miércoles, 27 de mayo de 2009

Tinc les mans foradaes... como Jesucristo

No vaig a poder comprar-me l'alcoiano i fitxar a Crstiano Ronaldo, ni podré presentar-me amb una llista independent a l'alcaldia, ni llogar l'illa de Tagomago per a celebrar que sóc millonaria amb tot el món... Però m'he autoregalat la wii feet (a vore si em pose buenorra fent aerobic) i pense canviar-me les cortines del menjador. Algo és algo. Ahirt vaig anar a la tenda de videojocs del monstre comercial, no havia entrat mai... de fet en sembla que fa més de 3 mesos que no pase ni per davant del monstre, no sé si perquè mai en ve de camí 0 per evitar la tentació d'entrar i comprar... jo sí puc escriure les memòries d'una compradora compulsiva.
La cosa és que vaig entrar en la idea de pillar la wii i pirar-me a casa ràpid per poder jugar un rato, però en van tindre casi una hora allí ensenyant-me trastos, que si fes-te el segur per si li pasa algo a la consola, que si comprat el protector que a més et regala una bolsa de transport, que si et compres un mando et regalem un joc... No sé si va ser la calor que feia, l'ansia que tenia per jugar o que sóc més bé bobeta... Però al final vaig ixir d'allí amb la tarjeta de soci, que en va costar 3 euros!! i per a la que vaig haver de emplenar un formulari amb preguntes tan importants com: Per quina rao et compres la consola? Penses jugar soles o amb algú? Eres solter/a? Eres susceptible als jocs violents? Tan sols faltava que preguntaren si he tingut alguna enfermentat de transmissió sexual ho si he estat a Mèxic durant els darres mesos. I per molt que li preguntara al xaval: realment tot açò és necessari per poder llogar de volta en quant un joc o algo? El colmo del colmo va ser quan en va demanar que em posara davant de l'ordinador per tal de fer-me una foto... Una foto? Sí, una foto per si pasa alguna cosa, per saber qui eres tu... Una foto... No en vaig poder resistir a posar els ull tresullats i dir-li ara si vols te la firme.
Vaig ixir de la tenda mirant el terra evitant la tentacióp d'entrar i comprar-me un bolso o unes sabates o un modelito o algo... però la parada del bus estava lluny i vaig haver de travessar l'Alameda... con el peligro que ello conlleva. Carregada amb dos bolses gegants que m'obligaven a alçar els muscles per a no anar arrastrant-les per terra (este és un problema que els frabricants de bolses haurien de tindre en conter per als que medim menys 1'65) i pegant-me trompaes amb una d'elles a la cama, resultado de ello la super blaura que m'ha ixit en la cama esquerra, vaig evitar saludar 3 persones pel pont de Sant Roc, però no vaig poder escapar-me de parar i fer la xarraeta amb un company de facultat que ara es polisia a Banyeres davant d'una tenda on els manikis en dien "hoooolaaaaaa, mira que modelito llevooo". Calma, en vaig resistir a entrar, vaig mirar els manikis i els vaig dir... hoy no... mañaaaanaaaa. Entre altres coses perquè m'haguera estat impossible llevar-me la roba que tenia pegada al cos. Redéu que calor, que suera, que asco!
Me'n vaig a viure a Vladivostok.

0 replicantes: