M'he tornat a apuntar a classes de valencià... Vaig a vore si sona la flauta i en trac el superior de la Junta Qualificadora. Fa dos setmanas que anem a classe després del curro i ja m'he desanimat. En sap mal dir-ho aixina de clar però la mestra és un poc... xunguilla... jo no vaig a classe per a llegir el llibre amb les normes ortogràfiques, perquè això ja ho sé fer soles a casa ni per a que en claven por dient-me que des de que han canviat el mètode d'examinar ho ha aprovat ni l'u per cent dels presentats.
Si m'he apuntat a classe és per què algú en responga els dubtes que tinc i no en remitisca al llibre. Supose que mai entendré els pronoms febles ni aconseguiré escriure les 300 paraules que demanen a la redacció sense faltes o fer l'examen oral sense dir cap pues, lo, o entonces.
Acabaré el curs per descomptat i en presentaré a l'examen, però he de dir que açò dels títols de valencià és una patata, o una creïlla com ho preferiu. En fa molta gràcia i ràbia que demanen un nivell tan alt a l'examen i després et trobes el que et trobes. Faltes d'ortografia a documents oficials, als panells informatius a les ciutats, una tele amb una programació en valencià del que es parlava als sainets d'Escalante.
En fin que estic un poc mosqui.
2 replicantes:
Un consell? Oblida't de la Junta i veges com està el valencià de l'EOI, que al final serà l'única cosa que valdrà. I si no, al temps.
Jo te'n done un altre. En l'examen oral, quan et diguen que s'ha acabat, no digues com un que jo em sé:
-Bueno, ¡pos hasta luego!
Publicar un comentario