lunes, 18 de enero de 2010

Heroinaaa del amor Maria Rafolllssss.

Quan anava a l'escola era del coro, molava perquè et pelaves les classes per assarjar les cançons de misa. La fundadora de l'escola era Maria Rafols i li cantavem una cançò que era aixina:

Heroina del amooorrr Maria Rafolsss, heroinaaa del amooorrr.... ara no recorde més de la cançò. La cosa és que el dissabte en vaig convertir en una heroina.


He de dir abans que res que el fet de traure forces per fer el que vaig fer va ser a causa de les sangries que prepara el cambrer enrollao de la Tasca Sonora, que tot siga dit, es mereix un grup de frams al Facebook.


No sé si algú en va vore dissabte, si ho vau fer senc moltíssim si vaig dir alguna animalà... feua molt de tempos que no ixia amb les meues amigues, i ja se saps vulgues o no vulgues 2 dones i pato...mercat! En fin que a les 7 del matí amb un poc de mal de peus i cansadíssima de menejar el cul al bus i al bar nou on no et deixen entrar si eres menor de 25 anys (cau de separats i granjeros buscando esposa) vaig decidir esperar-me a la parada del bus del carrer Santa Rosa. El que no sabia era que el movibus ja no passava i que l'urbano encara estava a la cotxera. Total que allí estava jo amb l'Mp3 sentaeta a un racó de la parada quan vaig vore por el rabillo del ojo, un xaval que venia cap a la parada i s'esperava darrere. Pa mi que va pensar, si hi ha una esperant és que el bus passa fijo (casi tan pobre desgraciao com jo). De sobte van apareixer dos garrulillos, i dic garrulillos perquè eren dos xavalins de no més de 18 anys, que van escomençar a amprenyar al xaval. que si dame el movil pa que llame, que menuda cara de gilipollas tienes.


Jo obserbava des de la parada del bus com l'espentaven i l'agarraven del coll. quan vaig vore que li caia la primera patada a la panxa vaig pensar, he de fer alguna cosa. em pareixia molt heavi tocar al 112, perquè en el temp que tardaria la poli en arribar al xaval ja l'havien fet un senllaç. Aixina que, en vaig envalentonar, en vaig llevar una sabata i li la vaig tirar al temps que xillava: Deixeu ja al pobre xaval!!!


Vaig tindre sort i la sabata els va arribar als peus. Deurien de pensar que no els estava veent ningú, perquè no en van dir res i se'n van anar. Mentre arreplegava la sabata li vaig preguntar al xavalin si estava bé, ell, com agarrant-se l'estòmac, en va dir que sí i se'n va anar amb un gràcies.


Ara ho pense i la veritat no sé com vaig estar tan valenta, pa partir-me la cara, vamos.


Vuestra amiga y vecina Miiiiriiimmssss

6 replicantes:

Plissken dijo...

Supermirims, ahí queda eso :D

Mirims dijo...

Muxos, muxos besitos

Viper dijo...

El poder, la maldad, Miri puede dominaaaaaaaar, y con ella, su robot, Zaaaapateeeer...

senilDion dijo...

La societat necessita més gent com tu, Supermirims!!!

losi dijo...

Mirims, quin relato! M'he quedat astorà:

1. Del garrolisme jovenil alcoià
2. De que ja no passe el Movibus
3. Del teu atac sabatil

Valenta!
M'alegre que ton pare (i tu) estigueu bé!
Baixe este finde a Alcoi. Fa unes birrangues?

lusia

xavalin dijo...

Asombrado me he quedado