lunes, 15 de junio de 2009

El més important és que parlen d'una, siga bé o mal.

Després d'una setmana estant de Mostra... estic rebentà. I lo d'estar ho dic en el més estricte sentit de la paraula, perquè quatre dies amb un somriure als llavis és molt, molt cansat. Ara arriba l'hora de la veritat... Haurà valgut per alguna cosa tota la faena feta? Segons els forums... pareix que no. El boss en diu que no he de fer cas del que diu o no diu la gent. Però costa moltíssim, més que aguantar el somriure 4 dies, escoltar o llegir opinions de gent que, en primer lloc no sap del que parla i en segon lloc sols obrin la boca per fer mal i crear polèmica. I el pitjor és no poder defendre la faena feta o pegar-li dos bascollaes (que és el que realment m'apetiria fer)
Fa dies que estic somiant que estic afonica i no puc parlar, als somnis sempre en trobe a situacions que m'obliguen a defendrem d'alguna cosa i no ho puc fer per que no puc parlar. De veritat que és una situació molt, molt fotuda, i més sabent el que m'agrada xarrar i discutir.
Serien somnis predictorios??? Aspere que no, perquè també vaig somiar que en pegàven la patà!!
En fin el dia después és un rollo!

1 replicantes:

Lluís dijo...

Ni cas. És fàcil soltar merda per la boca darrere l'anonimat d'internet.

Ànims.