saliente óseo: es el epicóndillo. Cuando recibe un golpe, el impacto comprime el nervio contra el hueso; el estímulo es tan directo que uno se siente momentáneamente paralizado, como su in minúsculo rayo hubiera caído en el codo.
La lesión llamada codo de tenista (epicondilitis en términos médicos) consiste en la inflamación de los tendones de la región externa del codo. Es más común entre las personas que pasan de los 30 años y, a pesar de su nombre, no es exclusiva de los que juegan tenis. Se caracterizan por un dolor constante que frecuentemente irradia al antebrazo y la muñeca; además, la zona afectada resulta muy sensible al tacto.
Tanto los tenistas consumados como los novatos pueden sufrir esta dolencia. Los novatos porque, con mucho entusiasmo, le pegan a la pelota con demasiada fuerza y aprietan mucho la raqueta. En el caso de los tenistas profesionales, según un experto, se debe al exceso de ejercicio: hay una correlación entre el tiempo que pasan jugando y la frecuencia de estas lesiones. Sabiendo ya porque duele tanto un golpe en el codo le sugiero que los cuide mucho porque ya sabe al dolor insoportable al que se enfrentará.
La cosa és que fa un mal que déu!!!!
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
No volveré a escribir País Valenciano. No volveré a escribir País Valenciano.
lunes, 3 de noviembre de 2008
jueves, 30 de octubre de 2008
La Guerra de los Mundos 70 anys després
Apunte friki-cultureta.
Alegrias en la vida hay pocas... hoy en Radio 3 "La guerra de los mundos" però la de verdad la de Welles i en espanyol retransmitida en directe des del teatre Mira de Posuelo (Los Madriles). Pone la voz Primitivo Rojas el del Precio Justo.
La cosa empieza a las 9, aviso a navegantes
More information here
Kississs en crisis
miércoles, 29 de octubre de 2008
Comentari express
Que pasaria si tots els gossos del món es rebelaren contra Sesar Millán i les seues tècniques d'ensinistrament? Tots els gossos del món plantarien cara als seua amos i s'organitzarien en manadas callejeras que controlarien els carrers obligant als humans a tancar-se en les seus cases i formar grups de resistència. Per sort L'encantador de perros coneix a grandes estrellas de Holliwood com Will Smith que ha fet un web de pelis d'acció y se las sabe todas.
I per a rematar... un científico loko amante de los animales que desarrolla un virus que convertiex als gosos en zombis (como en ovejas asesinas pero con perros)
miércoles, 22 de octubre de 2008
Retornant com l'all i oli
Bueno que ja he tornat. Que soles ha estat una setmana, no és per a tant. I si he tornat és perquè havia de fer-ho, però renovada. Tenia que canviar d'aspecte per que els de la CIA estan seguint-me. Y lo digo enserio, que ja feia temps que veia que algú em llegia des d'Estats Units... estoy en el punto de mira.
Rebesitos
Miri