jueves, 26 de noviembre de 2009

La Ruta de los Aromas

Ja respire pel nas, pareix que la gripa comença a remitir, no així la mala llet, el bascosisme i els problemes sentimentals que no en deixen dormir.
Este matí mentre baixava cap a la faena amb el piloto automàtic encés, ara que sé que el nostre subconcient treballa molt més que el nostre consient en refie més de fer les coses adormida, anava practicant les respiracions de ioga i les olors anaven ficantseme al nas. I no eren poques. La primera oloreta que he notat ha estat quan he passat per la caseta de jardilers de La Glorieta. Olor a llar, a fusta cremà, hui per sort encara no havien posat les xulles a rostir (menos mal, perquè hi han dies que arribe amb ganes de bocadillo de xulles i m'he de conformar amb un tallat). Després he passat pel C/ Sant Francesc i m'ha vingut olor a free-tanga, d'ahí la idea que he tingut.
Vaig a proposar fer una ruta d'aromes. La llamaré la ruta del Free-tanga, i consistirà en un passeig pels millors bars amb aquesta olor característica. Escomensant pel "Mamella" on podrem fer-nos un bocadillet de llonganissa i tomaqueta i una canya per 2'5 € i endur-nos a casa un dels perfums més característics... el d'oli recalfat. Com a segona opció de la ruta podem passar pel "Permi" i fer-nos una tareta de sangueta en ceba, mentre admirem les cortines del menjador que de tant d'oli pareix que estigues refregides (com la samarreta de Homer)
I de postres, de postres podem quedar-nos un rato de plantó al cantó del Tunel, no hi ha cantó que olga tant bé a tot Alcoi. Ensaimades calentetes, pastelitos de xocolate...
Continuaré obrint els nasos buscant més olors que incloure a la ruta. Se aceptan sugerencias.
Au

martes, 24 de noviembre de 2009

Toc,toc. Quien es? La locura, que viene a tomar café


VES-TE'N A PENDRE PEL CUL
Por que si al pie de los altares
mi nombre se te borró,
te lo juro por mi mare
que no te guardo rencor.
Porque sin ser tu marío
ni tu novio, ni tu amante
soy el que mas te ha querío,
con eso tengo bastante.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Estic fatal. Tengo temblores, con Kevin Bacon, escolofrios, con Matthew McConaughey, que me recorren la espalda, sudores frios y fiebre, com Jonh Travolta. Estoy infectada, con Chris Pine, mi cuerpo segrega mucosas, como el Vengador Toxico 1, 2 y 3, siento que me va a estallar la cabeza y que un Alien va a salir de mi pexo.

Ja li vaig dir al boss que es tancara a casa mentre li durava el costipat. Ací a l'oficina els protocols contra el contagi de la GRIPA ens els pasem pel forro, i ara peguem les consecuències.



viernes, 20 de noviembre de 2009

que harias tu en un atake preventivo de la URSS

Hui és l'aniversari del meu germà. Felicitats Tete! Així que la reunió familiars de tots els dimecres va ser més espectacular i copiosa alimentariament parlant. Al típic bermudet i les bajoques farcides es van sumar dos pastisos d'aniversari, dos!! Cosas de la incomunicación.
Reconec que sóc golosa, supose que en ve de familia, mon pare sempre conta que va conquistar a ma mare portant-li "cubanos" del Moret quan ixia de la faena. Mmmmmm que bo un cubano... merengue, coco i xocolatee. Encara que jo preferisc els cucuruxos de trufa del Tunel o un merengue d'eixos de café, o una media noxe de crema, o palmeritas de xocolate, o marron glacé!!
Aiii se m'està fent la boca aigua.
Ahir vaig arribar a casa i no tenia res dolcet per berenar, deuria d'haver-me preparat en tupperware amb les restes de pastís, però no ho vaig fer, així que en vaig preparar un d'eixos berenars que en preparava ma mare de xicoteta. Tenia tant antojo de xocolate així que en vaig fer un troç de pa en oli i cola-cao. Que pobre, però que booooo!!!
En sembla que hui aniré a buscar mantequilla de colors, mmmmmm, si encara es fa clar. Esto de cumplir años es un retrospected continuo, porte tota la setmana rememorant coses de xoventut, en fin... .
Besos

lunes, 16 de noviembre de 2009

Pijievolució!



Un barrilet


El cuerpo de Cristooo. Que innocent que era aii




Ací ja no era tant inocent... però encara no en depilava les celles.

Ara ja en depile les celles, però no en pentine.



viernes, 13 de noviembre de 2009

Si, eixes coses que tant t'agraden

Me gustan los zombis. Encara no puc entendre com és possible que la gent no sàpiga com matar un. Si estem farts de voreu!! Digo yo vamos. Esta setmana he vist Dead Set, una minisèrie de la BBC (que grandes són!)on els únics supervivents d'un atac zombi a Inglaterra, produït per algo que no queda calr, tot s'ha de dir, són els concursants que queden a la casa del Gran Hermano anglés. Sip, axina és. 5 capítols de vísceras i sangre a cascoporro, no es tallen un duro a l'hora de mostrar com els bitxos devoren els budells dels morts.


M'ha molat que la prota siga una xica, la xica de los cafés, i que siga ella la que porta la iniciativa per intentar sobreviure... encara que ... Totalment recomanable si t'agraden este tipo d'històries i no eres d'estòmac dèbil. Té algun puntillo d'humor, de fet l'argument ja de per si és prou caxondo... que els únic supervivents sigues els de Gran Hermano... pos eso, que els zombis es tornen lokos per entrar a la casa i menjar-se'ls... fans enloquecidos, con sed de sangre i hambre de cerebros, com Jorge Javier Vazquez i la seua tropa.


Quer faria Mercedes Milà? a la sèrie la presentadora era una de les primeres en morir,però si pasara en Espanya estic convençuda de que la Milà seria l'abanderada de la lluita contra els zombis. Només ecoltant-la als pobres no-morts els explotaria el cap, d'això estic segura.

En fin que hui es divendres 13, que poooorrrrr.





lunes, 9 de noviembre de 2009

jueves, 5 de noviembre de 2009

No estaba muertooo que estaba de parrandaaaa

Nonaino nonaiiinooo

Un brasileño dado por muerto aparece en su entierro vivo y borracho
Hi ha una cosa que en rebenta, i és que el tecalt numèric de l'ordinador està al revés de com està al telèfon. El mateix pasa als caixers de Bancaixa i de la CAM, Donde deberia estar el 9 està el 3 i on deuria estar el 7 està l'1. I a mi açò en porta més d'un mal de cap.

GLOBALICEMOS SEÑORES per amor de Déu.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Me lo pido

A falta de 15 dies... Una pista de tot el que vull... jijiji

Juan Darthes (el pare de Patito) que casualment va complir anys la passada setmana i per tant tb es Escorpio... mmmmm



Un xuxi mini-mini-toy



Una cafetera de las buenas por el amor de Diossss




El GI-JOE ninja, però el negre eh!!
Aniré incloent coses.
jijiijiji