BON NADAL i tal!!!

PAciència que lo bo ve al final...



Cielos bomberos apaguen este fueeegoooo
Gracietes Noe!!!

Als presos de Guantánamo el Sr. Camemberg-President els torturava amb música de Reage against de machine, AC/DC, la Macarena de los del Rios i tal.

Als currantes del centre d'Alcoi el Sr. Sedano ens tortura amb nadaletes a tot volum.

Ja he escoltat rumors a la barra d'un bar que hi ha una llista per apuntar-se i prendre part de la cremà de l'arbre que han plantat enmig de la plaça d'Espanya en senyal de protesta.

No cal dir que he estat preguntant on està la dita llista per apuntar-me.

a belennn men vull anarrrrrr i un xiulet he de commmprarrrr xiu xiu

El instinto maternal conquistado me ha

Aiiii que cosa més bonica de xinet!!! jajajajajaja He de dir que l'he descobert a yonkis, que com tots sabeu no és una web on trobes normalment coses tan dolcetes com esta. (bueno depende)

El tio és una maquineta con el dedo, bajo, subo, subo, bajo, subo, dedo, és a dir tocant la guitarreta, veent-lo sembla molt facil fer-ho... A mi em va ser impossible aprendre en el seu moment.

El nano és un crac. Jo ja sóc fan. A més parla anges tan bé con jo. jajajaja

<

Viva la gente!!

Esta mañana de paseo con la gente me encontré, al lexero, al cartero, al pulisia saludé. I tots en preguntaven el mateix: I les entraes per al Tirisiti quan les podré comprar???



Uuuufffff, ha arribat el moment del post de tots els anys.

Espere que estiga prou clar... espere.

Que tal la neu? Heu disfrutat molt o que??? Que bonico està Alcoi envoltat de muntanyes blanques redéu!! Este matí m'he alsat prontíssim (8.00 h.) i he desdejunat un café mega-espumoso de mi cafetera nueva mentre mirava el Barranc del Cinc, molt bucòlic la veritat, per desgràcia m'he arrimat massa a l'estufa i m'he cremat els camals del pijama. No ma fet massa gràcia eh! M'ha vingut al cap Mujercitas... fijate tú, què coses. L'escena eixa que Joe s'arrima massa a la llar i es crema el vestit i ha d'agagar-se i ballar soletes a la festa del Sr. Laurence.

També m'han vingut al cap Katharine Hepburn i Cary Grant a la Fiera de mi niña quan la pobra perd un tros de vestit i ell, galán como el que más, se li arrima per darrere per tapar el aspencao.

Estic la mar de cinèfila tú! Serà que el fretorro acomvoia a fer sessions interminables de manta, peli i sofà.

The end!

Un xiste malo

Le dice un hombre a su mujer:
“Te apuesto lo que sea a que no eres capaz de decirme algo que sea capaz de alegrarme y entristecerme a la vez”
A lo que ella responde:
“De tu grupo de amigos el que la tiene más grande eres tú”.

Paaaaaaammmmmm

Viva los bomberos de Zaragoza!!!

Leo hoy en las noticias de yahoo :

La asociación Centro Panafricano ha pedido este jueves a ayuntamientos y centros comerciales que recurran a personas negras para representar al rey Baltasar para no defraudar a los niños, a los que advierte que "el Baltasar pintado no es el auténtico sino un impostor".

Això en Alcoi no passa... perquè ací Baltasar no ha sigut mai negre.

jajajajajajajajjaja. Esta és una de les raons per les que alcoi it's different de collons.

Tanto Gelipollas y tan pocas balas

Corto y pego trosets d'un article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 30 de novembre del 2009.

Sobre la paraula “gilipollas”
Eugeni S. Reig

Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles” –fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana– per a referir-nos a una persona estúpida, curta d’enteniment.

El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.

Si volem dir que algú és curt d’enteniment, que té un dèficit d’intel·ligència considerable, diem que és estúpid, imbècil, idiota, neci, estult, cretí. També podem dir, simplement, que és curt. Per a referir-nos a una persona d’una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, alficòs, bacora, badoc, bajoca, balòstia, balou, bamba, bambau, becza, beguinot, benigembla, bequinot, bergerol, bifoi, bresquilla (o ambresquilla), enza, facilitari, fava, infeliç, javaloies, macoca, sanoi, simple. I també bovo, amb v labiodental, així com el derivat bovatxa. I també les expressions mitja me’n queda i mitja me’n queda de la part del peçó.

Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda. Aquell que té igual de tot, que no li importa ni el preocupa res, que manté una actitud d’indiferència respecte a determinades coses que se suposa que li haurien d’interessar, que no vol saber-se res d’exigències morals, polítiques o religioses i que no el preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat, que no té formalitat, que tot s’ho tira a l’esquena, que se’n fot de tot, diem que és un menfot. Si algú, a més de no ser massa intel·ligent, fa la guitza tan com pot, és un caracollons.

(...)

La paraula castellana “gilipollas” ja està documentada a començaments del segle xx però es va generalitzar en el decenni dels 60. Actualment s’usa d’una manera exagerada. Jo recorde que en els anys 50, quan jo era adolescent, s’emprava la variant “gilipolla”, en singular, que és més lògica. “Gilipolla” és una paraula composta de “gili” i “polla”.

(...)

La paraula “polla” tots sabem que significa, tant en castellà com en valencià, 'gallina jove, que encara no pon', però en castellà és també una denominació vulgar del penis, accepció que en valencià no ha tingut mai. En valencià, una polla és, a banda d’una gallina jove, una dona jove, una xicona. Per consegüent, la paraula composta castellana “gilipolla” significa 'estúpid del penis' i equival a expressions com ara “tonto del pijo”, “toto del haba”, “tonto del nabo”, “tonto del carajo”, “tonto del cipote”, etc., (...) Algú em va dir una volta que això de “gilipollas” només ho diuen els que ho són. Jo, per si a un cas, procure no dir-ho mai.

Jo dec de ser molt gilipolles perquè ho dic prou, ma mare sempre madit que só un poc malparlà i que sempre tinc els "collons" en la boca.