El pardal del meu veí

Este post podria titolar-se també La cotorra de mi vecina, però lo del pardal en mola més. No sé vosaltres però jo ja tinc la sang alterà.

No el tinc localitzat, però algún veí del carrer Maulets té una cotorra. No sé si ja vos ho havia contat alguna vegada, però és igual, me repito. Està molt bé tindre animals de companyia, jo tinc moltes ganes de tindren un. Et fan sentir que no estas soles, et fan arrumacos de gratis i tal. Pel que pareix el veí necessita també que li donen conversa.

Alegra molt ixir de casa de matí, amb els ulls encara tancats i el piloto automàtic encés per caminar cap a la faena, i escoltar un "xiu-xiu wapa" cual obrero subido en un andamio, encara que el xiu-xiu el vinga d'un pardal. Las cosas como son. Fins i tot m'he acostumat al sorollet extrany que fa que pareix que imite el rellotge de lost (clac clac clac) Però la novetat dels darrers dies no sé joo. No sé si viurà a la mateixa casa o que, la cosa és que hi ha una finca, moderna, que cada vegada que s'obri la porta una veu diu: "Puerta abierta, por favor cierrela al entrar". Clar deuen d'obrir-la tant que el pardal s'ha aprés la frase i per si fora poc cada vegada que la porta s'obri la cotorra està una estona: "puerta abierta, puerta abierta, puerta abierta" molt ameno.

Tot i això, estic en contra del maltrato animal i a favor de los trajes de luces con descargas eléctricas.