miércoles, 17 de diciembre de 2008

Tengo un blog

Fa temps tindre un blog era de modernos, era una super novedad. Després va pasar el temps i gaurebé tot el món en tenia un... Ara uns quants anys després tindre un blogg... encara... és de supervivientes.

Jo tinc un blog des de febrer de 2005. Però realment l'origen de Fresquitas Mañanas és molt més anterior. Esto empezó como un caxondeo fruit del desfici provocat pel fet de viure en Sant Vincent’s Hell, al principi Fresquitas Mañanas eren correus perculeros que enviava als compis de la biblioteca (alguno de los cuales, masoka, encara en llig). He estat fent neteja a l'ordinador i he trobat un dels primer mail que vaig enviar a data de 16 d'agost de 2004.

***************************************

Benvolguts amics, amigues, germanes, i companys en general. Supose que no meu trobat a faltar molt durant aquests últims dies. He estat de vacances una setmaneta (alguns de vosaltres les hau patit en mi), no he tingut la sort de passetjar per Venecia o pels Pirineus, però he anat a Barxell i la Plaça de dins que más o menos e lo mismo.

Hui dilluns toca culs m'he reincorporat a la faena junt a molts altres companys, per cert més morenos que jo!! Hui es dia de vore fotos de la penya en la platja tumbaeta en la amaqueta, que fills de ... pa què, pa què! Seràn cabritos t'ansenyen les fotos dels seus super viatges, mira (dedo en alto) saps que t'he de dir que pase de voret sentat a una terrasa d'Estocolmo fen-te una serveseta, que jo també me la he fet en l'Escenari i és lo mesmo (encara que Dioni no es parega molt a la camarera típica sueca). I que em dona igual que et ploguera 3 dies a Santiago de Compostela i que no pugueres vore el Botafumeniro, per què jo de botafumeiros en veig tooooots els dies en ma casa i els caps de setmana en veig no un, ni dos, no no, 3 xaval com a mínim, mecagon la maar.

Mira eh! En quin estat de nyervits (jejje m'encanta escriure esta paraula aixina que la repetiré que queda, no se, queda como de madre no? o ta mare no repetis les frases quan es posa nerviosa??? Que rara es tas mare tio!) en quin estat de nyervits m'han posat este matí que m'he tingut que pendre tres cafés, i no pa calmar-me, noooo, pa fugir de la penya con albums de fotos. Els pasillos de la faena pereixen hui l'anunci eixe de la tele que una tia pa haver de sopar ha de pegar dos-mil volantins i rebolteretes pel corredor de sa casa (per cert pedaso de corredor) sortegant cuiners xungos, total pa menjar-se una cosa redona que pareix carn de joguet, però bé jo ahí ja no em clave. Pos això tio la penya està molt loca quan torna de vacances i molt però que molt flipà!
Ai po si, aixina he començat el matí amb un cafenet i un filter fin, després m'he posat a llegir l'horòscop del periòdic, i cual a sido mi sorpresa quan he llegit el seguent:

Escorpio
Necesitas ese descanso a nivel físico y mental que te mereces. Seguramente has pasado una semana muy dura y hoy lo notes.

Po si tio, ha sigut una setmana super dura - he pensat i tot seguit m'he demanat un dia lliure pa descansar i tal, sabeu o que? jejejje. Per què tio damunt ahir quan vaig arribar a Sanvincent's hell, per cert que el autobusero em va pegar un puro que te cagas per què em vaig adormir. La cosa va anar aixina: Jo estava somiant que estava sopant a un bar en mogolló de gent i de repent arribava una rubia, somni raro? sí molt, però mira... total que de repent em senc una veuota (palabro) que xillava: "A ver la que se bajaba en San Vicente!!!" la puri tio quin bot vaig pegar. Total que entre al forn que tinc per casa, desfaig la maleta i tal, obric la nevera pa beure aigua i mix un murciegalo de dins tio!. Enserio que vaig sentir hasta la musiqueta de les pelis de vaqueros: Tirurituriiiiiiiii pararaa... hi havia una ambresquilla que es va posar a plorar quan en va vore dient: "Por favor ajudame tengo miedoooo llevo dos dias a oscuras i solita aquí dentro". Total que me la vaig menjar i vaig acabar amb el seu patiment.

Per on anava?? Ah vale. Res que al final aborrida per culpa de Van Helsin (pel·lícula que analitzaré pròximament) em vaig gitar en algo que pereixia un llit de faquir, perquè tio no sé que collons em passava que no podia estar queta, com si em punxaren l'esquena. Quan ja portava 1985 ovelles contaes i estava a les portes del sueño eterno... tu eres la flor que tengo tatuada en mi corazón.... (per a qui no ho sàpiga és la meua música del mòbil) la puri ja m'havia deixat les ungles de la ma dreta al texo del bus, i ara m'havia deixat les de la esquerra al de casa. Total que a la una i mitja del matí de un diumenge estava preguntant en la radio algo de bonsais i la xica del programa em cridava Rosa Mari de Cocentaina. Açò no ho vaig somiar és molt real, como la vida misma, encara que per a mi va ser un poc... raro, bé no va ser tan raro va ser un altra d'eixes coses que em pasen. Mira els guionistes de la meua vida són uns caxondos que li hem de fer??

Ale pos no se si enviar-vos a cagar o què. (Esto último es fruto de los cambios de humor pre-mentruales, no em feu cas eh!!)

Molts B7s de la Miri d'Espanya desde Sant Vincent's Hell.


Que mona era eh!

8 replicantes:

Viper dijo...

Quins records...

Plissken dijo...

Ya te digo, joer, pues no ha llovido nada ;D

Osukaru dijo...

Mirims en estado puro!.

Es com diuen els frikis plastosos de series com Bola de Drac o Cálico Electrónico: "los primeros capítulos eran mejores".

Yaaaaaj!.

Un beset, moniata!.

german dijo...

és el que passa quan s'és pionera en alguna cosa i, sobretot, no es fa neteja dels arxius de l'ordinador!!! com és que tenies això guardat des de fa tant de temps? ;)

Mirims dijo...

Jo és que tinc el sindrome de Diógenes... però la vessant cultural.

Si es que sóc una gafapastaaa

Anónimo dijo...

y todos los fans aqui haciendo cola, que locura...

Mirims dijo...

jajajajaja lo que es una lokura és.... mmmmmm

Anónimo dijo...

Aquest bloc és meravellós. Sempre hi ha de tota la informació ideal en les idees dels meus dits. Gràcies i segueixin amb el seu excel · lent treball!