Tirisiti, globo, PUM!

Quan George W. Bush buscava armes de destrucció massiva, no va buscar on devia... Hauria d'haver vingut al Betlem de Tirisiti en plena campanya escolar.

Des de que el passat 29 de novembre vam escomençar les representacions del Tirisiti, no amb massa bon peu, han passat al voltant de 8.000 espectadors, la major part d'ells xiquets d'entre 0'5 i 12 anys i tots amb els seus virus, locals i foranis, estornuts, mocs pejant... I tot i que el personal del teatre està acostumat a aquest tipus de guerra bactereològica que any rere any es produeix al mes de desembre, hem patit ja alguna que altra baixa a les nostres files i més d'un ha caigut i intenta passar-ho amb Frenadol, Lizipaía i altres "mejunjes".

Però tot se'ls perdona a aquest menuts portadors de virus letals que intenten obrir una bretxa a les portes de vidre colpejant-la i com que veuen que a colps no poden obrir-la ho intenten llepant-la, pot ser la seua saliva és radiactiva i aconseguiran desfer-la. Quan finalment s'obrin les muralles et miren i pegunten quin és el teu nom - per això de no parlar amb desconeguts supose, si saben el teu nom ja et coneixen - i pregunten:

-Este és el poble de les peladilles?
-Sí
-Pues ma mare diu que sóc una peladilla ensucrà!

Quan s'obri el teló i la llum els il·lumina, els plors desapareixen les llàgrimes es sequen i els somriurers es dibuixen a les sues cares. Durant 30 minuts les armes de destrucció massiva están desactivades, hibernant, esperant el senyal ... Tirisiti, globo, PUM!

Des del meu llitet

Sigo convaleciente del "pequeño" accidente sufrido hace unos dias. Aprofite estos dies per posar-me al dia amb tot el que tinc a mitjes... Sobre tot llegint encara que en costa prou.

Ahir a El Pais Vargas Llosa (que me cae mal) va publicar un article titolat los Avatares de la Marihuana. Ara en cau un poc menys mal, compartisc al 89 % tot el que diu i soibretot la coda final:

"La libertad del individuo no puede significar el derecho de poder hacer solo cosas buenas y saludables, sino, también, cosas que no lo sean, a condición, claro está, de que esas cosas no dañen o perjudiquen a los demás. Esa política, que se aplica al consumo de tabaco y alcohol, debería también regir el consumo de drogas. Es peligrosísimo que el Estado empiece a decidir lo que es bueno y saludable y malo y dañino, porque esas decisiones significan una intromisión en la libertad individual, principio fundamental de una sociedad democrática. Por ese camino se puede llegar insensiblemente a la desaparición de la soberanía individual y a una forma encubierta de dictadura. Y las dictaduras, ya lo sabemos, son infinitamente más mortíferas para los ciudadanos que los peores estupefacientes."

I per a rematar el dia la primera va emitir V de Vendeta sense talls publicitaris que grandeee i que pixeraaa.

Seguiré en contacto

Besitos i lacasitooosss

Amor de madre I

Mi Rovito

que anda moviendo el rabito

Mi Rovito

eres el perro más bonito.

I que m'haja tingut la criatura desperta mitja nit perquè no paraba de plorar, pobresito mio que li fa mal l'orelleta (d'ahi els movimetns de cap, no és que estiga posseït). Qui m'anava a dir a mi, con lo poco cariñosa que soy que estimaria tant una coseta peluda. Ay!

Tal sols he tardat 19 dies per posar-me al dia al treball després de les vacances. No està mal veent la quantitat de coses que debia fer. Ara, la veritat no paga la pena massa contar-vos tot el que vaig fer a l'agost. No vos parlaré dels viatges que he fet, ni de la gent amb la que m'he reencontrat o la que he perdut. De fet, ho pense i llevat d'això, no tinc molta més cosa que contar.

El que sí puc contar és que ja tinc enllestida la campanya del Betlem de Tirisiti i que m'he adonat, enguany més que mai, que als mestres els has d'explicar les coses com als xiquets.

Mestra: Bon dia, eres Míriam?¿
Jo: Si, de moment si
Mestra: es que vaig tocar l'altre dia per a reservar una funció de Tirisiti i en vas dir que m'enviaries una carta el 6/7 d'octubre per a reservar.
Jo: si, efectivament.
Mestra: pues no hem rebut res.
Jo: O_o clar
Mestra: eh no està tan clar, hui és dia 10
Jo: Si però de quin mes?
Mestra: Eh de setembre
Jo: I jo que et vaig dir?
Mestra: ... ay ... tens raó. Bé adéu

I esta és la seguida que porte des del dia 1 de setembre.

Miri retorna... com l'all i oli

IE, QUE JA HE TORNAT... I MÉS MORENETA QUE MAI!!!!

A petició del public

Estic sense mòvil i ordinador... lo que viene a ser incomunicada. Però he pogut mirar els missatges que s'iunteresen pel meu xic. El pixò de Rovi Xulito Truxtum. El perro que más bebe i mea del mundo.

Wapo és un rato... como su dueña, i majo, pa queee. Un sol vamos, un sol que mossega sabates i furta la roba interior de la seua ama quan està duxant-se. Ale besitos i lacasitos!!
Ens veem pronte (espere)

... llegados a este punto

Excuses que m'he inventat per a justificar l'abandono d'este mi blogg:

1. He estat abduïda una temporada per uns essers verds que parlaven romanès. Volien investigar amb mi, però es van vore obligats a soltar-me després de que els fera el cap com un bombó amb les meus xarraes.
2. El metge m'ha recomanat no escriure amb els dits envenats perquè els nyervits que he patit als darrers mesos m'han provocat una addicció brutal a menjar-me les ungles dels dits de les mans i dels peus (el ioga és el que té, que et fa ser molt flexible)
3. He estat mare i m'he pillat la baixa maternal i paternal... por lo de madre soltera
4. No he pogut ixir de casa perquè en vaig deixar les claus posades al pany per dins (?¿??¿?)
5. El meu cervell ha estat l'escenari de la darrera guerra civil entre les dos neurones que tinc.. han quedat en taules.

Seria super interesant que alguna d'aquestes coses fora certa i no que haja estat la pereaaaa la culpable del frascaso de mi matrimonio con el mundo blogger. En realitat he estat molt ocupada amb la preparació de la Monstrua de Teatre que per sort ja ha passat i durant la que he pogut vore lo bé que actuen certes persones, tant dalt com baix de les taules de l'escenari. (con sorna i ironia)

Les estonetes que en deixava el treball les he dedicat a rallar-me i a fer caixes de trastos... Sí senyores i senyors en torne a mudar. I van 4! 4 mudanses en 4 anys. No està gens malament la proporció. Després de pegar-li moltes, moltes, moltes voltes me'n torne a la casa de Sant Josep, ma casa, deixe el pis de lloguer per estalviar-me uns dinerets i torne a compartir casa amb els pares durant uns mesos, por prescricción mèdica, a vore si en recupere del transtorno i comense a menjar i descansar com les persones normals.

El fet de tindre dos habitacions buides al pis de lloguer sumat als meus principis de diògenes donen com a resultat els viatges a l'ecoparque i a caritas diocesanas a portar bolses de roba i joguines... he de dir que he plorat al donar les meues Barbies i jocs de taula. Però ara tinc un nou joguet, per fí Mr. Rovinson ha vingut a viure amb mi. Tot i que els primers dies no van ser massa fàcils. El primer que va fer quan va entrar a casa va ser cagar-se dins de les meves sabates de tacó. Per sort no eren uns Manolos... són de Zara, però això no lleva que el bonegara, cosa que en va fer plorar... Estic super plorona ultimament. Ara el perseguisc per tota la casa amb un periòdic i el motxo, al que per cert li té un amor extrany.

Vaig escomensar a plorar amb el final de Lost i encara no he parat. El gos, perquè Mr. Rovinson és un gos, en mira raro i plora en mi. Ell gemega i a mi m'ixen mars dels ulls. Lo que viene a ser trabajo en equipo.

Ara en sembla que arriba l'estiu, o això diuen, porte dies buscant algun llibre interessant per llegir o una serie per seguir. De moment m'he comprat "El poder del perro" (res a vore amb Cesar Millán) que m'ha recomanat un bon amic, i estic amb Treme i Carnival. però seguisc admitint suggerències.

Espere tornar aviat a trobar-li el punt còmic a la vida i contar-vos coses més amenes... en mi linea.

Besitos i Lacasitos

Ja tocaba

Este matí m'he trobat amb açò. Com que estan arreglant l'esglèsia que hi ha al Cami 42, "Los Pobres" que diuen, he tingut que creuar i anar per la vorera impar. S'ha de vore que diferent es veu tot des de l'altra vorera. Algú s'havia fijat en eixa esglèsia abans de que li col·locaren els andamis o andamitxs ?¿?¿(com diu ma mare)

Total que estan deixant-ho tot molt bonico (pffffffff). A lo que iba, com sempre vaig per l'altra part no m'havia adonat de en què s'ha convertit l'antic caixer automàtic de la CAM a la Glorieta.

JUMANJI

En un primer moment he pensat que eren de mentida però no, són floretes de veritat. Han invaït tot l'espai i asomen per l'aparador buscant el solet. M'ha fet gràcia, mira per on, fa poc vaig estar llegint un article sobre la iniciativa d'uns "terroristes urbanos" que es dedicaben a fer apareixer jardils a solars d'algunes ciutats. I en va vindre al cap, la mente funciona por asociaciones, el final de la peli "El cuchitril de Joe" quan converteixen el solar en un jarrbí urbà super xulo en un water penjant de la pared.

Ací podrien fer el mateix, fa poc els veïns del Partidor reclamaven que als solars se'ls doanra ús, ells pensaven en aparcaments, jo pense en jardilets.

Cada loco con su tema y yo con mi botella de vino.

(grasies per esta frase Luis)

Dedicado a Plissken

Quien hubiera dicho que se pondria de moda meterse el dedo en el culo y hacerse el muerto.

Hi ha gent pa tot. Podeu vore més fotos ací en la web oficial. fins i tot tenen un grup al face.

I l'article here

(Pedro nos robaron la idea como la de vender braguitas ...)

Tocam Juanjo

Pos ja estem en festes eh! I ho sé no perquè porten una setmana i mitja fent especials d'Amagatalls de la Festa a Radio Alcoi en directe des de "La Cancha" amb un colpet de Pastor i Paco Asnar cantant el menú del dia del restaurant.

Ho sé perquè des de dilluns Alcoi pareix el poble dels barbuts, mires on mires sempre trobaras unes patilles jamoneres en plan Curro Jimenez, una barba, ben retallaeta eso si, o un casco amb un volum superior al de qualsevol altre dia de l'any. I no sols per això misteriosament i durant els darrers dies moltíssims balcons del centre han obert les seues portes per deixar entrar un poc d'aire als pisets i deixar ixir l'ambientillo creat despres d'estar 360 dies tancats a clau i canto (què ràbia en fa això).

I per crear un poc d'ambientillo unes marxes mores... que a mi en recorden a Ben-Hur i a los 10 mandamientos... serà pel rollo exodo (volem volem volem xamar café)

Visca Sant Sordi i San Hipòlit vaaaa

L'esquadra d'enmig i el cabo peine

Encara no sé si són niña-niño però a que són moniiiisssiiimmmmmm. I uno és per a mi!! Iuju!

Ja m'ajudareu a elegir nom... encara que Sant Sordi va prenent possicions.

Besitos festerets i agulletes en les solapes

Míri

No me pongas ojillos

Què pensarieu si arribareu a l'oficina i el vostre jefe vos mirara aixina o aixina.

...

...

...

Pues así estoy yo

El pardal del meu veí

Este post podria titolar-se també La cotorra de mi vecina, però lo del pardal en mola més. No sé vosaltres però jo ja tinc la sang alterà.

No el tinc localitzat, però algún veí del carrer Maulets té una cotorra. No sé si ja vos ho havia contat alguna vegada, però és igual, me repito. Està molt bé tindre animals de companyia, jo tinc moltes ganes de tindren un. Et fan sentir que no estas soles, et fan arrumacos de gratis i tal. Pel que pareix el veí necessita també que li donen conversa.

Alegra molt ixir de casa de matí, amb els ulls encara tancats i el piloto automàtic encés per caminar cap a la faena, i escoltar un "xiu-xiu wapa" cual obrero subido en un andamio, encara que el xiu-xiu el vinga d'un pardal. Las cosas como son. Fins i tot m'he acostumat al sorollet extrany que fa que pareix que imite el rellotge de lost (clac clac clac) Però la novetat dels darrers dies no sé joo. No sé si viurà a la mateixa casa o que, la cosa és que hi ha una finca, moderna, que cada vegada que s'obri la porta una veu diu: "Puerta abierta, por favor cierrela al entrar". Clar deuen d'obrir-la tant que el pardal s'ha aprés la frase i per si fora poc cada vegada que la porta s'obri la cotorra està una estona: "puerta abierta, puerta abierta, puerta abierta" molt ameno.

Tot i això, estic en contra del maltrato animal i a favor de los trajes de luces con descargas eléctricas.

Carta a Mario Santacreu

Benvolgut regidor de festes

Son palabras sinceras y verdaderas las que te voy a desir. Eres un moniato. Ja et val, podries haver esperat uns dies, 3 o 4, per dir-li a la brigada que montara el castell de festes. Val que ja estiguen ahí... de fet les festes sempre estan ahí. Però justament ara, a les portes d'un pont, un pont que hi ha gent que espera como agua de mayo o mentireta d'abril. No podries esperar al dilluns, no.

Espere que este finde no s'acomplisca la llegenda, que més que cuento xino és un fet comprobat, i no ploga per l'amor de Déu... per Alcoi i per Sant Jordi, que tot l'hivern amb coll alt es nota i una ha d'escomensar a pendre el solet.

Sé a quina filà ixes...

Papá, papá quiero ir al Sirco... Quien quiera verte que venga a casa

Hui deu ser festa i no m'he enterat. He mirat el calendari laboral 2010 i no apareix l'11 de març com a festa. Deu ser que ací ens agrada tant i les tenim tan propet que la gent s'ha despertat hui amb més ganes que mai d'anar fent ambient al carrer. I no ho dic pels parats que tots els dimarts i dijous queden a les 10 del matí a la porta de l'ajuntament demanant que algú s'asome al balcó i els faja un poc de cas... més que siga el vedel. Més d'un dia he estat tentada de baixar i donar-li l'enhorabona al crac de la trompeta que es deixa els pulmons i alguna cosa més cada setmana, encara que millor m'espere a que arriben els dels tambors.

Des de ben matí (mmm les 9 i mitja aprox.) les portes del Más y Más no paren d'obrir-se i tancar-se, vinga el carro. Hui s'acabarà el gel, els gots de plàstic, i el vodka barato. Hui són Paelles a la Politècnica... un año más... hormones a tope i iaies escandalitzades. Un sirco más, i parlant de circo anit en vaig endur a casa un cartell per a la meua colecció de cartells. Este finde està ací el Circo Jamaica... amb la seua estrella el Canguro Rojo Boxeador, penjaré el poster junt al del Circo Alaska con los lunnis, el Wonderland y el Gran circo Italianao con sus tigres blancos.

"Por ti, vota la mujer"

Sempre m'ha agradat esta cançò i hui pega no?




Fiero soldado con falda soy.
En pos del derecho del voto voy.
Que adoro al hombre no hay ni que decir
pero todos juntos son inaguantables.

Hoy las cadenas hay que romper ...

En sembla que ja he parlat en més d'una ocasió de la meua incapacitat a l'hora de vore les imatges amagades a les llamines en 3D, eixes del ojo màgico. Aixina que vos deixe una d'eixes imatges que han posat hui al Pais a vore si trobeu vosaltres la imatge oculta, perquè jo porte un rato llarg i no veo na.

La foto del dia

Redéu quin guirigall hi ha a la Plaça d'Espanya

M'ha fet molta gràcia esta foto que ve hui a la portada de El Pais. Obama i companyia desdejunant amb el Rey i la seua tropa.

Jo no sóc analista, ni periodista, ni na de na, però la foto se las trae.

Juanki: Y entonces le dije: ¿Por qué no te callas?

Obama: Aiii que buen humor... y que webos tienes rey.

Hilary Clinnnnn toooonnnn: cloc, cloc, cloc (esta dona deu riures con una gallina lloca) Menos mal que ahir vaig anar a la pelu a fer-me el cardao, no tots els dies s'esmorsa amb un rey.

Moratinos: Que caxondo Juanki, i això que encara no li han portat el carajillo de Magno.

Una altra interpretació:

Juanki: Pues Fernando VII la tenia aixina de gran, 25 cm. Si tenia que posar-se un coixí per poder xingar!! Es que los españoles estamos muy bien dotaos

Obama: Si, si claaaroooo Fernando VII devia de ser negre... com jo... 19 cm!

Hilary Cliiinnnn toonnn: Cloc, cloc, cloc... uff per sort porte un modelito de roba interior sexi... Hoy mojo!

Moratinos: Que digo yo, que a Bill no le importará que li ensenye a la seua dona el poderio espanyol... 15 cm!

I encara pot interpretar-se d'una altra manera:

Final de la partida.

El rei blanc junt amb un peó i un cavall s'enfronta amb el rei negre, la seua dama i un alfil.

Si el rey blanc és Jacob, Obama és la némesis de Jacob. Moratinos és el 23, Cliiiinnn toonn el 4, Aza al 15 i James Jones el 16 Qui collons és el xiquet? I perquè Kate no té cap número????

Big Culo Day

Un any més el dia més cool (léase cul) ha arrivat. I estic un poc mosca perquè he posat cul a google i tot el que ixien eren culs de dones... que vosaltres direu.., MUY BIEN!! Però jo el que volia eren culs de hómens, aixina que he posat "culo masculino" i ... el que ixien eren culs de dones!!

Total que me quedo con el culo del mundo, que m'ha fet gràcia

Ale salut pa disfrutar-ho.

jejejejjejejej fes les teues vinyetes ací

Nou web de La Dependent

Reconeixes que representen aquestes ombres?

No? Això deu ser perquè no vas maasa al teatre

mmmmm, molt mal companyero

Coneix La Dependent i els seus espectacles

Entra al nostre nou web

www.ladependent.com

A Muntaner li tallaran els canons ja voras!

Corto y pego una mini noticia, un comentari aparegut hui al Levante, en xicotet, como quien no quiere la cosa... però brutal.

La SGAE achaca ´las iras´ contra los cánones al bajo nivel cultural

EUROPA PRESS BARCELONA El director del área mediterránea de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Ramon Muntaner, aseguró ayer que entiende "las iras de muchísima gente" acerca de los cánones que se deben pagar, pero achacó ese malestar al desconocimiento. En declaraciones a COM Ràdio, Muntaner destacó que las tarifas son inferiores a las de otros países, como Francia, aunque allí no se cuestionan. El nivel cultural español, dijo, "está sensiblemente por debajo del que otros países tienen", por muchos motivos, entre ellos, el franquismo, apuntó.

Olé, olé i olé, vamoraver, vamoraver.

Botin for president

"Es como comparar al Real Madrid con el Alcoyano, que no se si està en segunda o tercera"... Pos no senyor Botín no sóm el Real Madrid però si vol ser vosté el nostre Florentino... per moral no serà.

Per este motiu i perquè últimament el de crear plataformes està tant de moda. He creat un grup al facebook: Plataforma per a que Emilio Botín financie l'Alcoiano.

Doncs, aleshores...

M'he tornat a apuntar a classes de valencià... Vaig a vore si sona la flauta i en trac el superior de la Junta Qualificadora. Fa dos setmanas que anem a classe després del curro i ja m'he desanimat. En sap mal dir-ho aixina de clar però la mestra és un poc... xunguilla... jo no vaig a classe per a llegir el llibre amb les normes ortogràfiques, perquè això ja ho sé fer soles a casa ni per a que en claven por dient-me que des de que han canviat el mètode d'examinar ho ha aprovat ni l'u per cent dels presentats.

Si m'he apuntat a classe és per què algú en responga els dubtes que tinc i no en remitisca al llibre. Supose que mai entendré els pronoms febles ni aconseguiré escriure les 300 paraules que demanen a la redacció sense faltes o fer l'examen oral sense dir cap pues, lo, o entonces.

Acabaré el curs per descomptat i en presentaré a l'examen, però he de dir que açò dels títols de valencià és una patata, o una creïlla com ho preferiu. En fa molta gràcia i ràbia que demanen un nivell tan alt a l'examen i després et trobes el que et trobes. Faltes d'ortografia a documents oficials, als panells informatius a les ciutats, una tele amb una programació en valencià del que es parlava als sainets d'Escalante.

En fin que estic un poc mosqui.

Lo de pasarse el dia a l'hospital no mola gens. Les olors, al calor que fa dins (que és un poc exagerà), el moviment de gents cap ací i cap allà. Ahir en vaig passar un rato observant, portava un llibre, però no conseguia concentrar-me en ell, estàven passant massa coses al meu voltat. Ara un zelador (si, si és amb Z com Mazinguer) amb una llitera, ara una infermera amb un montó d'expedients... ara uno de verd, ara uno de lila, ara uno de blau, ara uno de blanc.

Mentre esperava que passara el temps i mon pare isquera del quiròfan faig vore passar 6 parturientes, 6!! Que entraven amb les sues panxotes i ixien amb els seus monstruitos dins d'incuvadores. Vaig flipar molt amb la quantitat de dones que vaig vire pasar cap al paritori i els quiròfans. Ho comentava amb una xica que també esperava que sa mare isquera d'una operació... Ella dia que "debe de haber algun cambio de luna" perquè no era normal tant de part. Hui m'he enterat de la vertadera causa de l'elevat número de parts.

Segons el Periódico de Catalunya i Pedro Piqueras: "El 2-6 del Bernabéu y el golazo de Iniesta en Stamford Bridge han provocado un aluvión de partos esta semana en Barcelona fruto de la euforia entre los culés". En Barcelona i en Alcoi. Ni canvi de lluna ni gallinas en ácido acètico. Visca el Barça i visca Guardiola!!!

A banda d'això, l'operació bé, gràcies a tots els que us heu preocupat. Després de 4 hores el Sr. Rodolfo va ixir de lo més content, supose que l'anestèsia va influir en això. Vaig poder vore-lo nomès ixir i estava de caxondeo amb les infermeres.

Metge: Que vol que fem en l'òs que li hem tre?

Mi padre, què ligue: Xe, que llàstima que la meua dona fera ahir puxero.

Metge: jajajajaa

Mi padre, que ligue: Me'l puc endur? Posa'l a un tupper que tinc dos gossets!

Metge: jajajajaja. Bé l'enviarem al banc d'ossos.

Sí, ve de família.

Enguany Eurovisión serà més petarda que mai.

JUJAAAAA

Heroinaaa del amor Maria Rafolllssss.

Quan anava a l'escola era del coro, molava perquè et pelaves les classes per assarjar les cançons de misa. La fundadora de l'escola era Maria Rafols i li cantavem una cançò que era aixina:

Heroina del amooorrr Maria Rafolsss, heroinaaa del amooorrr.... ara no recorde més de la cançò. La cosa és que el dissabte en vaig convertir en una heroina.

He de dir abans que res que el fet de traure forces per fer el que vaig fer va ser a causa de les sangries que prepara el cambrer enrollao de la Tasca Sonora, que tot siga dit, es mereix un grup de frams al Facebook.

No sé si algú en va vore dissabte, si ho vau fer senc moltíssim si vaig dir alguna animalà... feua molt de tempos que no ixia amb les meues amigues, i ja se saps vulgues o no vulgues 2 dones i pato...mercat! En fin que a les 7 del matí amb un poc de mal de peus i cansadíssima de menejar el cul al bus i al bar nou on no et deixen entrar si eres menor de 25 anys (cau de separats i granjeros buscando esposa) vaig decidir esperar-me a la parada del bus del carrer Santa Rosa. El que no sabia era que el movibus ja no passava i que l'urbano encara estava a la cotxera. Total que allí estava jo amb l'Mp3 sentaeta a un racó de la parada quan vaig vore por el rabillo del ojo, un xaval que venia cap a la parada i s'esperava darrere. Pa mi que va pensar, si hi ha una esperant és que el bus passa fijo (casi tan pobre desgraciao com jo). De sobte van apareixer dos garrulillos, i dic garrulillos perquè eren dos xavalins de no més de 18 anys, que van escomençar a amprenyar al xaval. que si dame el movil pa que llame, que menuda cara de gilipollas tienes.

Jo obserbava des de la parada del bus com l'espentaven i l'agarraven del coll. quan vaig vore que li caia la primera patada a la panxa vaig pensar, he de fer alguna cosa. em pareixia molt heavi tocar al 112, perquè en el temp que tardaria la poli en arribar al xaval ja l'havien fet un senllaç. Aixina que, en vaig envalentonar, en vaig llevar una sabata i li la vaig tirar al temps que xillava: Deixeu ja al pobre xaval!!!

Vaig tindre sort i la sabata els va arribar als peus. Deurien de pensar que no els estava veent ningú, perquè no en van dir res i se'n van anar. Mentre arreplegava la sabata li vaig preguntar al xavalin si estava bé, ell, com agarrant-se l'estòmac, en va dir que sí i se'n va anar amb un gràcies.

Ara ho pense i la veritat no sé com vaig estar tan valenta, pa partir-me la cara, vamos.

Vuestra amiga y vecina Miiiiriiimmssss

Què passa amb els gallegos??? Perquè a la tele no els subtitulen quan ixen parlant en gallec?? Perquè no traduixen els noms al castellà com fan amb el català? I no en digau que per què el gallec és més fàcil d'entendre que a mi esto me huele a xamusquina.

Aprofite per escriure en un descans, en el recreo vamos, he baixat per un cafe (que la ventolera casi en tira) i continue fent guardia a l'oficina, lo de ser l'única que enten la centraleta del telèfono es lo que tiene. total, que ací estic llegint el TBO i m'he quedat loca amb la foto d'Adrian Miró a sa casa. Tela el barroquismo casero. Que seran tot obres d'art de grans artistes... però el negret pujant-se a la parra!!! Vaya telaaaa.

Enguany si!

Enguany si he tingut regals de reis!!! Kalegria tu! després de dos anys sense cap ni un. Realment me'ls he guanyat perquè m'he portat extremadament requetebé. Llàstima que no he tingut l'única cosa que vaig demanar a la carta que vaig tirar a la burreta. De fet no volia escriure-la, tots els anys demane la mateixa cosa i no me la porten mai, aixina que enguany vaig pensar que no escriuria cap carta. Però la meteorologia va jugar a favor meu i fa fer que ploguera el justet pert a que un dels bous de la carrossa de l'ambaixador s'esvarara i estiguera parat més de mitja hora davant del Teatre, temps suficient per buscar una carta, escriure el meu dessig i ficar-la a la bústia de la burreta.

Pel que fa als regal que sí m'han portat, estic la mar d'enganxà amb el puzzle de 1500 peces i amb la màquina de cosir. Per fí me l'han portat!!! I ahir ja en vaig apanyar els camals dels pantalons del pijama que també m'han portat. La resta de regals són íntims i personals... ja sàbeu roba interior amb puntilletes.

Amb el que no contava era amb els virus... els meus i els que té el meu ordinador, que deuen ser molt contagiosos, perquè he anat a la ferreteria i casolitat quan estaven fent-me l'albaran se'ls ha esconyat el aparato i m'han tingut una bona estona mirant estanteries amb poms de porta, barres per a cortines i ferramentes varies.

A la tele no avisaven que la GripA tenia com a efecte anar bufat tot el dia, perquè aixina és com sembla que vaja jo. Vaig pedal toot el dia, se me trablaba la llengua al parlar, estic marejà i tan sols pasen pel meu cap idees de borratxo, com posar-me a netejar l'almacen de l'oficina o netejar les tecles del teclat. Ara escric des de l'ordinador del boss i acava d'arribar aixina que he d'abandonar la conexió. a més en cau la moquita tantísim que necessite mocame ja!!!

La qual cosa en recorda una vegada a la facultat fent un exàmen que vaig haver de mocar-me amb un full perquè no tenia mocadors... Que asco

en fin

Ja etem ací again.

Benvolguts rei d'orient

Enguany m'he portat molt bé, de veritat, he estat molt bona, m'he enfadat el justet i m'he mossegat moltissm la llengua, he intentat no queixar-me massa, encara que està costant-me una miqueta però poc a poc. Sols vos demane justicia i que el proper any deixe d'obsesionar-me i pegar-li voltes a les coses i les persones. I si no és massa demanar que en pegueu l'ultim espentonet per decidir-me a tindre un gosset.

Espere que haver-me portat bé valga la pena o hauré de tornar a portar-me mal i enviar-vos a uns romanesos.