Al final una deja de ilusionarse por pereza

He llegit esta frase a un blogg i me la he copiao.

Este matí m'he mosquejat un rato (raro eh!) Però es que m'han enviat un d'eixos correus amb un power point. I no m'he disgustat pel fet que el correu tinguera adjunt un pps, no. Normalment no obric este tipo de mails (ja sabeu), esta clar que des d'avui ja no en vull rebre cap. Si he mirat el mail en questió és perquè l'assunt era golós... Porno para mujeres.... que fuerte! Otia que wai, que manera d'escomensar la semana tan amena... Mmmmm.

A la primera diapositiva ja advertien que el que anava a vore era lo más de lo más... mmmm. Després l'autor/a de la presentació s'astaca 15 fotos de tartes i pastissos

Això no es fa eh! Con eso no se juega i damunt... l'ultima foto era d'una dona grosa, grosa que no cabia a la cadira... A mi no m'ha fet gens de gràcia... i no ho dic per la foto de la dona gorda (que m'ha semblat d'un mal gust exagerat) ho dic perquè... Jo el que volia era porno!!!!

Esta és la cara en la que m'ha quedat després de les 800 pàgines de l'últim llibre de Milenium. Otra injusticia...

Encara que no ho parega... estic d'humor... creo

Per on anava?

Una de les situacions en que més mal en trobe és quan estas amb algú i no parla. Ara mateix som tres persones a l'oficina i encara no ha obert ningú la boca, ni tan sols per badallar, no siga cosa que un altre pense que vols dir alguna cosa i inicie una conversa. El meu problema, si és que se li pot dir problema... lo que a mi me pasa, és que en costa matindrem sense dir res, amb el que això suposa... contar un xiste malo, parlar del temps o qualsevol dir qualsevol altra bobada. Supose que eixa és una de les excuses per fumar... Estas fumant, en silenci, el cigarro t'acompanya. Què no veus que estic fumant? No en parles. Però fumar mata... y como la mente funciona por asociaciones... El Silenci, Mata.

Per sort a algú se li ha encés una bombilla i ha posat les noticies de Radio Alcoi, deu ser que el cervell escomeça a funcionar-li a les 5 de la vesprà. No sé si és una sort o una desgràcia, personalment preferia que el meu cervell es mantinguera en barbexo una estoneta més, o una temporada. S'agraix escoltar una veu, una veu que no et parla a tu, bueno si et parla a tu perquè l'escoltes, però no directament (barbexo). Tal volta ningú diu res per no mirar a la persona amb la que parla. El que no volem és vorens!!

Radio Alcoy continua al seu rollo... Adoquins cap ací, adoquins, cap allà. Yo no digo ná, pero a buenas horas mangas verdes. Com ha veïna del centre sols puc dir que és una gran, gran putada, que els comerciants tenen tota la raó del món, que per l'amor de Déu facen el Carrer Sant Josep peatonal abans que un camió o furgoneta marranque el braç o un cotxe en xafe per anar per la vorera (si és que se li pot dirt vorera) i remate dient que me acojo a lo suscrito per un tal "Pelletes" als comentaris de l'Información sobre una nova noticia sobre el "pinxe canario"(**) de l'Hotel de la Font Roja:

Sedano...recordes l'any 1873 que varen fer amb Pelletes...la sobirania
resideix al poble...no als teus ous.

No he pogut resistir-ho i he obert la boca... per cantar una cançò que ens cantava sempre el pare de una amiga: Una safa i una nòria... Safanòria; Una taula i una I... Taulaí.

(**) Lo de "pinxe canario" és per no dir una nova noticia sobre el puto tema de los cojones de l'Hotel de la Font Roja.

La reina de les revistes

En dies con aquestos portar un ventall al bolso no em pareix d'agüeles... de fet opine que està muy bien pensao. De la mateixa manera que a l'hivern no ens podem deixar a casa el "cacao" per als llavis, a l'estiu no ens pot faltar el ventall... bueno i el cacao tambe, nunca sabes cuando vas a necesitar hidratarte los labios i un paquet de clinnex, i pastilles per al mal de cap, i un raspall de dents, i un tanga, i un tampó, ni una bolseta amb maquillatge. Lo que viene a ser el kit de supervivència femenino.

L'altre dia vaig anar als xinos i en vaig comprar 3 ventalls, negre, verd i roig... pa combinar vamos. I per 1,80 oiga!! I és que si no eres moderna a l'estiu és perquè no vols. No hi ha revista que no regale complementos de moda, l'Elle et regala este més las sandalias de la temporada comprant la revista, 3,95 €. Jo ja las tengo, en morant i en marrón, sí m'he comprat la revista dos voltes, evidentment per tindre les sandalies de la temporada, no perque siga super fan de Pau Rubio (;p) ni perquè m'interesen els continguts de la revista. Aiii el mundo de las revistas femeninas... D'açò ja he parlat en anteriores capítulos, quan era més jove i radical... ara només sóc vanguardista, però continuen fent-me molta ràbia. Confese que ja no les compre ni per passar l'estona a la picina o a la taquilla, ara preferisc mirar la gent que passa, que és més barat i sin cortes publicitarios. Mira, eixa és una de les poques coses bones de eixes revistes, a banda dels complements que regalen, les mostres de colonia i crema que et trobes cada 15 pàgines. Mmmmm me gusta como huele este hombre.

Ai se me ha cortao la lexe, disculpeu però m'acaben de telefonar preguntant per quan escomença el Tirisiti i del susto se m'ha tallat la inspiració, me descolocao, ya no sé por donde iba. Prometo retomar el post en poder.

Ai mare en la calor que fa pensar en el Tirisiti... que voleu amargar-me el moreno????

Dejese de penas y empieze el año cojonudamente!!

Ja el tinc!! Este matí he sigut matinera.

Me muero de ganas de llegar a casa y meterme en la cama con él!!

En otro orden de cosas. Este matí el centre està plagat d'estudiants de l'E.S.O. folios i bolígraf en mano, fent una enquesta a la gent del carrer. A mi m'ha parat una a les portes del Centre Cultural i m'ha preguntat: Perdone, tiene un momento para contestar unas preguntas? Ja arribava tard a la faena, aixina que el fet de contestar una enquesta i ajudar a la xica m'oferia una escusa perfecta.

M'ha preguntat si vivia al centre, quants metres tenia ma casa, si vivia soles, si treballava o estava aturada, si parlava valencià... Quan estavem a punt de concloure l'enquesta, he notat com una mà m'agarrava per la cintura i una veu de dona en preguntava: "Com ho dus? Has fet ja moltes enquestes?" Girant-me per saber qui en parlava he dit: "No, si me la estan fent a mi ara..." Al que la mestra m'ha contestat: "Aii, disculpa, pensava que eres una de les alumnes".

Per entendre la situació, he d'explicar que la enquestadora en questió media 1'70, vestia com els escaparates de Berska i anava més maquillada que l'Amy Winthouse.

Desde luego, si esto sigue así... moriré joven dejando un cadaver bonico del tó!

El més important és que parlen d'una, siga bé o mal.

Després d'una setmana estant de Mostra... estic rebentà. I lo d'estar ho dic en el més estricte sentit de la paraula, perquè quatre dies amb un somriure als llavis és molt, molt cansat. Ara arriba l'hora de la veritat... Haurà valgut per alguna cosa tota la faena feta? Segons els forums... pareix que no. El boss en diu que no he de fer cas del que diu o no diu la gent. Però costa moltíssim, més que aguantar el somriure 4 dies, escoltar o llegir opinions de gent que, en primer lloc no sap del que parla i en segon lloc sols obrin la boca per fer mal i crear polèmica. I el pitjor és no poder defendre la faena feta o pegar-li dos bascollaes (que és el que realment m'apetiria fer)

Fa dies que estic somiant que estic afonica i no puc parlar, als somnis sempre en trobe a situacions que m'obliguen a defendrem d'alguna cosa i no ho puc fer per que no puc parlar. De veritat que és una situació molt, molt fotuda, i més sabent el que m'agrada xarrar i discutir.

Serien somnis predictorios??? Aspere que no, perquè també vaig somiar que en pegàven la patà!!

En fin el dia después és un rollo!

Tengo una debilidad, ¡ay qué calamidad!,mi vida es un disgusto.

De veres que pensava que lo habia soñao... Però no, Los Imperdibles estan casi casi ací. Lo de Imperdibles és una traducció lliure de 'The Expendables' (abans que li posen un només xungo el pose jo) L'última rallada mental d'Stallone, que escriu, dirigeix i protagonitza aquesta peli de super acción. Amb un repartiment espetacular... riete tu de las pelis de Woody Allen, ja firmava jo per tindre un paperet en aquesta peli... Encara que en tocara ser la camarera que mori als primers 3 minuts de la cinta. Ja fa temps que vaig llegir que se tramaba algo, però es que viendo lo que va a ser, ai Dios... Va a ser orgásmico!!

Mickey Rourke, Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Sylvester Stallone i al looorooo el excelentísimo gobernador de California Arnold Schwarzenegger. Veent el percal es preguntareu.... me falta alguien... Po si, falta Jean-Claude Van Damme. Però pel que pareix quan Stallone li va pegar un toc al movil per explicar-li el rollo tan sols li va dir, tu tranqui Jean-Claude, que et faras un fart de pegar òsties i guanyaras una pasta gansa... Al que Van Damme va preguntar... però com és el meu personatge (com si el tio es currara els seus personatges en plan Stanislavski) total que el tio gamba va denegar participar-hi... Que bobo. El que no sé és si li van proposar un paperet a Steven Seagal, no se un cameo por respeto a los mayores o algo es mereix digo jo. Supose que Stallone pensaria... Si comence a repartir paperets a viejas glorias no guanyarem pa grecian 2000.

Pel que fa a l'argument... si de verdad importa en una peli com aquesta:

Un grupo de mercenarios asume una misión para derrocar a un dictador en América
del Sur. Irán a la isla caribeña de Corzo, una pequeña y poco desarrollada
nación cerca de Cuba, para aplicarse violentamente contra el dictador y sus
tropas.

Pa que més no?

SIX WARRIORS

THE LEGEND OF CINEMA

COME BACK

Ai se me ponen los pelillos de puntaaa!!!

suuuperdiscotropiicaaallll

Puestos a sudar... que sea bailando no?
jijijjijiiiijij

La puri, que m'acave d'enterar que esta cançò va ser candidata a Eurovisión 2009!!! I vam enviar açò??

Ai dios enserio que me'n vaig a Vladivostoc

Oda a mi osito de peluxe

Ooooooodddaaaaaaaaaaaa

Perquè no t'enfades en mi quan t'aparte del meu costaet quan fa calor.

Perquè aguantes que et tire a terra a mitja nit quan somie amb algu altre.

Perquè no et queixes quan t'abrase fort les nits de tormenta.

Perquè portes en mi 26 anys i encara no ha ixit de tu una mala paraula o gest.

Per tot això i més hui i sempre dormiré en tu.