miércoles, 27 de mayo de 2009

Hoy me falta algo... que tonteria más grande, pero me falta algo.

Tinc les mans foradaes... como Jesucristo

No vaig a poder comprar-me l'alcoiano i fitxar a Crstiano Ronaldo, ni podré presentar-me amb una llista independent a l'alcaldia, ni llogar l'illa de Tagomago per a celebrar que sóc millonaria amb tot el món... Però m'he autoregalat la wii feet (a vore si em pose buenorra fent aerobic) i pense canviar-me les cortines del menjador. Algo és algo. Ahirt vaig anar a la tenda de videojocs del monstre comercial, no havia entrat mai... de fet en sembla que fa més de 3 mesos que no pase ni per davant del monstre, no sé si perquè mai en ve de camí 0 per evitar la tentació d'entrar i comprar... jo sí puc escriure les memòries d'una compradora compulsiva.
La cosa és que vaig entrar en la idea de pillar la wii i pirar-me a casa ràpid per poder jugar un rato, però en van tindre casi una hora allí ensenyant-me trastos, que si fes-te el segur per si li pasa algo a la consola, que si comprat el protector que a més et regala una bolsa de transport, que si et compres un mando et regalem un joc... No sé si va ser la calor que feia, l'ansia que tenia per jugar o que sóc més bé bobeta... Però al final vaig ixir d'allí amb la tarjeta de soci, que en va costar 3 euros!! i per a la que vaig haver de emplenar un formulari amb preguntes tan importants com: Per quina rao et compres la consola? Penses jugar soles o amb algú? Eres solter/a? Eres susceptible als jocs violents? Tan sols faltava que preguntaren si he tingut alguna enfermentat de transmissió sexual ho si he estat a Mèxic durant els darres mesos. I per molt que li preguntara al xaval: realment tot açò és necessari per poder llogar de volta en quant un joc o algo? El colmo del colmo va ser quan en va demanar que em posara davant de l'ordinador per tal de fer-me una foto... Una foto? Sí, una foto per si pasa alguna cosa, per saber qui eres tu... Una foto... No en vaig poder resistir a posar els ull tresullats i dir-li ara si vols te la firme.
Vaig ixir de la tenda mirant el terra evitant la tentacióp d'entrar i comprar-me un bolso o unes sabates o un modelito o algo... però la parada del bus estava lluny i vaig haver de travessar l'Alameda... con el peligro que ello conlleva. Carregada amb dos bolses gegants que m'obligaven a alçar els muscles per a no anar arrastrant-les per terra (este és un problema que els frabricants de bolses haurien de tindre en conter per als que medim menys 1'65) i pegant-me trompaes amb una d'elles a la cama, resultado de ello la super blaura que m'ha ixit en la cama esquerra, vaig evitar saludar 3 persones pel pont de Sant Roc, però no vaig poder escapar-me de parar i fer la xarraeta amb un company de facultat que ara es polisia a Banyeres davant d'una tenda on els manikis en dien "hoooolaaaaaa, mira que modelito llevooo". Calma, en vaig resistir a entrar, vaig mirar els manikis i els vaig dir... hoy no... mañaaaanaaaa. Entre altres coses perquè m'haguera estat impossible llevar-me la roba que tenia pegada al cos. Redéu que calor, que suera, que asco!
Me'n vaig a viure a Vladivostok.

viernes, 15 de mayo de 2009

Martyrs... redéu quin martiri!!!

Bueno... he sobrevivido. No és per a tant la peli eh! Se puede ver, això sí no li la recomanaria a la meua amiga Macu. He de dir que se me va fer moooollllttt llarga, massa.
La història està wai. Una xiqueta que ha estat torturada escapa i 15 anys despres es venja dels seus maltractadors... Fins ací, una peli norrrrmalll. La cosa va empijorant quan apareix una tipa flaca en plan fantasma de peli japonesa, por lo visto se ha puesto de moda que els "fantasmes" baixen escales fent el pino puente i amb els osos des cos descojuntaos... la diferència és que a esta peli no era de color blau (no sé si pillareu açò , però es que en les pelis orientals sempre són de color blavet). En aquest cas són més tirando a marrón.
I ara sentin-ho molt un pequeño spam. Yo haguera tallat la cinta quan la xina es mori, ahi ja intuïa un final... però no... la cosa sigue... i supose que és per açò per lo que la peli ha agradant tant que tampoc entenc perquè li tiren tantes flors, perquè si penses que és una peli les òsties i la sang estan ya super vistes al cine, supose que serà per fer-la un poc més atractiva o algo. La cosa és que hui en dia poca cosa impressiona al cine... (és una opinión personal). Deu minuts després de la mort de la xina... se descubre el pastel... vull dir s'enten la peli... entens la relació entre el que estas veent i el títol. cosa important per una banda perquè de vegades el títol de les pelis no té res a vore, vale que amb la traducció es perd però eso no vale como escusa. en eixe moment penses, otro posible final... però no, la cosa sigue... I sigue podriem dir que a peor.
Entenc que haja resultat tan forta a certa gent i més sabent que el video de Rock Dj de Robbie Williams va ser censurat... però ja vos dic que no és per a tant.
En conclusión, la gent està molt loka, la peli no està mal, eso si es fa eterna, si l'heu de vore, pixeu abans. I feu-ho en VO que total los xillidos son iguales en todos los idiomas.
Au.

jueves, 14 de mayo de 2009

el calor me mata, la lluvia me pervierte

Algu ha caigut en que Iñaki Gabilondo s'ha posat ulleres... perfi?¿

Iñaki m'alegre que sigues un dels meus fans.

;)

Després de la lokura barcelonista d'ahir, potenciada eso sí perqué a la Sexta posaven un capítol repetit de Bones (tot s'ha de dir) Per avui tinc preparada una sessió de cine. No sabia si decidir-me per la típica comèdia romàntica, Un conejo sin orejas, o una de tios buenos, Revolver, lo de tios buenos ho dic per Jason Statham que además sale con pelo!!! Però m'he decidit per pasar-ho ben mal i vore Martires, que segons he llegit va fer ixir de la sala a més d'uno en el festival de Sitges per les imatges d'extrema violència... Però hoy me siento especialmente receptiva a las imagenes violentas... Serà el calor. Diuen que és més dura que Saw (en voz bajita os digo que a mi Saw no en va impressionar gens) A més fa moltíssim temps que la busque i ara que per fi i després d'un any l'he trobada no me la puc perdre.

Xiqueta jo no sé com t'agraden eixes pel·lícules... pos jo tampoc papa, però és una de les moltes ventajes de viure soles.

Espere poder contar-vos demà que en va agradar molt. Eso sí, si no penje cap post preocuparse que una de dos, o m'he quedat plaff en la banyera, o dos... he tenido tantas pesadillas que m'he tingut que quedar dormint.

lunes, 11 de mayo de 2009

Parecidos razonables

No sé, no sé, però quan he vist el cartell de l'ultima peli de Jonhy Deep m'ha vingut al cap el de Camino a la Perdisión. Com quan vaig llegir la nova secció de Tomàs Gisbert al periòdic, "Las Fresquitas de Tomàs Gisbert" que en va recordar a "Pantaleón y las Visitadoras", las fresquitas de tomas... la mente funciona por asociaciones.

Aquest passat dissabte en van tornar a mencionar al periòdic. Mola, que he de dir. Però en la meua defensa he de dir que quan Gisbert tenia el programa a radio Alcoi, jo encara no habia pres la comunió...

martes, 5 de mayo de 2009

Canvi climàtic ja!

Es temps ja de posar-se xancles?? Sr. Corteningles es ya verano? Es per saber si puc guardar la roba d'hivern que este matí me l'he trobada aixina. Desesperaica.